El partit que jugaran diumenge al migdia el Reial Madrid i l'ICL fa girar la vista de forma obligada al darrer de la lliga regular del maig passat, quan el Manresa assolia la victòria de forma inesperada i se salvava de forma matemàtica del descens a la LEB, a diferència de les dues últimes temporades en què es va acabar en posició de descens. Tot i que a la fi tampoc no baixaria cap equip (el Fuenlabrada va ser readmès i la plaça de l'Ourense es reserva per al curs vinent), aquell triomf a casa del Madrid va tenir un efecte psicològic innegable en un moment que la continuïtat del Bàsquet Manresa tornava a estar en qüestió. Sis mesos després, l'equip continua a la lliga Endesa, amb un nou espònsor (ICL ha substituït La Bruixa d'Or) i un nou president, Jaume Arnau, que ha agafat el relleu a Josep Vives, ara al Barça.

Però una dada significativa és la diferent forma que han tingut de preparar els seus equips el Madrid i el Bàsquet Manresa. I es dóna el cas que l'equip de Pablo Laso, que ha estat en els darrers mesos un campió de totes les competicions (lliga, Copa, Eurolliga i mundial de clubs), ha apostat clarament per la continuïtat i manté 9 jugadors del bloc del curs passat. Dels tres que ha incorporat, un és del planter i que tenia cedit en el Sevilla (Willy Hernangómez), i dos jugadors amb origen americà, l'ala Jeffrey Taylor i el pivot Trey Thompkins. Els que han marxat són Campazzo (ara al Múrcia), KC Rivers (al Bayern de Munic), Slaughter (Darussafaka), Mejri (als Mavericks de la NBA) i el grec Bourousis, que no tenia bona relació amb Laso i ara brilla al Laboral Kutxa.

La resta de jugadors, 9 en total, a més de l'adolescent Doncic, que ja va tenir minuts en la campanya passada, continuen al Madrid. Res a veure amb la metamorfosi que ha viscut el Manresa.