«Hi ha vida més enllà del civet», deia ahir amb un somriure el cuiner de la Fundació Alícia Marc Puig-Pey, mentre feia una demostració de diferents propostes culinàries amb el senglar com a element central, acompanyat del cuiner de Món Sant Benet i caçador per afició Jordi Álvarez. Tots dos han estat els autors de La Cuina del senglar a Catalunya, un receptari plantejat com una guia pràctica, que han creat a la fundació de ciència alimentària de Sant Fruitós, i que ahir es presentava oficialment davant dels restauradors.

Civet de senglar amb xocolata, pomes farcides, fricandó de senglar amb moixernons, canelons de senglar gratinats, trinxat de senglar, escudella de senglar, senglar amb mongetes del ganxet i, fins i tot, un carpaccio. Aquests són només alguns dels exemples que proposa la guia, que ha elaborat la Fundació Alícia amb el suport de la Fundació Catalunya La Pedrera.

Si bé la majoria del senglar que avui es comercialitza a Catalunya acaba en plats de fora del país, l'objectiu dels impulsors de la iniciativa i de l'administració és fomentar aquest tipus de carn al país i que el consum pugui créixer. «Hem de recuperar que la demanda sigui aquí, com feien els nostres avis, i consumir senglar com un producte de proximitat dels nostres boscos», destacava ahir la directora general de Gestió del Medi, Montse Barniol.

Tot i que els nutricionistes elogien les propietats de la carn de senglar, encara hi ha una forta barrera per part de la població general a l'hora de llançar-se al seu consum.

Barniol destacava que el primer que cal és donar «garanties» a consumidors i comercialitzadores perquè aquell producte que volen posar al mercat sigui «totalment segur».

Toni Massanés, director de la Fundació Alícia, va destacar que «una part de la solució del futur és menjar-nos una part del problema». Segons Massanés, cal reivindicar la carn de senglar perquè és una de les més completes. Entre altres propietats, té poc greix, ferro i vitamines del grup B, «però el que més interessa del senglar és que la majoria de greixos que conté són àcids grassos oleics de bona qualitat». Per part de la Fundació Catalunya La Pedrera, Miquel Rafa va destacar que introduir el senglar a la cuina, a banda d'ajudar «a la reducció d'un problema per al país, també implica una contribució a la sobirania alimentària de Catalunya, o el que és el mateix, que el territori sigui el proveïdor dels aliments que necessita la població que viu al medi».

La cuina del senglar a Catalu-nya no és només un receptari, sinó també una guia pràctica per als professionals de la restauració que aborda aspectes com ara quins criteris cal tenir presents a l'hora d'aquirir la carn, on es pot comprar, quines parts i especificitats culinàries té un exemplar, quins paràmetres permeten determinar-ne els nivells de qualitat, els mètodes més òptims de conservació i també les diferents tècniques de manipulació i d'elaboració i cocció.