La plataforma ecologista Montsalat -nascuda com a col.lectiu de denúncia per la salinització d'aigües al Bages- ha requerit a la direcció general d'Energia i Mines que exigeixi les màximes garanties a Iberpotash abans de donar llum verd al pla de restauració de residus de Sallent, que a la pràctica ha de suposar l'eliminació dels runams del Cogulló i de la Botjosa. Garanties que, per a Montsalat, passen sobretot per la imposició d'una fiança potent, que quantifiquen en un total de 56 milions d'euros.

Així ho posa de manifest en les al.legacions que ha entrat al programa de restauració i pla de gestió de l'explotació Sallent-Balsareny, d'on es preveu cessar l'activitat en un parell d'anys. La plataforma sempre ha defensat i demanat aquest objectiu final de la desaparició d'aquestes muntanyes artificials, però en les al.legacions el que fa és qüestionar la viabilitat d'eliminar els runams amb les mesures que planteja l'empresa. I com que no ho veu clar i es parla d'un termini de 50 anys, el col.lectiu ecologista exigeix aclariments i màximes garanties a l'administració.

El que proposa Iberpotash és desfer-se dels residus salins acumulats (uns 50 milions de tones) per dues vies. Utilitzant el mineral que hi ha en aquests runams com a recurs amb l'obtenció de sal amb valor de mercat, i dissolent-ne l'altra part i enviant-la fins al mar a través del col.lector de salmorres. La primera de les solucions (la comercialització de la sal) la considera Montsalat «absolutament lloable». Però alhora creu que «topa amb les limitacions del mercat i entra en competència amb els residus salins acumulats també a Cardona i a Súria, i amb els que la mateixa empresa Iberpotash seguirà generant en l'explotació minera de potassa a Súria».

El col.lectiu ecologista no veu clar ni argumentat en el pla de restauració com Iberpotash pot passar de comercialitzar «durant els darrers anys una mitjana de 300.000 tones/any de sal industrial procedent de Sallent», a «fer un salt comercial fins 1.000.000 tones anuals».

Quant a l'altra via complementària d'eliminació del runam, la de la dissolució del residu i enviament fins al mar pel col.lector de salmorres, el que posa en qüestió Montsalat i demana a la Generalitat que aclareixi és el fet que «la documentació dóna per fet que l'administració pública posarà al servei d'Iberpotash a Sallent, durant 50 anys seguits, un volum de 3,43 hm3/any d'aigua dolça» i el nou col.lector per transportar aquesta salmorra.

La plataforma ecologista subratlla que la quantitat d'aigua prevista per l'eliminació de residus salins «no és pas poca cosa per a la conca del Llobregat, on es concentra bona part de la població catalana i que, al ser ja deficitària, rep el transvasament d'aigua més dolça del Ter». I detalla que aquest volum d'aigua «és comparable al consum de la població de Manresa».

Amb aquests arguments, en les seves al.legacions al pla de restauració Montsalat requereix un «estudi prospectiu del mercat de sal comuna, les orientacions del qual han de donar la mesura del potencial per utilitzar els residus salins de Sallent», i també un informe de l'Agència Catalana de l'Aigua «sobre l'origen i les concessions, si n'hi ha, del volum de 3,43 hm3/any d'aigua sense retorn a la conca del Llobregat que Iberpotash pensa utilitzar durant uns 50 anys».

Preocupa el termini

Pel que fa a aquest termini de 50 anys per la retirada dels runams de Sallent Montsalat considera que és «materialment comprensible» davant de «la magnitud de la tragèdia, dels 50 milions de tones acumulats», però hi afegeix que «no és assumible com a compromís pel fet de ser excessivament llarg». Argumenta que només es pot assegurar «mitjançant el dipòsit d'una garantia financera d'import equivalent al cost del buidat dels residus».

El càlcul que fa la plataforma per a aquesta fiança es basa en la de l'informe (de l'Estudi Ramon Folch) que l'advocat sallentí Sebastià Estradé va presentar en el seu moment en un dels processos oberts a través de la Comissió Europea, que el situava en 52 milions el 2015. Des de llavors es calcula que el runam encara haurà acabat creixent en 4 milions de tones.

Atès que l'actual finaça és de prop de 7 milions d'euros, Montsalat demana que s'obligui a l'emrpresa a dipositar-ne 49 més, alhora que argumenta que «de la mateixa manera que cal revisar a l'alça la garantia de restauració a mesura que s'acumulen més residus, caldrà també revisar-la a la baixa a mesura que es retirin».