L'Agència Catalana de l'Aigua no repararà la bassa de salmorres de Sallent que es va trencar, sinó que el substituirà per uns de nous prefabricats i de menor capacitat, ja que considera que els objectius que complia s'han reduït i que no cal un dipòsit de les mateixes característiques. Fonts d'aquest ens, que és el propietari de la instal.lació i també del col.lector de salmorres (amb el que hi té relació directa), han argumentat que quan es va construir la bassa, entre els anys 1989 i 1990, es va fer perquè complís dues funcions.

La principal, actuar com a filtre de protecció del col.lector davant l'aportació de sediments. Cal recordar que es tractava d'una bassa decantadora on s'emmagatzemava aigua salinitzada perquè les partícules sòlides s'anessin dipositant al fons, de manera que aquset sediment no anés a parar a la canalització. L'altra funció era donar capacitat de retenció davant de possibles incidències en el col·lector que obliguessin a tallar temporalment el servei.

Segons l'Agència Catalana de l'Aigua, la primera de les funcions és el principal aspecte que cal mantenir, i amb aquest objectiu s'ha previst una actuació consistent en la instal·lació «d'uns dipòsits de decantació, amb un volum aproximat de 120 m3, que amb els 40 m3 existents donaran un volum total de 160 m3». La bassa que es va trencar tenia una capacitat màxima de 200 metres cúbics. Les mateixes fonts han precisat que la previsió és que aquests dipòsits estinguin a punt a mitjan juliol.

Pel que fa a la segona funció que complia la bassa (oferir un marge de retenció mentre es resolia qualsevol incidència del col.lector), l'agència pública ha argumetat que actualment «s'ha reduït en importància, degut a la implantació de sistemes de telecontrol que permeten operar a distància» i també «a l'existència de capacitat de retenció, mitjançant altres basses operatives, per part dels propis usuaris» de la canalització que transporta les salmorres fins al mar. Fonts de l'ACA no han descartat que es puguin realitzar altres «actuacions complementàries», que s'estudiaran «en funció de l'evolució prevista en l'activitat minera».

La nit del 25 a 26 de maig una de les parets de la bassa, amb una capacitat de 200.000 litres, es va esfondrar completament i en va vessar tota l'aigua amb salmorra que contenia. La força de l'aigua va doblegar la tanca del costat de la cinta transportadora, i es creu que gran part va anar a parar cap l'interior de la mina i cap al final del torrent de Soldevila i el riu. Tanmateix, l'ACA va assegurar que l'elevat cabal del Llobregat hauria facilitat que l'afectació en les aigües fos mínima. El trencament es va atribuir a l'efecte erosiu de la salmorra sobre l'estructura metàl·lica (armadura) que relligava el formigó del mur, que no s'havia detectat malgrat es feien revisions anuals.