Fa deu anys que Francesc Márquez conviu amb la diabetis. Des que li van detectar la malaltia, Márquez ha fet un canvi de filosofia de vida que li ha permès viure més pausadament, sense estrès. Actualment té 65 anys i viu a Montgat.
Va canviar molt la seva vida quan li van detectar la malaltia?
Em van detectar diabetis de forma inesperada. Però m'ho vaig prendre com una oportunitat per fer un canvi de vida. Vaig decidir agafar un hort i conrear els meus aliments. De fet, era una assignatura que tenia pendent perquè sempre he hagut de treballar amb feines que requereixen més esforç mental i no tan manual. Ara tinc molt contacte amb la naturalesa i he après que el ritme natural de la vida no és tan immediat com la societat on som .Per tant, no únicament he canviat els hàbits d'alimentació, sinó també el ritme de vida.
Els efectes que provoca l'estrès en el nostre cos no estan gaire estudiats.
No se'n parla prou, de les possibles conseqüències de l'angoixa o l'estrès. Penso que una vida amb alts nivells de tensió acaba perjudicant alguna part del nostre cos. I no s'ha de descartar la possibilitat que l'estrès també sigui una de les causes de la diabetis.
La mateixa malaltia no li ha generat estrès a l'hora de controlar l'alimentació?
Has de llegir bé les etiquetes dels aliments que ingereixes, has de controlar els hidrats de carboni que contenen els aliments... Pots caure en l'obsessió però no és bo. Has de controlar la dieta però sense atabalar-t'hi. Tot i així, quan assisteixes a un taller com el de la Fundació Alícia, t'adones que encara et falten moltes coses per aprendre sobre la diabetis.
Què li ha ensenyat la malaltia?
Que som el que mengem, però també el que respirem. Si no equiparem la dieta amb un estil de vida, danyarem el nostre cos.
