El Consell Comarcal del Bages ofereix un servei d'integració que actualment dóna cabuda a 203 immigrants. El curs ocupa un total de 120 hores i es divideix en tres mòduls. L'eix central de l'aprenentatge és l'idioma, i també s'ense-nyen aspectes de l'entorn com història, lleis o geografia. Al final del procés, al qual de moment ha arribat una petita part dels immigrants, la recompensa que els espera és un certificat que els ajuda a poder estabilitzar la seva situació a Catalunya passi el que passi. En aquest sentit, la tècnica del Consell, Roser Nin, assegura que «el que es busca és prevenir la irregularitat sobrevinguda», que és la pèrdua de papers a causa d'un fet puntual com pot ser perdre el lloc de treball.

Fins ara, només 17 usuaris han completat tots els mòduls, i fins a l'abril no recolliran el certificat, en un acte especial que se celebrarà a Artés. En tot cas, per a Nin aquest curs ha significat un gran progrés, ja que «és comparable al que hi ha a la resta d'Europa». La tècnica explica que «hi ha gent que fa uns 15 anys que viu a Catalunya i encara no coneix l'idioma. Ara se'ls ensenya i així guanyen autonomia, el servei els apodera perquè no depenguin de ningú».

Al Bages cada cop hi ha més demanda del servei, i només el 2017 es van tramitar 119 inscripcions. En total ja són 12 els municipis amb immigrants que han sol·licitat poder accedir-hi, però només es poden fer cursos a les localitats que ho ha demanat més gent: Sant Vicenç de Castellet, on n'hi ha 76, Artés, amb 51, Navàs, amb 32, i Avinyó, amb 24. Arribar als immigrants dels altres pobles és complicat. El Consell Comarcal avisa a tothom cada vegada que es crea un nou curs, però no es pot fer càrrec del transport que això implica i és un obstacle per a molta gent.

El perfil dels usuaris

Encara que la immigració s'ha estancat els últims anys, el saldo migratori segueix sent positiu al Bages, i la gent que arriba necessita eines per poder-se integrar, com també pot ser el cas dels refugiats. Així, quan algú s'empadrona en un municipi, directament se li recomana utilitzar el servei. I en la gran majoria de casos, assegura Roser Nin, «les persones hi accedeixen sense cap problema, més aviat al contrari», i afegeix que «es tracta de gent que té moltes ganes d'aprendre, més enllà de la motivació afegida que és l'obtenció del certificat. A més, els usuaris són molt agraïts amb l'atenció i la formació que reben, i se'ls pot observar el progrés de seguida». Una de les normes que segueixen al Consell Comarcal del Bages perquè s'integrin més els coneixements és fer els cursos de forma poc intensiva per no saturar.

La major part dels integrants dels mòduls correspon a gent adulta. El més cridaner de tot és que de les 119 noves inscripcions que cobreix el Consell Comarcal, 88 són dones (un 74%). La tècnica del Consell Comarcal afirma que «per a aquest col·lectiu és encara més important el fet de poder-se apoderar a partir de l'idioma i el coneixement», i a més «en molts casos es creen xarxes de dones que no existirien sense el programa. Els usuaris són majoritàriament del Marroc, amb un aclaparador 77%. La resta provenen de 16 països més: Bielorússia, el Salvador, Geòrgia, Hondures, Índia, Mali, Nigèria, el Pakistan, Panamà, Paraguai, Polònia, l'RD del Congo, Rússia, el Senegal, Veneçuela i el Vietnam.