Marc Garcia (Manresa, 1996) ha viscut un estiu molt mogut: primer va disputar el Mundial sub-19 (vuitè lloc) i posteriorment va participar en la medalla de plata d'Espanya a l'Europeu sub-20. El manresà va ser un dels referents de l'equip, va acabar com el segon màxim anotador i va destacar en el primer quart de la final, en què va anotar 14 dels 21 punts de la selecció. La temporada passada va debutar a la lliga ACB a les files del Bàsquet Manresa -cedit pel Barça- i va viure un curs irregular, amb un augment progressiu de minuts.

Com valora la medalla de plata? Com es van sentir després de la final?

Just després del partit no la valoràvem. Però al cap d'uns dies te n'adones que pocs jugadors poden dir que han guanyat una medalla de plata en un Europeu sub-20 i veus la importància que té.

Què els va faltar per superar Sèrbia?

Sèrbia era un equip ple de talent. Hi va haver un moment que ens van clavar sis triples seguits i van trencar el partit.

Quina valoració fa d'aquest Europeu sub-20?

Molt positiva, tant individualment com col·lectivament. Necessitava jugar minuts per tornar a confiar en mi mateix. Paco Redondo em va donar molta confiança i importància dins el joc.

I del Mundial sub-19? El resultat no va ser tan positiu.

Va ser un campionat difícil, però vaig tenir la sort de poder disputar després el sub-20, que va anar molt millor.

Encadenar dos campionats consecutius va ser complicat físicament? I d'adaptació de rol?

La veritat és que no, va ser tot molt divertit.

Aquesta temporada va debutar a l'ACB. Com va viure l'experiència sent tan jove?

Va ser un any molt dur! Però vaig acabar amb un bon sabor de boca, ja que ens vam salvar a l'última jornada en un partit èpic.

La seva participació va anar augmentant cada cop més, a què creu que és degut?

No ho sé, això ho valora l'entrenador.

Com va viure el fet de tenir molt pocs minuts durant gran part de la temporada?

Com una motivació per continuar treballant i millorant.

Com va ser la seva relació amb Pedro Martínez? Com és amb els jugadors joves?

Va ser una relació entrenador-jugador, imagino que com en tots els altres equips. Amb els joves és molt estricte, vol que milloris dia a dia i que valoris tots els entrenaments.

Aquesta temporada espera continuar a l'ACB?

No ho sé. S'ha de valorar tot amb tranquil·litat.

El fet de ser considerat un des joves més prometedors d'Europa li suposa una pressió extra a l'hora de fer el salt a l'elit?

No em suposa cap pressió, ho veig com una motivació més.

Quins objectius té a curt i llarg termini?

Els meus objectius són treballar dia a dia, i el futur ja vindrà.

El tornarem a veure jugar amb el Bàsquet Manresa?

No ho sé! (riu)