Cecilio Rodríguez (PSC) va arribar a l'alcaldia del Pont de Vilomara el novembre del 2007 de forma sobtada, després la mort del carismàtic Evarist de la Torre, el seu tiet. Fill del primer alcalde democràtic del poble, havia entrat al consistori com a regidor quatre anys abans. Ara, després d'encadenar dues majories absolutes, ha anunciat que un cop acabi la legislatura tancarà una etapa que tenia clar que seria limitada. Nascut al Pont fa 44 anys i enginyer químic de professió, d'aquí a un any i mig culminarà una carrera política que ha tingut un únic objectiu: el Pont de Vilomara.

Quan va prendre possessió de l'alcaldia va recordar que Evarist de la Torre li havia dit que la política municipal és la millor universitat de la vida. Ara que fa deu anys que és alcalde ho corrobora?

Seguríssim que és la millor universitat de la vida. Jo diria que és un màster en administració d'empreses perquè toques temes de personal, d'economia, fas gestió directa de pressupostos... és una universitat i un creixement personal.

La setmana passada va anunciar que plegarà quan s'acabi la legislatura. Per què ho ha fet ara?

De fet, volia donar la notícia el mes de novembre passat pel que significava simbòlicament per a mi. Feia 20 anys que va morir el primer alcalde democràtic, que era el meu pare, en feia 10 que va morir l'Evarist i, per tant, també feia 10 anys que jo era alcalde. Però per tota la situació que hi havia vaig considerar que no era el millor moment, que prou embolicat estava tot i he buscat un moment amb més calma i ho he fet ara.

La decisió, però, la tenia presa des de fa temps.

Sí, perquè jo sempre he dit que volia estar un temps limitat en política. No és que vulgui donar lliçons a ningú, cada poble i cada persona és diferent i, per tant, requereix solucions diferents. Estic encantat d'haver pogut estar en la política des de l'àmbit municipal, que és com millor l'entenc i com a mi m'ha apassionat.

No ha tingut mai aspiracions polítiques més enllà del món local. Per què?

Sabia que hi seria per un temps limitat i sempre he pensat que en política no puc aspirar a més perquè per a mi no hi ha res que pugui superar ser alcalde del teu poble. Jo entenc que cadascú pugui tenir les seves legítimes aspiracions, si no, malament aniríem perquè no tindríem ni diputats ni consellers comarcals, però la meva forma de pensar sempre ha sigut aquesta i l'he intentat aplicar des del primer fins a l'últim dia.

Rellevar una persona tan carismàtica com Evarist de la Torre va ser tot un repte, que va superar perquè el primer cop que va ser candidat el PSC va tenir els millors resultats de la història.

Crec que la clau va ser que jo no vaig substituir l'Evarist, jo vaig agafar el relleu de l'Evarist perquè si una cosa tenia clara és que era insubstituïble, amb les coses bones i les no tan bones, com tenim tots, i jo sempre ho vaig tenir claríssim. Ell va ser el meu mestre, jo vaig aprendre moltíssimes coses d'ell, però les polítiques i la meva actuació han anat vinculades a la meva manera de pensar i d'actuar, que és diferent de la de l'Evarist, en moltes coses deu ser semblant però en moltes altres diferent. I la persona a qui toqui en el seu moment haurà de fer el mateix, ser com és.

Li ha tocat governar en uns anys complicats.

Sí, jo vaig començar el novembre del 2007 i Lehman Brothers va començar a principi del 2008 amb tot el que ha suposat. Sempre dic que la vida s'ha d'afrontar com ve i això és el que hem fet. Hi ha hagut moltíssimes dificultats però al final el que val la pena és fer la mirada enrere i fer balanç. Quan vaig començar érem el poble amb més atur de la comarca i vam fer un reforç molt important amb polítiques d'ocupació i empresa. En aquests deu anys, amb tota la dificultat, hem passat a ser el desè municipi en índex d'atur del Bages. També hem pogut multiplicar per 8 la partida de serveis socials i posar en funcionament molts serveis i equipaments, per a mi és el màxim orgull. Jo deixaré de ser alcalde però la carretera que va a Manresa, l'ampliació de l'escola i de l'escola bressol, el parc de la Pau, la gespa artificial del camp de futbol, la Casa de Cultura, el Centre de Dia i tantes coses que hem aconseguit entre tots els que hem format part dels diferents equips de govern perduraran per sempre.

Una de les seves principals preocupacions ha estat l'ocupació al municipi.

Sí, era la meva obsessió. Els alcaldes d'un poble petit no tenim xifres al cap sinó persones, quan hi ha gent en situació d'atur, al cap no ens ve el tant per cent sinó totes les persones del poble i les seves famílies que ho pateixen. Quan amb determinades polítiques aconsegueixes que puguin tornar a inserir-se i refer les seves vides és una de les majors alegries que un pot tenir com a alcalde.

Quin són els reptes que té ara el Pont de Vilomara?

De projectes en queden molts i de lluites també. Una de les meves lluites personals, que segurament no me n'acabaré de sortir però que intentaré fins a l'últim dia, és la connexió nord de la rotonda de l'autopista de la carretera que va del Pont a Manresa perquè, a més, estic convençut que és una solució no només per a la gent d'aquí sinó de tota la comarca. I moltes més coses, com el projecte de llar-residència per a la gent gran en el qual estem treballant i un institut-escola, que estic convençut que el poble necessita i aconseguirà.

El projecte de les Tines de les Valls del Montcau, que tenen amb Mura i Talamanca, també és una de les apostes del municipi.

Sí, jo crec que és importantíssim i segurament no som conscients del que suposa aquest projecte turístic col·lectiu, que estic convençut que s'aconseguirà i no només reactivarà les valls del Montcau sinó que servirà com a motor econòmic de tota la nostra comarca.

Com ha viscut la tensió que hi ha hagut al municipi per la situació política dels darrers mesos a Catalunya

Sincerament, amb molta tristesa i amb molta impotència pel fet de no entendre com a vegades hi ha persones que pensant diferent no poden respectar el punt de vista de l'altre. En aquest moment, en el que sembla que políticament parlant només es pot ser independentista o no independentista, jo sóc socialista, no sóc independentista, ho he dit sempre, però una de les coses que he tingut claríssimes és que, nosaltres que tenim majoria absoluta i podíem haver tirat endavant el nostre programa pel dret, sense comptar amb ningú, no ho hem fet. Hem allargat la mà a tots els partits de l'oposició i, amb les nostres diferències, hem pogut pactar ordenances o pressupostos. Per això, no puc entendre que hi hagi persones que pensin diferent i que no pugin respectar la forma de pensar de l'altre.

I les diferències en un poble petit encara s'accentuen més...

Sí, a les grans ciutats uns poden discrepar però segurament no es veuran en tot l'any, però aquí si et gires et toques. Sincerament, com a veí, ja no com a alcalde, sento impotència i tristesa d'algun d'aquests moments viscuts. Hem de confiar que entre totes i tots, que és l'única forma com ho aconseguirem, puguem tornar a reconstruir aquesta convivència sense la qual el nostre poble no hauria sigut mai el que és.

Deixarà la primera línia política, però continuarà al PSC?

Sí, continuaré com a militant de base perquè no plegaré pas perquè m'hagi enfadat amb el meu partit. Jo vaig començar com a militant de base l'any 96, l'endemà que el PP d'Aznar guanyés les primeres eleccions, per una qüestió de responsabilitat en un moment de dificultats. I ara seré militant de base de l'agrupació del meu poble i estaré al costat de l'equip que em representi a l'Ajuntament.

Han començat a treballar en el relleu?

No. Jo em quedo tranquil perquè ho visc com una qüestió de responsabilitat. Jo sóc socialista i crec en aquest projecte, que és col·lectiu. Ha necessitat un cap visible que en el seu moment va ser Cecilio Rodríguez Carmona, l'Evarist, jo i ara tindrà una altra persona, però hem tingut la sort de tenir grans equips, jo ara tinc un gran equip amb coneixement i amb experiència i si han de fer el pas jo estaré al costat de la persona que sigui escollida.

Se'n va satisfet de la feina feta?

Me'n vaig satisfet, amb coses per poder fer però satisfet. També, fent la mirada enrere, amb moments difícils, com dues pèrdues de treballadors de l'Ajuntament d'una manera sobtada i dos casos que em van afectar molt, com a tota la població, com van ser els de l'Adrián i l'Asier. Per això quan parlo d'aquesta tristesa i que estic convençut que hem de refer aquesta convivència és que jo sé que el Pont sempre ha sigut un exemple de convivència i de solidaritat, en casos com aquells ho va demostrar, van ser molt difícil però el Pont va estar a l'alçada i estic convençut que ho continuarà estant.