´Vaig notar el terratrèmol d´Haití durant uns deu segons´

Empresari resident a la República Dominicana. Aquest martorellenc de 43 anys en fa cinc que viu a Santo Domingo, a la mateixa illa on hi ha hagut el devastador terratrèmol d'Haití. És el gerent general d'una empresa que està subministrant kits d'il·luminació als habitants d'Haití per resoldre el problema de quedar-se sense llum a la nit

Com es percep des del país veí el desastre d'Haití?
La percepció no és que sigui un desastre del país veí, sinó una catàstrofe de tota l'illa, ja que tots dos països en són víctimes: un de manera directa per l'efecte devastador del terratrèmol i l'altre per l'ajut que cal donar a tots els damnificats, així com pel de fet d'acollir milers de víctimes que han quedat sense llar i sense família. Hi ha centenars de ciutadans d'Haití que estan deambulant pels carrers de les poblacions de República Dominicana, que no saben on anar, que no volen tornar per por, o perquè no els queda res, molts es van quedar només amb el que portaven a sobre en el moment del sisme. La percepció és d'angoixa i de molta pena, perquè ha estat molt proper i la majoria de l'illa va notar el tremolor. Jo el vaig notar durant uns 8 o 10 segons. El poble dominicà no ha deixat de pensar que podia haver estat aquesta part de l'illa, el seu país, qui n'hagués rebut les conseqüències directes.

Per tant, s'han abocat els dominicans a ajudar els veïns?
Des del primer moment i fins i tot a alguns els ha costat perdre la vida. Per exemple: després del terratrèmol un equip d'enginyers que estaven treballant en la reconstrucció d'una carretera varen entrar a un edifici mig der- ruït per poder auxiliar moltes persones atrapades. En el moment que eren dintre hi va haver una rèplica i tot l'edifici es va ensorrar, cosa que va causar la mort de tots el qui hi havia dins, incloent-hi els enginyers. Aquest és un exemple tràgic però real de l'ajut, cost i sacrifici del poble dominicà, que he vist criticat per la premsa internacional sense coneixement de causa. Els primers que van arribar en auxili van ser els seus equips de rescat, que el mateix dia, tres o quatre hores després del succés, ja eren a la zona amb equips de bombers i de protecció civil.

Quines van ser les primeres mesures d'ajut?
Milers d'ampolles d'aigua que sortien diàriament des de l'endemà per proveir Port-au-Prince; cuines mòbils per donar fins a 100.000 racions diàries; equips mèdics; i més de 100 retroexcavadores, ja que Haití no disposava de prou equips pesants. Cal reconèixer que el poble dominicà ha estat a l'alçada de les circumstàncies i no ha tingut recança a treure's el pa de la boca per donar-lo al poble veí.

Què transmeten els haitians directament afectats?
Vaig estar reunit amb un membre del Senat amb qui portem el projecte d'energia solar de la província nord de Cap-Haïtien. Deia que no tenia casa, que no tenia oficina. Per raons polítiques resideix a Port-au-Prince, la seva cara ho deia tot: una barreja d'esgotament, amb plors aguantats, amb incertesa pel futur, amb ganes de tirar endavant i de continuar lluitant, amb l'esperança que totes les promeses internacionals d'ajut no quedin en promeses.

En què consisteix exactament la iniciativa de la seva empresa?
En veure l'efecte tan devastador i conscients de les deficients infrastructures del país, vam preveure que a curt i mitjà termini, una de les primeres necessitats seria la llum, per disposar d'un mínim de seguretat a la nit, llavors vam iniciar la campanya per subministrar kits d'il·luminació individual per a cada llar amb generació autònoma.

Com són aquests kits?
Consten de dues bombetes de led, bateria, panell solar, controlador i els cables per subministrar de 8 a 10 hores de llum d'una manera autònoma. La nostra aportació és servir aquests equips amb sacrifici del marge comercial. És per això que d'un preu de mercat de 250 euros per unitat els posem per aquesta ocasió a 140 euros gràcies a un acord amb els proveïdors, que també aporten un ajut en forma de marge. Si ens imaginem els nostres carrers sense llum, la nostra casa sense llum, segurament podríem notar l'estat d'inseguretat que això comporta, i poder millorar aquesta situació sense haver de pensar en grans infraestructures elèctriques, i a un cost molt baix, creiem que és una manera molt bona d'ajudar.

Es marquen alguna fita?
El nostre objectiu seria poder enviar-hi enguany 100.000 unitats. Tenint en compte que cal reconstruir més de 500.000 llars, només arribarem a una part de les necessitats, però serà un èxit.