Entre els testimonis a l'acte de dijous a Sant Joan hi havia Roser Rojas, neboda de l'alcalde de Sant Joan que va tenir un paper decisiu en l'afusellament, l'any 39, de qui també havia estat alcalde de Sant Joan, Agustí Soler i Fosas.

Rojas és nascuda l'any 1954 i va explicar que en la seva infància i adolescència sempre va tenir curiositat per la guerra civil, «però a casa es feia el silenci i no en volien parlar». Ni tan sols el seu padrí, que havia estat al front de l'Ebre, «però no en parlava perquè hi havia massa dolor, odi, rancúnia, i deia que valia més deixar-ho córrer».

Recorda com «a casa sempre em deien que no em signifiqués» -ni en un bàndol ni en l'altre-, «amb la por sempre present». Però a mesura que es feia gran, la curiositat creixia, i després d'estudiar a la Universitat «em va tornar a interessar la història del padrí». Tant, que li va demanar, li va explicar «i va ser tan dolorós que li vaig haver de dir que parés».

Fruit d'aquesta curiositat també va saber que «un dels meus oncles no va voler avalar Fosas». L'exalcalde afusellat «estava convençut que sense delicte de sang no seria condemnat a mort, però ho va ser». Rojas explicava com l'esposa i la filla «van demanar l'aval al meu oncle , i no tan sols no els el va fer, sinó que va respondre amb crueltat, i aquest descobriment em va trasbalsar: aquell oncle tan estimat per mi havia estat capaç d'aquesta gran crueltat!».