´Exigent i amb les idees clares´

Freixanet, Vázquez, Singla i Peñarrubia recorden la primera etapa de Martínez al TDK Manresa

04.08.2014 | 07:45
Pedro Martínez, amb el seu ajudant Salva Maldonado, en un partit contra l´Unicaja el 10 d´abril del 1994
Pedro Martínez, amb el seu ajudant Salva Maldonado, en un partit contra l´Unicaja el 10 d´abril del 1994

Treballador, exigent, amb les idees clares i capaç de treure el millor dels seus jugadors. Així el defineixen Jordi Freixanet, que va disputar el seu últim any de professional a les ordres de Pedro Martínez al TDK Manresa; Paco Vázquez, que era el júnior de l'equip; Jordi Singla, que hi va coincidir les quatre temporades com a jugador; i Fernando Peñarrubia, que va ser el delegat del tècnic barceloní durant els quatre anys que va estar a la capital del Bages. Fa 20 anys des del seu darrer partit amb el club manresà, però molts d'aquests consideren que manté la base que el va fer triomfar aquí, i llaurar-se una carrera a l'elit del bàsquet estatal.
Per al manresà Freixanet, que el va tenir com a entrenador la temporada 1993-94 (la millor del barceloní a la banqueta manresana), una de les seves virtuts era que "sabia identificar quins eren els punts forts i febles de l'equip, i a partir d'aquí tenia clar què volia dels jugadors". En aquest aspecte hi coincideix Peñarrubia, que va seure al costat de Martínez a la banqueta durant quatre temporades: "sabia com buscar el màxim profit dels jugadors i treure'n el millor rendiment". En la mateixa línia, Singla el recorda c0m un entrenador "molt exigent i dur, i això et feia millorar dia a dia". Freixanet recorda que, aquella temporada, el tècnic "va fer rendir l'equip al màxim de les seves possibilitats".

La intensitat defensiva
Un dels trets característics del Martínez entrenador era "la intensitat que demanava als entrenaments. Era el primer a treballar molt dur", com afirma Vázquez, que entrenava amb el primer equip en edat júnior. La mateixa intensitat que volia que tinguessin els seus jugadors en defensa. "El primer era la defensa. Exigia molt però ho feia de forma intel·ligent", comenta Freixanet, que explica la forma com ho feia: "el primer que demanava era evitar qualsevol cistella fàcil del rival, i hi insistia fins que ho aconseguíem. Aleshores feia un pas més, millorant el sistema defensiu per intentar evitar qualsevol cistella". En aquest sentit, Peñarrubia recorda que "volia que totes les coses estiguessin al seu lloc, no deixava cap cosa a l'atzar", o afegeix que "demanava la màxima serietat tant als jugadors com a tots els membres del cos tècnic".

Enllaços recomanats: Premis cinema