L'alcaldia de Sallent, que va obtenir el 2011, li ha valgut ara a David Saldoni convertir-se en el nou president de l'Associació Catalana de Municipis (ACM), en substitució de Miquel Buch, que ha plegat perquè també ho ha fet com a alcalde de Premià de Mar. La de Saldoni era l'única candidatura que optava a la reelecció, dissabte passat a Cardona, i va obtenir el suport del 96,4 % dels vots, que li donen la presidència fins a la propera convocatòria que, a tot estirar, serà a final del 2019. Fins ara n'era vicepresident i cap de la comissió sectorial de Benestar Social i Participació.

Què el va portar a encapçalar una llista per presidir l'ACM?

Ja n'era vicepresident, i per tant coneixia l'entitat. A banda de l'alcaldia, aquest últim any i mig també m'havia dedicat a la direcció del PDeCAT, era assessor a la Diputació de Barcelona, i vocal a l'Associació de Municipis per la Independència. Tenia tanta diversitat de feina que ho volia focalitzar per fer-la més assequible, i com que el que més m'agrada és el municipalisme, vaig deixar la direcció del partit i la feina a la Diputació. Poc després, Miquel Buch va dir que plegava com a president de l'ACM i vaig veure l'oportunitat de presentar-m'hi jo.

Algunes veus l'havien acusat d'acumular massa càrrecs. Què hi ha de dir, ara?

Diria que estaran contents perquè tenia cinc càrrecs i ara en tinc dos. Però he de dir que en aquest últim any en què el país ha viscut un moment excepcional, per a mi ha estat un goig poder-m'hi dedicar i poder incidir en la seva evolució i en la del partit.

La presidència de l'ACM és un càrrec important. El podrà compaginar bé amb l'alcaldia?

La feina l'he poguda fer sempre. Si l'Ajuntament no va estar mai desatès quan vaig tenir cinc càrrecs, ara menys, perquè podré estar més hores a Sallent.

Darrere l'interès per focalitzar la feina, no hi ha la intenció d'anar escalant posicions en la seva carrera política?

Això també es podia haver dit quan estava a la direcció executiva del partit. En aquest moment, la cosa que més em realitza i a la qual tinc l'enorme sort de poder-me dedicar és l'alcaldia de Sallent. Aquest nivell de realització personal no me'l donarien pas segons quins altres càrrecs que algú pugui considerar més amunt.

Es pot deduir que es tornarà a presentar a l'alcaldia de Sallent?

No ho he decidit. És el meu segon mandat com a alcalde, i encara no sé si repetiré.

Al final, de què dependrà? D'altres oportunitats que puguin sorgir en l'àmbit polític?

D'això, segur que no. Dependrà d'una decisió pròpia, i una de compartida amb els companys del partit i de l'Ajuntament.

Abans de plegar, Miquel Buch va visitar Puigdemont

Ho tinc previst, com s'ha fet sempre, i on faci falta, però deixarem passar la investidura. També aniré a veure el president del Parlament d'una manera més oficial del que ho va ser dissabte a Cardona; i la resta de consellers. Els volem explicar què volem fer des de l'ACM, i transmetre la nostra voluntat de ser una miqueta el corcó del municipalisme català davant de totes les institucions.

En què canviarà l'ACM respecte del llegat de Buch?

Poc, perquè farem una feina de continuïtat. Aquests últims anys, l'ACM ha fet un gir espectacular i ha passat de ser una entitat representativa dels electes locals a una de prestadora de serveis, de manera que la feina principal que actualment es fa des de l'ACM és la de servir als ajuntaments, ja sigui a nivell d'informació; de serveis jurídics, econòmics i urbanístics; o amb la central per fer compres agregades que estalvia costos i tràmits. Igualment, volem consolidar l'ACM com un referent en la interlocució de com dissenyar el municipalisme català. Això vol dir que si s'ha de fer una llei de governs locals, l'ACM no ha de ser simplement un ens consultat sinó que en vol ser redactor.

Quins reptes ha d'afrontar l'ACM?

Hem d'aconseguir que sigui realment l'espai en què tots els pobles puguin tenir cabuda. Per exemple, que sigui un punt de trobada per als municipis vinculats amb la mineria. El mateix pot passar amb els costaners, o els que tenen pistes d'esquí... A banda d'això, l'ACM també ha de tenir relacions amb municipis que ja estan organitzats, com la xarxa de petits municipis, o les associacions que agrupen entitats municipals descentralitzades... Amb tots ells ens hem de reunir, i amb tots els consells d'alcaldes de Catalunya.

Al Bages, quins són els serveis més mancats, i per als quals caldria buscar la mancomunació?

La comunicacions i el transport, que ens situen en un desavantatge competitiu respecte d'altres territoris, i ens hem de conjugar per reivindicar-nos, buscant els suports, les ajudes i la interlocució amb tants agents com sigui possible. Per altra banda, moltes vegades es pressiona els municipis perquè es posin d'acord amb altres, i així puguin rebre una subvenció més alta. Hem d'aconseguir que els acords entre municipis siguin previs i no s'hi hagi d'empènyer pel fet d'aconseguir una subvenció. El dia que els municipis catalans fem el canvi de xip i ens adonem que sumant som més forts, haurem fet el veritable salt territorial a Catalunya.

En l'àmbit nacional, l'ACM s'ha mostrat compromesa i activa en defensa de la República. Quin serà el paper de l'entitat en aquest sentit a partir d'ara?

Ha de continuar tenint aquest pes en la qüestió del procés perquè l'ACM és el catalitzador de les voluntats dels seus associats, i en el moment que n'hi ha més de 700 que remen cap a una banda, com a entitat, hem d'estar al seu costat. No s'entendria que, tenint més de 700 alcaldes investigats, l'entitat que representa més de 900 ajuntaments, i per tant també aquests 700, no els donés el suport necessari davant les dificultats en què es troben. La nostra feina és justament aquesta.

De quina manera l'ACM els ha de donar suport i ha d'estar al costat del procés?

Tal com ho decidim el conjunt dels ajuntaments. Els espais de diàleg que hi ha d'haver dins de l'entitat han de ser el màxim de plurals i compartits possible per decidir ben bé quines accions s'emprenen. També hem de veure com s'enfoca aquesta qüestió des del Parlament i des de la Generalitat per veure quin paper hi podem tenir els ajuntaments. Però s'agafi l'estratègia que s'agafi, tenim clar que volem reivindicar el nostre paper. Hi volem ser perquè durant aquest any i mig hem demostrat que els ajuntaments sabem canalitzar, escoltar i representar la voluntat dels veïns.

Fins a quin punt el 155 està limitant l'acció municipal?

És una manera de funcionar que va corcant, i si les primeres setmanes només ho notaven determinats departaments de la Generalitat, a mesura que s'ha anat allargant, el corc ha anat creixent i ha arribat als ajuntaments. Això fa que no es puguin convocar determinades subvencions, o que no es puguin firmar resolucions dels consellers perquè els ministres no ho volen atendre. Per exemple, a Sallent vam fer la petició per fer la recepció per part de la Generalitat de la trama urbana de la carretera. En condicions normals seria un procediment molt fàcil perquè és directe i no hi ha contraprestacions, però està pendent de la signatura del conseller. Com que no pot firmar, no la podem recepcionar, i mentrestant, no podem començar a fer les tramitacions per fer-hi les obres, en les quals hi ha condicionada una subvenció per al 2018. Si es retardés, podríem arribar a perdre la subvenció.

Tem ser perseguit per la justícia en el seu nou paper com a president d'una entitat que es vol involucrar en el procés?

Tinc molt clara la meva ideologia, les meves voluntats polítiques, i els anhels pel país que em van portar a fer política ja fa molts anys. Tinc la consciència molt tranquil·la, en el sentit que tot el que dic i faig és a fi de bé perquè no va en contra de ningú. Sé que hi ha gent que, actuant de la mateixa manera que jo, és a la presó o a l'exili, però el que no podem permetre mai és que la por i la intimidació ens facin canviar la manera de fer i d'actuar.