Es va complir el guió i ni amb un parell de baixes (Hamilton sí que va jugar) el València Basket va ser a l'abast de l'ICL Manresa. Amb una anàlisi assenyada era molt demanar a l'actual Manresa, que es troba en plena reconstrucció anímica i de joc, que fós capaç de donar una sorpresa a la Fonteta.

Els bagencs van ser uns rivals amb els quals l'habitual suplent Trías es va poder lluir, i l'ICL va oferir una cara més positiva a la segona part; perdent de 20, no es va enfonsar, va treure més caràcter i va iniciar la preparació del proper partit, el de diumenge al pavelló del Nou Congost amb l'Andorra.

En la segona part, l'entrenador Ibon Navarro va donar missatges. Va deixar assegut tota l'estona a la banqueta un Otvertxenko que no acaba d'agafar el to a la lliga i va posar en pista Montañez, que hi va posar més esperit i coneixement. Les ganes de JJ García també van tenir recompensa davant de Flis, molt gris. Un altre jugador en la posició de quatre està clar que no faria gens de nosa.

En els cincs inicials d'ambdós equips hi havia novetats. En el de l'ICL, l'entrenador Ibon Navarro es decidia a donar la direcció al nou jugador Je'Kel Foster i la resta dels jugadors eren Otvertxenko, Simon, Flis i Musli. En el València Basket, les lesions de pivots donaven una oportunitat a Jordi Trias, al costat de Guillem Vives, el santpedorenc Rafa Martínez, Lucic i Sikma. Va ser Foster qui va anotar un 2-2 que no va durar gaire en el marcador: els locals es van disparar amb triple de Rafa Martínez i 4 punts seguits de Trias (12-2). Navarro va retirar de la pista un inoperant Simon i en el seu lloc va entrar Grigonis. Perdia per 16-2 l'equip manresà als cinc minuts, una sortida molt fluixa.