Es va provar a les grades, amb més ambient, amb el pavelló que gairebé es va omplir. Però l´ICL no respon a la pista, els jugadors es van tornar a mostrar amb dèficit de confiança, sense esperit per poder ser competitius els 40 minuts. Amb una estona no n´hi ha prou; falta una energia col.lectiva a la qual no ajuden jugadors que estan del tot cohibits, i d´altres no acaben de ser els líders per tibar la resta. Ahir ho va provar una estona Je´kel Foster però en aquesta lliga els oponents tenen més recursos, veterans que resolen i estan més per la feina. Falta un ala-pivot a la plantilla del Manresa, però ja no està clar si el que manca és un home en aquest lloc o un salvador que canviï cares i dinàmica. L´equip s´està dirigint cap al descens.

Ibon Navarro es va decidir per un cinc amb Je´Kel Foster de base, Musli i Flis de pivots i d´ales Simon i Grigonis, una parella que poques vegades s´ha vist d´inici en l´ICL. El partit va començar amb ambient a les grades, amb globus als sectors de les penyes, amb la megafonia fent caliu i el Llumet corrent amb una bandera que dues vegades li caure del pal. Com passa sempre que hi ha d´àrbitre JC Arteaga, els fotògrafs van haver de canviar la seva ubicació a la pista. En l´ICL no va entrar a la convocatòria d´Ibon Navarro l´ala Àlex Barrera i el seu lloc l´ocupava el jugador vinculat Deng Mayot, un pivot. Un triple per tauler de Chase Simon va donar el primer avantatge a l´ICL (3-2) i una esmaixada seva oferia 3 punts de renda que Daniel Clark va eixugar.

Els pivots de l´Andorra van fer un parcial de 0-7 i l´ICl perdia massa pilotes en atac. Per fi, Dmitry Flis va encistellar el que era el 7-9. Els locals jugaven amb empenta però també amb nervis i imprecisions, amb un Musli poc eficaç. El tècnic Ibon Navarro va posar en pista el dominicà Juan García i l´escorta ucraïnès Otvertxenko.

El Manresa treia l´orgull i amb una antiesportiva a Chase Simon es va tornar a avançar per un 12-9 amb cistella de Foster. Un cop de palmell de Musli oferia la màxima renda (14-9) i Joan Peñarroya va demanar temps mort. De tornada a la pista, els àrbitres no donaven un triple al límit del temps que va clavar Simon però aquest es treia l´espina amb un contracop que va suposar el 16-11, ja amb Sandul i Lluís Costa al parquet.

Bogdanovic castiga a triples

El Manresa va començar de forma pèssima el segon quart i va rebre un 0-6 culminat amb un triple de Bogdanovic. Van retornar Simon (per un espès Grigonis) i Musli, qui va fer quatre punts seguits. Però el MoraBanc no afluixava i repetia de fora Bogdanovic per posar el 20-27. Foster va rellevar Costa i poc més tard van entrar Flis i Hernández, en la primera aparició del murcià.

No milloraven els manresans i el tercer triple convertit pel serbi Luka Bogdanobic obria un forat ja important (22-32, min 16). L´afició es va queixar molt amargament als àrbitres de la segona falta a Dejan Musli; ell mateix va errar dos tirs lliures. Ibon Navarro va recórrer al caràcter de Montañez. Des de la línia de personal, Hernández tan sols va aprofitar un de dos intents i una clara falta a Musli no va ser marcada per Arteaga, García Ortiz i Munar. En canvi, Musli va ser carregat amb la tercera falta just en l´acció posterior. Ibon Navarro va suplir-lo pel sudanès Deng Mayot. Els manresans van patir molt fins al descans. Hi van arribar caient d´onze punts (27-38), mal menor.

Foster hi posa molt cor

El Manresa va reprendre el matx amb els jugadors del principi i els 5 punts seguits de Flis van donar esperances; Foster va acostar els del Congost encara més. El triple del base americà posava el 37-38 davant uns andorrans adormits. El temps mort de Peñarroya els va fer despertar de cop, amb dos triples seguits de Stojanovski (37-44).

En tot cas, ara l´ICL Manresa estava endollat, amb Musli i Foster molt encertats. L´americà va posar altre cop els locals a un punt (43-44, min 26). Llàstima que Grigonis estava molt apagat, encara sense anotar. Betinho, en canvi, no perdonava de fora ni Shawn Jones dins (44-51). Els visitants es tornaven a escapar i Simon suplia Grigonis, realment desesperat. Jones ampliava més el marge andorrà (44-53) i el quart de la il·lusió es va tancar amb l´ICL 8 punts a sota (46-54).

L´Andorra sentencia

La lluita sota cistella de Juan José García (48-56) mantenia l´ICL en vida, tot i que de nou Bogdanovic clavava un fibló en forma de triple. El Manresa jugava ara amb Foster i Costa de bases i Marius Grigonis es va treure l´espina amb una cistella triple, la del 51-59. Però no hi havia manera, i els del Manresa no es podien acostar un pèl més.

Els visitants van agafar altre cop la renda superior als 10 punts i el triple de Bogdanovic, el cinquè, a manca de menys de tres minuts (55-69), va ser ja la sentència de la nova derrota, que és la setena en set partits en una segona volta depriment. Els jugadors locals van acabar com van poder; en pista hi havia Otverxenko, que va tornar a firmar un altre 0 en la seva faceta anotadora, i no un Álex Hernández que ja no va jugar ni un sol minut en tota la segona part. Els andorrans es van acabar imposant per 61-74; l´ICL va tornar a tenir un registre ofensiu paupèrrim, que ja és una constant en els darrers partits de l´equip de Navarro.

El públic no va tenir ni esma per xiular, al final del partit. Perquè és el primer conscient que la situació comença a ser ja crítica. De diners no n´hi ha, tothom ho sap, però és d´esperar que hi hagi en el club, en les properes hores o dies, reacció. En cas contrari, les orelles que es veuen al llop es convertiran en una cloenda tristíssima. És qüestió de no rendir-se abans d´hora.