El rescat d'una persona accidentada a l'interior d'una cova o avenc ja és prou complex per les dificultats d'accés i operativitat en aquests espais, i s'hi afegeix un agreujant: la minsa possibilitat que el subsòl ofereix de mantenir una comunicació amb l'exterior mentre dura l'operació.

En l'avenç per intentar salvar aquest obstacle, la cova del Toll de Moià es va convertir ahir en un banc de proves i de demostració d'un sistema per superar aquesta barrera. A un costat hi havia un grup d'estudiants de grau mitjà de telecomunicacions de l'institut Leonardo Da Vinci de Sant Cugat; i a l'altre, membres de tres cossos que operen en tasques de salvament i inspecció sota terra: del Grup d'Espeleosocors Català de la Federació Catalana d'Espeleologia; del Grup d'Actuacions Especials (GRAE) dels Bombers de la Generalitat i de la Unitat de Subsòl dels Mossos d'Esquadra. Els primers presentaven el seu projecte de síntesi sobre comunicacions en espais confinats, i els segons els van fer de tribunal avaluador, però alhora van poder veure el potencial d'un sistema que els pot aportar molta millora en futurs rescats.

A grans trets, el que es va testar ahir amb la cova del Toll com a escenari real és un sistema que permet comunicar-se de l'exterior a l'interior d'una cavitat. Parteix d'un aparell de transmissió anomenat Nikola construït amb codi obert (un coneixement que es posa a l'abast de tothom perquè d'altres el puguin desenvolupar), que els alumnes d'aquest grau han posat en pràctica, n'han fet un manual d'ús per optimitzar el seu funcionament i poder-lo difondre entre els cossos de rescat i que volen fer evolucionar.

D'una forma planera, José Antonio Sánchez, professor de telecomunicacions i aficionat a l'espeleologia que tutela aquest projecte de síntesi, explicava que es tracta «d'un transmissor, com un walkie, però que treballa a molt baixa freqüència perquè pugui penetrar a la roca. Com que és a molt baixa freqüència, per poder transmetre necessita una antena enorme». Una antena que es genera connectant els transmissors a dos electrodes (cables conductors de corrent elèctric) que s'estenen, i que en l'altre extrem es connecten a unes estaques d'acer banyat de coure que es claven al terra. «D'aquesta manera es crea un bucle, una enorme antena circular», entre el transmissor que hi ha a l'interior de la cavitat i el que hi ha a l'exterior, en què el corrent viatja pel terra i fa possible la comunicació.

A més, es tenen en compte factors de millora com la correcta orientació de l'antena (a partir de la topografia), l'estratificació, la humitat... En la prova d'ahir, els estudiants van instal·lar en una de les sales de la cova del Toll un dels transmissors connectats als electrodes clavats al terra, i un segon a l'exterior, amb el mateix sistema, uns quaranta metres per sobre. Els membres dels cossos de rescat es van repartir entre un punt i l'altre, i el resultat final va ser plenament reeixit. Tal com es va poder sentir en la transmissió entre la cova i l'exterior, el missatge va arribar «alt i clar».