Sant Vicenç té instal·lada la segona sirena d´avís de risc químic que hi ha al Bages després de la de Castellgalí, activa des del 2010. La seva presència respon a la quantitat i tipus de productes amb que treballa l´empresa Ravago Chemicals Spain (l´antiga Campi y Jové), ubicada al polígon del Pla de les Vives. Quan s´estableix un nivell de risc, la direcció general de Protecció Civil estudia les empreses que puguin afectar la població mitjançant el protocol establert per a aquests casos (PLASEQCAT). Finalment, es fa arribar un estudi que parteix de preveure els pitjors escenaris possibles, i es delimiten una zona d´intervenció i una zona d´alerta calculant el radi d´afectació.

Tot i això, Sònia Oliver, tècnica de protecció civil del Bages, explica que «el mateix risc que hi ha ara hi era fa anys, simplement s´ha instal·lat ara per una qüestió de normativa», i assegura que «no s´ha de tenir cap mena de por». Oliver especifica que «la probabilitat d´una emergència és molt baixa», i que s´ha classificat com a perillós «perquè si passés, afectaria molta gent». La sirena s´ha ubicat en la primera rotonda del vial d´accés al poble venint de Barcelona. Oliver explica que es va realitzar un estudi acústic a partir de diversos paràmetres per decidir quin era el millor lloc per instal·lar-la. «En funció del vent es pot sentir des de més lluny», assegura, però «des de la posició actual cobreix tota la zona necessària», garanteix.

La sirena i el seu manteniment són responsabilitat de la Generalitat. Per testar que el funcionament sigui correcte, el proper 10 d´abril es farà una prova de sirenes i s´espera que a l´octubre es realitzi un simulacre. Tot ha d´estar controlat perquè «la gestió d´una emergència química s´ha de realitzar amb molta rapidesa», diu Oliver, que afegeix que «és complicada perquè hi intervenen molts actors».

El primer és l´empresa, que ha de trucar al 112 per activar els Bombers i els Mossos, i després també ha de trucar al Centre de Coordinació Operativa de Protecció Civil, que és qui decideix activar la sirena i es posa en contacte amb els ajuntaments. Posteriorment, el consistori contacta amb els anomenats elements vulnerables (escoles, metges, residències...) per advertir-los de la situació.

Davant d´una alarma, s´estableixn cinc passos. El primer és identificar la sirena, que fa diversos tocs d´un minut amb pauses de cinc segons al mig. En sentir aquest soroll, es demana a tots els ciutadans que es tanquin a casa, i en cas d´estar al carrer es refugiïn a l´edifici més proper. En aquest sentit, Oliver explica que «l´ajuntament ha de tenir habilitats alguns edificis com ara un pavelló per poder acollir la gent quan sigui necessari». A més, també es demana que es parin els aparells de climatització per evitar l´entrada d´aire extern.

Un cop confinada, l´única tasca que es demana a la gent és que es vagi informant des de casa a través de la ràdio i les xarxes socials, i sobretot es remarca que no es vagin a buscar els nens a l´escola «perquè els educadors ja saben què han de fer», diu la tècnica. El final de l´alerta també arriba a través de la sirena, que emet un senyal continu de mig minut.