L'ICL Manresa va continuar sense saber què és guanyar un partit i les impressions són contradictòries. És un equip capaç de competir durant força minuts, d'imprimir un ritme molt viu als partits, de defensar amb una intensitat considerable, fins i tot de plantar cara a equips d'alt nivell. Ho va fer contra el Barça en la Lliga Catalana i també ahir a Ponts, amb un Joventut que és un oponent més al seu abast. Però els homes d'Ibon Navarro tenen durant els partits les davallades que els enfonsen, els manca consistència, regularitat, per decantar els partits. Queda una setmana per posar-se les piles.

És clar que en els alts i baixos hi té molt a veure que hi ha vuit cares noves (no hi compto Montañez, que coneix a la perfecció la casa i la lliga). N'hi ha com Dejan Musli, que aviat ha mostrat les seves qualitats i que és un puntal. Altres estan alternant dies de tot i encara han d'agafar el to a l'ACB, com són els casos de Ricky Sánchez o Chase Simon. També li està passant a Jermaina Thomas, i té l'agreujant que ha de ser el director d'orquestra, el que ha de moure tot l'equip. El mateix Ibon Navarro no va amagar la seva preocupació pel base americà que és comunitari pel seu passaport hongarès.

Embalats al primer quart

Els manresans van arrodonir, ahir en el primer període, un dels quarts més complets de la pretemporada. Amb molta intensitat defensiva, l'atac va discórrer amb fluïdesa i amb encert des de la línia exterior on va lluir un Grigonis letal qui amb 9 punts molt seguits (inclosos dos triples) posava l'ICL per davant (6-11).