Montserrat rep uns 77.000 escaladors en un any i el massís té actualment 5.641 vies registrades. Són dues xifres que ahir es van exposar en una jornada tècnica sobre els 10 anys de la regulació de l'escalada al parc natural, i que donen una primera idea de l'abast que hi té aquesta pràctica.

El juliol del 2008, el Patronat de la Muntanya de Montserrat, la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya i representants de diferents administracions firmaven l'Acord de regulació de l'escalada, les vies ferrades i les canals equipades. Un document que pretenia fer compatible aquesta pràctica creixent amb l'entorn natural i que directament tenia efectes executius (per exemple, es van determinar zones on es decretava una prohibició completa o temporal) i establia un seguit d'obligacions i recomanacions, a més de crear una comissió tècnica per desenvolupar i vetllar per aquesta regulació.

Una dècada després, els diferents agents implicats van celebrar ahir una jornada per fer-ne balanç i analitzar el present i el futur de la regulació de l'escalada. Un balanç que s'apuntava com a positiu, sobretot partint de dos resultats principals. D'una banda, la consolidació (i en alguns casos recuperació) al massís d'espècies d'aus rupícoles que anys enrere es veien amenaçades o que fins i tot n'havien desaparegut. Un dels factors definitius que va empè-nyer fa deu anys a promoure aquesta regulació era que s'havia detectat que la presència d'escaladors en determinades zones en èpoques de nidificació i cria era un dels factors que estaven provocant un retrocés de la presència d'aquestes espècies (vegeu desglossat). L'altre motiu d'aquest balanç positiu és que s'ha aconseguit una pràctica de l'escalada més ordenada, sobretot amb un control i delimitació de l'obertura de noves vies. Tanmateix, en els primers anys d'aplicació de la regulació no es va aconseguir un compliment acurat de la normativa de l'acord en aquest aspecte, motiu pel qual es va decretar una moratòria de dos anys (2014 i 2015) amb la prohibició d'obertura de noves vies. A partir de llavors es van establir noves pautes, que obligaven a fer una sol·licitud formal per a l'obertura o reequipament de vies, i els resultats han estat molt significatius.

Anna Fargas, integrant de la comissió com a membre del parc natural, detallava que després de la moratòria s'han obert 38 vies noves autoritzades (21 el 2016, 13 el 2017 i 4 enguany) i se n'han denegat 3; i s'han autoritzat la trentena de restauracions de vies per les quals han rebut sol·licitud. I sobretot incidia en la «conscienciació» que ha fomentat i que, des de la moratòria, «hi ha un respecte general per les normes» fixades. De fet, segons dades que va aportar, hi ha hagut una mitjana de 4 denúncies anuals per escalar en zones regulades on era prohibit.

Una de les dades més significatives és que en aquests deu anys s'han obert al voltant de 600 vies noves, però majoritàriament abans de la moratòria. I que aquesta xifra global és relativament baixa si es té en compte períodes precedents. A la dècada dels 90 es van obrir 1.132 vies noves al massís, i del 2000 al 2009 (abans de la regulació), 1.429. Dit d'una altra manera, en les dues dècades que sumen aquests períodes es van obrir pràcticament la meitat de les 5.641 vies actualment registrades. Fins arribar a la dècada dels 90 n'hi havia d'obertes poc més d'un miler.

La distribució de vies s'ha comptabilitzat també en sis regions naturals de Montserrat. La zona de les Magdalenes és la que en concentra més (una quarta part), seguida de la de Sant Salvador (23%) i els Ecos (20%). Les altres tres són les de les Agulles (13%), els Frares Encantats (11%) i Sant Jeroni (9%).

El càlcul d'uns 77.000 escaladors anual s'ha fet a partir d'un estudi que es va realitzar entre el 2016 i el 2017 a partir de l'observació durant estacions de l'any i dies d'influència diferents, i en les diverses àrees d'escalada i aparcaments habituals a peu de muntanya usats preferentment per escaladors.