Les prospeccions arqueològiques que s’estan fent al castell de Castellet, a Sant Vicenç, prèvies a la rehabilitació del conjunt monumental, han tret a la llum restes humanes que podrien ser d’origen medieval. De moment, s’han trobat cinc cossos, i també el crani d’un sisè que encara s’ha d’acabar d’analitzar. Per la seva orientació, l’equip d’arqueòlegs intueix que quatre d’aquests individus serien del període alt-medieval (entre els segles X i XII) i es vincularien a l’església romànica de l’època, mentre que els altres serien posteriors, a l’espera que les proves del carboni 14 al laboratori en puguin acotar l’antiguitat.

La necròpoli s’ha trobat de casualitat a tocar de l’ermita, al costat de les actuals escales d’accés, i on antigament hi havia hagut l’absis romànic fins que unes ampliacions i reformes del segle XVIII van girar l’església. «Vam començar a fer les cates al costat de l’antic absis romànic per si trobàvem alguna rasa de fonamentació d’aquest absis o algun indici per datar-ne l’època exacta, i vam descobrir els ossos», explica l’arqueòloga responsable de les prospeccions, Judit Sedano.

Els cossos es van enterrar a la sagrera, prop d’on hi havia l’absis, però tenen orientacions diferents i això fa pensar que també són d’èpoques diferents: la majoria estan en posició d’est a oest, pròpia de l’edat mitjana, però n’hi ha dos que no, per la qual cosa serien posteriors, «tot i que és difícil dir de quina època», apunta Sedano, tenint en compte que tampoc no s’han trobat prou ceràmiques que ajudin a constatar-ho. A més, els cossos orientats de nord a sud retallen als que estan d’est a oest (s’haurien enterrat després), fins al punt que d’un d’aquests individus només se n’han trobat les cames. També s’han descobert restes d’ossos remoguts i dispersos, per la qual cosa s’intueix que encara hi podria haver més cossos.

Entre les restes trobades, n’hi hauria d’infants, subadults i adults, i correspondrien tant a homes com a dones, explica l’antropòloga encarregada del jaciment, Tatiana Piza, i de moment s’han trobat tots en una petita àrea al costat de els escales d’accés a l’ermita, on en principi encara es treballarà fins divendres.

La torre, el castell, o restes iberes

Les troballes dels cossos s’han fet en el marc de les excavacions arqueològiques que s’estan duent a terme en diverses fases en el conjunt monumental de Castellet, que inclou l’ermita romànica, la casa de l’ermità (més moderna), i la torre medieval. L’objectiu és rehabilitar aquests monuments per fer-los visitables, i fer-ne unes prospeccions prèvies per intentar conèixer més detalls de la seva cronologia, així com intentar trobar restes del castell medieval, de la torre original (la que hi ha ara és del segle XIV), i d’un possible jaciment iber, del qual hi hauria indicis a través de les ceràmiques trobades en unes primeres excavacions realitzades els anys 30 pel Centre Excursionista.

Fins ara s’ha estat treballant bàsicament a l’entorn de l’ermita, d’una banda per consolidar el talús sobre el qual descansa, i també a dins de la pròpia ermita i la casa de l’ermità. Aquestes excavacions, encara molt inicials i pendents d’altres fases que donaran més informació, ja han permès constatar que l’ermita va tenir dues reformes el segle XVIII, i també han tret a la llum antigues estructures que s’hauran d’analitzar i datar. D’una banda, hi ha una estructura rodona que podria ser de l’església preromànica, però també altres murs difícils d’identificar, diu l’arquitecte i cap de l’àrea de Serveis Territorials de Sant Vicenç, Jordi Vall.

Algunes d’aquestes restes podrien ser part de l’antiga muralla o de l’accés al castell, dependències del propi castell, o fins i tot de la torre original, dels segles IX, X o XI. Tant l’arquitecte com l’equip d’arqueòlegs confien que es podran obtenir més detalls en una propera fase d’excavacions que es preveu de cara a la tardor. Es concentrarà a la zona del turó de la bandera, i si és possible es farà arribar fins a tocar de l’ermita, on s’està excavant ara. En aquest turó ja s’han fet dues petites cates prèvies «de molta potència arqueològica perquè hi ha moltes estructures», diu Vall. Un cop analitzades «potser sabrem si realment ens trobem en una part del castrum de l’antic castell medieval o si fins i tot es tracta d’estructures més antigues» pertanyents a un possible jaciment ibèric, afegeix Sedano.

Un cop acabades totes les excavacions i s’hagin consolidat i arranjat els edificis, el conjunt de Castellet s’obrirà al públic, si bé aquest procés encara s’ha d’allargar uns anys en funció del pressupost disponible.

Per a la regidora de Cultura, Sílvia Vila, «aquestes troballes són molt importants per a la història d’un poble amb poc patrimoni», i diu que per poc que es pugui, s’intentaran integrar en les futures visites. Els ossos no, «però mirarem que els murs es puguin deixar a la vista, potser amb algun vidre transparent».