Sant Vicenç tenia preparat enguany «un dia d'emocions» amb el ball de gitanes. Ho anunciava el conductor de l'acte, Lluís Oliveras, només començar, i no va decebre. I és que es commemorava un doble aniversari: els cent anys de la primera recuperació de les Gitanes i set dècades de la fundació de l'Esbart Dansaire Santvicentí, el principal precursor de la festa. En un altre vessant, les Gitanes d'ahir no van voler passar per alt la situació política per la qual travessa el país, i l'organització va voler que els polítics presos, els exiliats i els Jordis també hi fossin presents d'alguna manera des de la llunyania.
A les 12 del migdia la plaça ja era plena i especialment atapeïda allà on tocava l'ombra: per endavant quedaven un parell d'hores d'espectacle en un ambient estiuenc i un cel assolellat que fins al final no va començar a insinuar pluja. I al balcó de l'ajuntament també hi havia a punt les autoritats; l'alcalde, Joan Torres, regidors, i polítics convidats, com els alcaldes de Manresa, Valentí Junyent, i de Solsona, David Rodríguez.
La festa va arrencar amb el Vals dels Barons de Castellet, que protagonitzen els gegants de Sant Vicenç, que com cada any va servir de preludi dels balls de gitanes posteriors, enguany amb 14 colles i més de 300 balladors.
Amb el ball de Caldes va arribar la primera sorpresa. Es commemoraven els 70 anys de l'Esbart, i per això aquesta vegada hi van participar les tres generacions de colles de l'entitat; els antics dansaires, els exdansaires i l'actual cos de dansa, que estrenava vestuari.
Un parèntesi pels presos
En aquest punt, la festa va fer una pausa i va prendre un caire reivindicatiu i de denúncia per la situació en què es troben els polítics presos i exiliats. Se'ls va anomenar un per un, com també Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, amb un clar missatge: «Us volem a casa». Va ser respost amb els aplaudiments del públic abans que sonés el Cant dels ocells.
Tot seguit, es va fer la lectura de dues cartes que Oriol Junqueras (des d'Estremera), i el reelegit conseller Lluís Puig (des de l'exili a Bèlgica) van escriure expressament per a la festa d'ahir. En aquest context, Junqueras va destacar que «l'enorme força i energia dels balls populars és un reflex també de la vitalitat del país i de la seva riquesa i diversitat», i va animar «que cadascú des del seu lloc mantingui sempre el compromís amb el país i la llibertat, fent gran i cohesionant aquesta societat». Va enviar «una enorme abraçada a tots i a totes: visca les Gitanes de Sant Vicenç de Castellet».
En la seva carta, «que escric des de la distància només física però des d'una proximitat absoluta de cor i pensament», Puig va recordar la seva vinculació amb l'Esbart de Rubí, i anteriorment també amb el de Terrassa, i va dir que «les Gitanes són més que mai un pretext de comunió entre els ciutadans, un espai de confluència on la dansa, la música, el moviment i la concòrdia s'entrellacen de manera elegant i harmònica».
Més enllà del gest exprés que la Comissió del Ball de Gitanes va voler fer per tal de denunciar la situació dels presos i exiliats, el rerefons polític va estar present d'una manera o altra en tota la festa, i entre altres coses, es feia evident amb els nombrosos llaços grocs que portaven els balladors a les solapes.
El record pel secretari Canal
Després del parèntesi polític la festa va reprendre el fil habitual amb el relleu de núvies, el Galop de la Coronació i els entremesos, però abans de ballar, es va commemorar el centenari de la primera recuperació del ball de gitanes. Era el 1918, onze anys després que un grup de picapedrers de Caldes de Montbui portés les danses al poble. Passada aquesta dècada, Pere Canal i Rius (secretari Canal), dansaire de Sant Llorenç Savall, va revitalitzar el ball de gitanes a Sant Vicenç amb una doble ballada per carnestoltes i per festa major. Ahir, se'n va commemorar el centenari, amb l'entrega d'un ram a la filla de Pere Canal, Aurèlia Canal, i els seus néts.
Un any més, la festa es va acabar amb una plaça plena de dansaires espontanis després del galop final, amb la ballada popular del Vals dels Barons i la sardana local 100 galops per Sant Vicenç.
