Una vintena d'alumnes de cinquè de primària de l'escola La Serreta, de Santpedor, van visitar aquesta setmana la notaria del municipi, de Susan Marsinyach, per plantejar-li tot tipus de qüestions sobre la seva professió. Què s'ha d'estudiar per ser notari, quant es cobra per un document o com és un dia de feina a la notaria, van ser algunes de les preguntes dels nens.

A part de respondre el qüestionari, la notària va ensenyar el material amb el qual treballen a la notaria i les instal·lacions per completar la visita. Papers segellats, la seva signatura, els blocs de documents històrics, entre d'altres. En tot cas, el que més va impressionar els alumnes són les «8 o 10 hores diàries» que estudiava per preparar els exàmens i cursos posteriors a la carrera de dret.

Aquesta sortida escolar es va fer dins el marc del projecte Recercaixa, que organitza el Cosmocaixa. Fa 4 anys que el centre s'inscriu al programa, que cada any canvia la temàtica. Enguany el títol és «Scriba. Anar a cal notari a l'edat mitjana», i es planteja una pregunta inicial per començar la recerca: «Què va provocar l'aparició de la figura del notari?».

Durant tota l'hora en què els nens van fer preguntes, Marsinyach va haver de fer un esforç per poder explicar alguns termes tècnics amb un vocabulari planer i es va ajudar de l'ús d'exemples pràctics. Al final, però, tots ho entenien a la perfecció i, de fet, alguns aspectes ja els coneixien perquè els havien treballat a les classes de medi social. Els alumnes de La Serreta ja havien portat a terme abans una sortida al Cosmocaixa i a la Universitat de Barcelona on van poder conèixer les investigadores que els ajudaran. Tornaran la visita a Santpedor i els alumnes les acompanyaran en un passeig pel nucli antic del poble.

Elisabet Costa, mestra que acompanyava els nens de cinquè a la notaria, explica que el Recercaixa és una bona eina «perquè aprenguin a treballar a partir d'hipòtesis i a extreure conclusions d'una investigació». El programa té un doble objectiu: «Que els nens coneguin científics i que els científics millorin la comunicació» per això la fusió dels dos col·lectius acaba aportant beneficis mutus.