L'ICL Manresa va ressorgir quan més ho necessitava i va conquerir Badalona per posar fi a una ratxa de set derrotes consecutives. Els d'Ibon Navarro van recuperar la seva essència, els valors i actituds que els van permetre començar la temporada amb set victòries en els primers 14 partits. Amb una lluita constant i una intensitat defensiva que va desdibuixar per complet el FIATC Joventut, els manresans van fer un pas endavant, de cara a assegurar la permanència, i van aprofitar les ensopegades dels rivals directes. Va ser clau el debutant Auda, jugador que ha arribat a Manresa amb l'ADN de lluita del club integrat.

L'ICL va sortir a la pista amb l'actitud que el va portar a començar la temporada com un coet. Intens, concentrat i implicat en defensa, el conjunt manresà es va fer amb el control del partit des de l'inici. Un triple de Simon va obrir el marcador i la bona direcció de Foster i el terror que va causar Musli en les files verd-i-negres van ser claus en l'inici. Maldonado va treure a Rakovic, el seu home més gros, un anti-Musli que es va veure superat pel jugador de l'ICL en atac i en defensa. Els manresans recuperaven amb facilitat la pilota i desesperaven uns anàrquics locals, com es va veure en l'antiesportiva que va cometre Mallet sobre Foster quan aquest li va robar la cartera (2-7 minut 3).

El domini manresà es va esvair quan Maldonado i Navarro van moure la banqueta. L'entrada de Drame va donar energia als verd-i-negres, que van començar a practicar el joc ràpid que tan agrada a Badalona. A l'ICL Costa va substituir a Foster, i com si aquest s'hagués endut la brúixola a la banqueta, el Manresa va perdre el control del partit. Un 2+1 de Mallet va culminar un parcial de 2-7 que ajustava el marcador a poc pel final (12-13). Navarro va rectificar i va tornar a situar Foster a pista, que va entrar de la mà amb Auda. Tots dos van ser els protagonistes de la reacció final manresana, que va situar el 14-17 al final del primer quart. La sensació era que els errors en el tir lliure (5/10), deixaven amb vida a la Penya.

La parella més ràpida

En el segon quart el Joventut va sortir més intens, però Navarro va plantejar un equip molt ràpid i físic, amb Auda i García fent parella sota les anelles, fet que va permetre fer canvis d'home constants en defensa. Sàbat va intentar reanimar els locals amb penetracions enèrgiques, però l'ICL tenia una nova arma: el txec Auda va anotar 7 punts gairebé consecutius, en una explosió d'energia que va fer inútil la reacció de la Penya (24-27 minut 14).

Els locals es van col·lapsar en veure que no trobaven la fluïdesa que necessita un joc tan ofensiu com el seu, i entre mirades d'incomprensió es van oblidar de la defensa, fet que van aprofitar els manresans a la perfecció: un parcial de 0-8, amb cistelles fàcils al contraatac, va situar un nou màxim avantatge: 24-35 a tres minuts pel descans. Hernández va entrar a pista per primera vegada i va mantenir el nivell de joc que havia implementat Foster, i amb el retorn de Musli els bagencs van aconseguir apagar els tímids intents de la reacció dels badalonins (amb un 29-41 al descans).

Val més prevenir que curar, i els jugadors de l'ICL van sortir dels vestidors amb la mateixa intensitat que ho van fer en l'inici del partit, i van evitar que els locals es poguessin reconèixer davant del mirall. El joc va ser més espès, amb els bagencs baixant els seus percentatges d'encert però mantenint la intensitat defensiva, el que els va permetre mantenir l'avantatge en el marcador (36-48) en l'equador del tercer quart.

Maldonado movia la banqueta buscant una reacció, però els seus homes continuaven ofuscats amb els triples. Un intens Flis va situar el 38-52 a tres minuts pel final del període i Ibon Navarro va fer entrar Auda per Musli, i va col·locar el txec com a 5. Però aleshores va arribar l'esperada reacció badalonina, quan Sergi Vidal prenia de veres les regnes per deixar el 47-54 al final del tercer quart.

Dejan Musli sentencia

A cop d'impuls i sota la batuta del seu capità, el Joventut va entrar de ple al partit i va posar a prova la capacitat de resistència de l'ICL, en un moment on el cap juga un paper decisiu. Navarro va respondre a aquesta situació i va situar dos bases a pista, Foster i Hernández, per intentar recuperar el control del partit. Els primers minuts van ser grisos, i el Manresa es va entregar a Musli, que va treure de les seves caselles els pivots badalonins, incapaços de frenar-lo sense fer faltes (49-59), un clínic en el qual va anotar, assistir i rebotejar.

La Penya va tenir una última reacció coincidint amb el descans de Musli, i un triple de Paul situava un perillós 54-61 a cinc minuts pel final. Però l'ICL es va presentar a Badalona amb la convicció d'endur-se la victòria i no estava disposat a què ningú li portés la contrària. I així va respondre a l'atreviment verd-i-negre amb dos triples consecutius, obra de Flis i Grigonis (54-67). Cistelles amb el clar missatge d'un "Aquí estem nosaltres!" i que van enterrar les esperances de la Penya que mai van saber respondre a l'energia manresana.

L'exhibició de serenitat i saber estar dels jugadors de l'ICL va ser de les que es recordaran. I és que la victòria ja es va confirmar amb un Musli a la banqueta, amb tots els jugadors donant a la fi un pas endavant. "Molt bé Manresa, molt bé", entonaven els aficionats de l'ICL que ahir es van desplaçar al Palau Municipal d'Esports mentre els últims segons es consumien, amb l'equip del Congost clavant la seva bandera a Badalona.