El so de les gralles, els cascavells, les faixes vermelles i les espardenyes als peus han omplert avui els carrers de Balsareny amb la intenció d´unir els veïns per la pau i condemnar les actituds violentes que s´han viscut les darreres setmanes al poble, sobretot a la manifestació ultra, que va acabar amb tres veïns agredits.

La violència de què van ser objecte algunes persones de Balsareny per part d´un grup que no era del poble que havia participat a la manifestació ultra ha deixat una sensació de tristesa als veïns.

Segons l´Ajuntament i alguns vilatans, el nombre d´ultres de Balsareny que donen suport a aquestes accions és residual, però són persones que han crescut al poble.

En aquest context, la frase esperançadora de Pere Casaldàliga que llueix en algunes façanes del poble pren més força que mai: «La pau al món comença amb la pau dels pobles».

La concentració ha reunit prop d´un miler de persones, segons els organitzadors, que duien cartells amb una clara reivindicació: «Volem conviure en pau». L´única bandera present en la manifestació ha estat l´antifeixista, per tal de reunir veïns de diverses ideologies però amb l´objectiu comú de demanar convivència.

La comitiva estava integrada per diverses entitats del poble, com ara les dues colles geganteres, els bastoners, la Colla Peta Fluix, juntament amb el grup Unitat Contra el Feixisme i el Racisme del Bages (UCFR).

Un cop han arribat a la plaça de l´església, dos veïns del poble i un representant d´UCFB han remarcat que Balsareny no pot ser escenari d´actituds feixistes, atacs verbals o destrossa de cartells a favor de la pau. Han defensat que el comportament feixista s´ha de tallar d´arrel.

Una de les persones agredides al bar Casino del poble, Ferran Duocastella, escoltava els manifestos. «Encara recordo que intentàvem tancar la porta i els agressors ens arrencaven els dits», ha explicat. Ha comentat que s´ha trobat amb alguns veïns que se´l miren malament pel carrer. «Un acte de conciliació el veig lluny i difícil», ha considerat.

L´alcalde del poble, Isidre Viu, ha dit que una possible solució és estudiar espais de trobada on cada persona pugui manifestar el que sent i exposar els motius de les seves actuacions. «Però falta que tothom hi vulgui participar», ha destacat.