Mostrar al món que es pot cuinar sense residus i mantenint la qualitat. Aquest és el repte que està afrontant el sallentí Albert Franch, que va marxar de Catalunya fa 7 anys en direcció a Tailàndia, i només un any després es va instal·lar a Finlàndia per treballar en una pastisseria, la seva especialitat. Va ser a la feina on Franch va conèixer el portuguès Carlos Henriques i el serbi Luka Balac, amb els quals el febrer va obrir l’innovador restaurant Nolla (zero, traduït al català) a Hèlsinki. El Nolla és un restaurant de residus zero, tota una revolució, ja que, segons Franch, aquest és el primer als països nòrdics i el segon a tot el món, després del Silo, situat a Brighton, al Regne Unit.

A la pràctica, els clients del restaurant «no noten cap diferència», segons Franch, a part d’observar que al menjador hi ha una màquina de compostatge que passa desapercebuda. Aquest aparell funciona amb electricitat. S’hi introdueixen els residus compostables (menjar, closques d’ou, cartró...). Un cop a dins, s’hi creen totes les condicions òptimes per compostar els elements: es barreja amb bacteris, s’escalfa i es remou per oxigenar-ho. Un cop es té el compost, s’entrega als productors que els venen el menjar. La resta del material també és peculiar, començant pels estris i mobles. Els gots són ampolles reciclades, les cadires les fa un dissenyador amb material reutilitzat, els coberts són de segona mà...

No hi ha cap límit pel que fa als productes (s’ofereix carn i peix, es fa servir oli d’oliva, etc.), i el sallentí assegura que tenen un objectiu molt clar: «Volem que els plats no es vegin afectats per això, i de fet molts clients se sorprenen quan veuen que és com els altres llocs». L’única norma «sense excepcions» al Nolla és que tots els productes que reben estiguin envasats en recipients reutilitzables, ja que creuen que «no té sentit que hi hagi tants envasos».

Un altre punt sobre el qual insisteix el restaurant és el de treballar amb productes orgànics procedents de petits productors locals. Franch explica que «si pots comprar una cosa a 20 quilòmetres, és il·lògic fer-la dur d’un altre continent i que hagi passat per cinc països diferents». Això també repercuteix en l’oferta culinària, que canvia amb les estacions de l’any. A l’hivern «és més complicat» triar el menú, segons Franch, per les temperatures de Finlàndia. A l’hivern es troben especialment arrels, com ara cebes, pastanagues i naps, i a l’estiu «canviarà bastant», avança el cuiner. Tot i això, el sallentí explica que «hi ha més feina a buscar els productes», però aclareix que «quant a preus no ens afecta i podem ser igual de competitius que qualsevol restaurant».

Hèlsinki, una ciutat viva

L’equip del Nolla va obrir el restaurant fa un mes, però prèviament va passar un any treballant en el projecte. Es tracta de tres joves i per a ells això ha suposat «un esforç extra». Un dels aspectes més complicats va ser trobar un local, a causa de la transformació que està experimentant Hèlsinki: «Hi ha un boom de restaurants, la ciutat està canviant molt», comenta Franch.

La societat nòrdica ha rebut la iniciativa amb els braços oberts, i les primeres setmanes del Nolla han tingut molt èxit, encara que sempre hi ha qui hi troba dubtes. Diu el català: «Hi ha gent que veu impossible el nostre model, però en general ha agradat molt. Cada cap de setmana ho tenim ple, i molts clients ens diuen que voldrien que s’expandeixi la idea».

Exportar el sistema a altres llocs és precisament un dels punts en el qual vol incidir amb més força l’equip format per Franch, Henriques i Balac.

El sallentí ho té molt clar: «Sempre hem dit que la nostra idea no és només obrir un restaurant, sinó també ensenyar que això funciona. Tant de bo algun dia siguem un restaurant més, i no l’excepció», afirma, i afegeix que «també volem entrar a escoles de restauració per ensenyar a la gent jove que es pot treballar d’una altra manera».

A més, en considerar que el projecte tracta un tema «molt social», una part del Nolla està en venda a través d’un crowdfunding, que ja ha rebut la inversió d’unes 100 persones, que ara també formen part del negoci.