Cardona té registrats un total de 124 casos de veïns que van ser jutjats i condemnats pel règim franquista. Judicis que van començar el 1939, però que a la vila ducal té un últim cas amb el dictador ja mort: un jove de 16 anys encara va ser sotmès a consell de guerra i condemnat el 1977.

Del centenar llarg de cardonins que van ser sotmesos a aquests judicis sumaríssims, tretze van ser castigats amb la pena de mort, dels quals onze van acabar sent afusellats (als altres dos se'ls va commutar per reclusió perpètua). I entre els que van patir la pena capital, Joan Torrents Macià, alcalde de Cardona durant la Segona República (i besavi de l'actual batlle, Ferran Estruch). Va ser executat i enterrat al Fossar de la Pedrera el 5 de maig del 1939. Demà en farà exactament 79 anys.

Coincidint amb aquesta commemoració, l'Ajuntament de Cardona ha organitzat aquest dissabte (a les 7 de la tarda al saló de sessions) un acte de reparació jurídica de les víctimes del franquisme. Esdeveniment en què el fet central serà el lliurament dels documents d'anul.lació d'aquells judicis a familiars d'alguns dels que van patir aquesta repressió tan directa a Cardona.

De moment, en aquest primer acte la intenció és donar aquest document en relació als 13 cardonins que van ser condemnats a la pena de mort. Però segons ha explicat el regidor de Patrimoni Històric i Arxiu, Joan Hernández, la intenció és acabar-ho fent extensiu a les altres 111 persones que van ser sotmeses a judici pel règim dictatorial que consta que eren nascuts a Cardona o que hi vivien quan aquests fets van tenir lloc.

«Aquest només és un primer pas, precisament per incentivar-ho. Intentarem buscar totes les famílies de Cardona que van tenir alguna persona represaliada. Els noms els tenim tots, però hem d'anar contactant amb els seus descendents», explica Hernández, que ha concretat que per a l'acte de demà ja han confirmat la seva presència diversos familiars dels qui van ser condemnats a mort, i als qui se'ls lliurarà «en mà» el document d'anul.lació. Aquest gest es farà en presència del conseller de Justícia de la Generalitat destituït (ara retirat de la política), Carles Mundó.

El document, personalitzat per a cada cas, fa constar que en virtut de la Llei aprovada el juliol de 2017 de reparació jurídica de les víctimes de franquisme, aprovada pel Parlament de Catalunya, «declara il.legals els tribunals de l'Auditoria de la Guerra de l'Exèrcit d'Ocupació, posteriorment anomenada Auditoria de la IV Regió Militar, que van actuar a Catalunya entre l'abril de 1938 i el desembre de 1978». En conseqüència, hi afegeix el document, la Llei «declara la nul.litat de ple dret» totes les causes, sentències i resolucions que consten relacionades en l'anunci publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya de l'11 de juliol de l'any passat.

Joan Hernández explica que el lliurament del document en mà és «un gest simbòlic» perquè, «en teoria, a partir de la Llei aprovada el juliol del 2017 ja estan anul.lats, però el fet que puguem parlar amb les famílies i donar-los aquest paper en mà és un pas important. és un acte de reparació de la seva memòria».