Cardona ha descobert el seu antic call jueu, que va tenir configuració física (nucli d'habitatges i serveis propis) i personalitat jurídica al llarg del segle XIV fins a la primeria del segle XV, ja que un dels documents localitzats, del 1426, ja fa referència en aquell moment al «call extingit». La descoberta no és sobre el terreny (no és fruit d'una excavació arqueològica que n'hagi tret a la llum restes arquitectòniques), sinó documental. Però una exhaustiva recerca en els fons arxivístics (no tan sols en els de Cardona) ha permès concretar on es va implantar, créixer, desenvolupar i, finalment, extingir aquesta comunitat local jueva. I també aspectes de la seva vida quotidiana.
Els resultats d'aquest treball de recerca es van presentar ahir al vespre al Casal Graells, seu de l'arxiu, en un acte en què van prendre part Manel Forcano, director de l'Institut Ramon Llull, poeta i divulgador del món hebreu, i el doctor Andreu Galera, director de l'Arxiu Històric de Cardona.
Anem directes. On era el call jueu de Cardona? Segons els resultats de les indagacions arxivístiques, quedaria situat a la part alta de la població, a la zona de la Serra, i molt concretament on actualment hi ha l'edifici de l'institut de secundària Sant Ramon. S'ha arribat a aquesta conclusió després de dos anys de recerca, estirant, resseguint i buidant minuciosament un fil fonamental: els fons notarials referents a Cardona. Concretament, els que van des del 1359 fins al 1430, període que coincideix amb les darreres fases dels calls, de les comunitats jueves en el període baixmedieval. Segons remarca Andreu Galera, aquesta immersió en els fons notarials es va traduir en el buidatge detallat de 69 protocols (o llibres) que sumaven uns 9.000 folis i que «ens han permès aplegar 1.010 referències o documents al voltant de la comunitat jueva local».
Una primera hipòtesi reorientada
Curiosament, la descoberta que Cardona ha fet del seu antic call jueu ha estat possible partint d'una hipòtesi inicial que ha acabat canviant. La indagació va començar, explica Galera, arran de la descoberta d'un jaciment arqueològic com a conseqüència de les obres del camp de futbol que es van fer el 2015 i 2016, que en les seves diverses fases i seqüències cronològiques va treure també a la llum un seguit d'estructures i una necròpoli d'època medieval.
Davant l'interès de l'Ajuntament per determinar a què podria correspondre aquella necròpoli, van començar les indagacions. Els primers trets van apuntar que podria ser l'antic fossar dels jueus. «Per què crèiem i plantejàvem la hipòtesi que podia ser una necròpoli jueva?», planteja el director de l'Arxiu Històric de Cardona. I ho raona: «Per una qüestió de lògica. Qui es fa enterrar fora de la muralla al final de l'edat mitjana [com era aquest cas]? La comunitat cristiana té les seves disposicions, està perfectament ordenat on enterren els seus morts des de l'època altmedieval. A mesura que hi ha esglésies parroquials i fossars parroquials, un bon cristià s'ha d'enterrar en un fossar parroquial. Per tant, a qui enterren en aquesta zona fora muralla i en aquesta època? Pensàvem que podia ser el fossar de la comunitat jueva. Encarat a migdia, mirant a Terra Santa, lloc airejat, amb surgències d'aigua a prop, també d'un camí que li donava accessibilitat... Eren factors que ens apuntaven en aquesta direcció». Però l'exhaustiva recerca documental duta a terme dels fons notarials ha acabat situant el fossar jueu mig quilòmetre més enllà del camp de futbol. Concretament, les referències documentals que han sorgit l'ubiquen en el sector del terme més proper al nucli urbà conegut com els Collassos, urbanitzat el segle passat i que ara es coneix com el Barri Nou.
Una quinzena de famílies
D'aquelles 1.010 referències extretes del buidatge del fons notarial, documents formalment subscrits per membres de la comunitat jueva de Cardona, 707 són «cartes de crèdit, que és la seva principal activitat. Creditors i financers», concreta Galera. Però hi afegeix que el 30% restant són «molt interessants per descobrir la vida quotidiana d'aquesta comunitat jueva», i 28 corresponen a actes de compravendes de cases en el call jueu, «i això ens ha permès localitzar-lo geogràficament». Dels documents analitzats relatius a aquella comunitat jueva cardonina, Andreu Galera explica que «no hi ha cap referència directa a la sinagoga, però sí que es parla de sufragar llibres per a l'escola. Si hi ha una escola, en un lloc o altre hi havia d'haver una sinagoga. Perquè parlem d'una comunitat jueva que, a més, és reconeguda com a aljama [conjunt de persones que formen una comunitat amb personalitat jurídica]. Si tenim una aljama reconeguda, ha de tenir els elements constitutius propis. Entre ells, el seu fossar, perquè és inconcebible que enterressin els seus difunts amb els cristians».
Del que traspua la documentació, Galera en dibuixa un call «no gaire gran», que en els seus moments àlgids acull com a màxim 15 famílies, i en les darreres dècades del segle XIV unes 5 o 6, «fonamentades en una activitat econòmica que és el crèdit i les finances, amb un moviment important de capitals: no són jueus pobres i interactuen amb els homes de negoci locals». Per exemple, detalla, «hi ha un document de crèdit per a la compra de bestiar. O també apareixen referències al comerç del safrà, que és un dels més lucratius d'aquest període i que va fer rics molts homes de negocis, que demanen finançament per comprar safrà per comercialitzar-lo».
Sota protecció dels senyors
Andreu Galera detalla que els primers interessats que hi hagi una comunitat jueva a Cardona i en el territori sotmès a la seva jurisdicció són els senyors del castell. «En el territori sota el seu control trobem comunitats jueves a Cardona, Solsona Són viles mercat on hi ha intercanvi. Perquè són els primers interessats a lubrificar l'economia, i el crèdit n'és l'oli. I és el paper principal que feien les comunitats jueves».
El senyor els concedia uns terrenys del seu domini, sota la seva protecció. Unes parcel·les per instal·lar la seva comunitat. «La interacció entre comunitat jueva i administració senyorial és constant», detalla Andreu Galera, que remarca que «arriben a ocupar càrrecs de la màxima confiança. N'hi ha que per la seva condició de gestors econòmics van tenir un paper protagonista en l'administració del senyor».
El director de l'Arxiu Històric de Cardona apunta que el període del qual s'ha fet el buidatge documental «ens agafa l'onada d'aquesta comunitat i arriba al seu cim i posterior declivi. Estic segur que si féssim el mateix buidatge de tota la documentació de la primera meitat del segle XIV, segurament estaríem parlant de 3.000 o 4.000 referències documentals, on sí que ens apareixerien elements molt intrínsecs en l'organització d'una comunitat jueva».
