"Era amb el meu pare i uns amics al cap de Gata, a Almeria, passant les vacances d'estiu i em va trucar el meu representant. Em va dir que teníem una oferta de l'Andorra, que l'entrenador em volia i que què havíem de fer. Li vaig contestar: 'què vols dir, què hem de fer? Dir que sí'». Sergi Pino trobava, de la manera més inesperada, el camí que havia estat buscant des que havia començat a jugar a bàsquet: debutar a l'ACB.

El MoraBanc Andorra ha fitxat aquesta temporada aquest ala de 28 anys i 1,97 metres amb la intenció de completar una bona rotació en un equip que vol superar la classificació de la temporada passada, la de la seva tornada a la lliga Endesa. La clau de l'operació va ser l'interès del tècnic, Joan Peñarroya, que coneixia bé Pino, entre altres coses per un passat en comú: haver jugat a Manresa, tot i que a èpoques diferents.

Peñarroya va tenir una llarga trajectòria al club, amb títols inclosos. Pino no va poder ni debutar de manera oficial. Després d'una temporada a l'equip júnior, l'Albert Disseny-CBiUM, i una altra a l'equip vinculat, el Finques Olesa, es va haver de buscar la vida en equips de LEB Plata i Or, anar creixent i esperar una oportunitat que ara ha arribat.

Alguna llàgrima i tot

Pino ja ha jugat dos partits a la lliga Endesa, amb derrota contra el Bilbao i victòria a la pista de l'Iberostar Tenerife. La tercera jornada creua el seu camí amb el de l'ICL, aquest diumenge al pavelló del Principat. Explica que «hem començat força bé, sobretot després del darrer triomf. Del primer partit, n'hauríem pogut treure més partit, però no vam poder vèncer». El seu paper ha estat el de jugador de rotació, amb una mitjana de deu minuts a la pista. «Ja veurem quin paper em reserva el Joan. He treballat durant molts anys per ser aquí, i ara per a mi és com un somni. Quan m'ho van dir, alguna llàgrima va caure, amb la família. Vull aprofitar l'oportunitat».

Gràcies a Ricard Casas

Però el jugador barceloní no oblida la seva etapa al Congost. «Havia jugat al planter del Joventut i vaig arribar al CBiUM. Aquell primer any [2004-2005] va ser quan vaig veure més a prop poder jugar a l'ACB. Hi havia Ricard Casas d'entrenador, que confiava en mi. Però va marxar a València i les coses van canviar». Després del tècnic manresà van arribar Xavier Garcia, Óscar Quintana i Jaume Ponsarnau, «a qui ja havia tingut a l'equip júnior, però no sé què va passar que no vaig tenir la confiança de cap dels tres» per jugar al primer equip. Ho atribueix al fet que «segurament la configuració de la plantilla no permetia que hi fos. Llavors van fitxar Àlex Llorca i ja no hi vaig tenir espai». D'aquesta manera, després d'un any a l'equip vinculat d'Olesa, «vaig sortir del club quan es va acabar el contracte. Ningú no em va dir res i vaig seguir el meu camí».

Aleshores va començar un periple per la LEB Plata i la LEB Or que ha durat set temporades. De totes elles, segons el seu punt de vista, «on he rendit millor ha estat a Girona, a la LEB Or. L'any en què vaig ser a Lleida també va estar força bé, i la temporada passada, a Valladolid, les xifres van ser molt bones en una situació molt complicada». Explica que «els jugadors vam estar set mesos sense cobrar i ho passes molt malament. Has de demanar ajut a la família, a amics, sent fora de casa. Però et fa ser més fort».

Pendent del Manresa

Tot i els anys transcorreguts, Sergi Pino explica que «sempre tinc un ull pendent dels equips catalans, sobretot d´aquells en què he jugat, com la Penya i el Manresa». El nou equip d´Ibon Navarro «no serà tan desconegut per a nosaltres, ja que hi vam jugar a la pretemporada. La victòria contra l´Estudiantes els ha anat molt bé». Ell intentarà, durant l´any, demostrar que «hi ha qualitat a les lligues com LEB Or o LEB Plata per fer-ho bé a l´ACB. Només falta que s´hi confiï».