Un veí de Martorell era el cap d´una xarxa d´anabolitzants

REDACCIÓ MARTORELL
Els Mossos d'Esquadra, en col·laboració amb la Guàrdia Civil i l'Autoritat per a la Seguretat Alimentària i Econòmica de Portugal, van desmantellar ahir una presumpta xarxa de traficants il·legals de medicaments anabolitzants i esteroides, uns fàrmacs que s'utilitzen de manera fraudulenta per guanyar volum muscular en diverses modalitats esportives, com ara el culturisme. Fonts policials han informat que s'han detingut fins ara 11 persones relacionades amb el cas i que 2 dels suposats màxims responsables d'aquesta xarxa vivien a Martorell i a Cadis.
Aquesta actuació policial s'ha desenvolupat en el marc de la denominada pperació Ploma, portada a terme a Cadis, Màlaga, Martorell, Masquefa, Badalona, Begues, Castelldefels i en diverses ciutats portugueses. A banda dels 11 arrestats, no es descarten més detencions.
El material intervingut pels agents han estat 15.000 dosis d'esteroides i anabolitzants, alguns etiquetats en llengua russa i àrab. També embalatges i prospectes preparats per empaquetar medicaments i vendre'ls en el mercat clandestí, equips i sistemes informàtics, com ordinadors, targetes de memòria, discos durs, etc., i telèfons mòbils.
Entre els medicaments dopants intervinguts, se n'han trobat de falsificats, on les etiquetes no corresponien exactament a la composició real dels fàrmacs. El consum d'aquestes substàncies implica greus riscos per a la salut, ja que es fabriquen sense cap control sanitari i contenen contaminants, tant d'origen químic com d'origen biològic.

'Modus operandi'
Segons han explicat els agents policials, els dos presumptes màxims responsables d'aquesta xarxa rebien encàrrecs de clients per tal que els subministressin aquesta droga prohibida. Els dos cervells de la xarxa contactaven llavors amb els seus proveïdors portuguesos, que enviaven els productes demanats pels clients, evitant, així mateix, que els mitjancers apareguessin en el rastreig deixat en els enviaments.
Un cop les substàncies arribaven als clients, aquests feien l'ingrés corresponent als números de compte dels responsables de la xarxa a l'EStat espanyol, emprant noms ficticis i fent sempre imposicions inferiors als 3.000 euros, per tal de dificultar, d'aquesta manera, una possible investigació financera.