La desaparició del call de Cardona s'emmarca en el context general, a partir de la dècada dels 80 del segle XIV, «d'un progressiu sentiment de repressió en contra d'aquestes comunitats jueves, que sempre s'han focalitzat en la imatge del crèdit usurer. Però la realitat és que està demostrat que també el practicaven els cristians. Però sempre és més fàcil, en períodes de crisi, de populismes, criminalitzar o estigmatitzar una petita comunitat que està molt definida», explica el director de l'Arxiu. I en aquest context esclaten, l'estiu del 1391, els avalots a Barcelona contra la comunitat jueva, que es van escampar pel territori.

Ara, del buidatge de documents dels arxius, Andreu Galera n'extreu un element molt rellevant d'aquests fets. Afirma que entre el 1391 i el 1393 el call jueu de Cardona i la vila de Cardona «van ser refugi d'una part substancial dels jueus que arriben d'altres punts del territori». Quin n'és el fonament? «De sobte, en aquests anys la documentació notarial amb referències a Cardona augmenta espectacularment. Comencen a aparèixer jueus d'altres llocs que hi han buscat refugi. I com que han vingut a corre-cuita, comencen a anomenar procuradors a Barcelona, a Santa Coloma... perquè actuïn en nom seu per procurar pels béns que han hagut de deixar. I trobem documents que fan referència a grups de 20 i 30 jueus. El que no diu la documentació és com es va acollir tot això».

Aquesta proliferació es dóna «un mes després de l'inici dels avalots. Això és el que ens porta a deduir que va ser un espai de protecció», argumenta Andreu Galera, que afegeix que, «a diferència d'altres llocs, a Cardona la documentació et diu que la població està com una bassa d'oli, no traspua cap problema. Suposem que per la protecció del se-nyor».

Temps de conversions

Tot i així, el clima que s'acaba generant amb el pas del temps, amb conversions massives, porta que «arribem al 1415 que a Cardona queden 3 famílies de jueus». I cita un cas peculiar que exemplifica la situació, el de David Biona. «Segurament en aquells anys el jueu més important de Cardona, que el 1415 desapareix de la documentació, de la qual fins llavors n'era assidu en la concessió de crèdit». Es produeix un silenci de documentació «sobtat», diu Galera, que fa pensar que havia marxat de Cardona. Però «el 1418 ens apareix un Joan Gibert, mercader de Cardona, també molt prolífic. Fins que al 1424, en un protocol hi ha un notari que diu: 'Joan Gibert, mercader de Cardona, que abans es feia dir David Biona, convers' (...)».