Tots els partits s'han de jugar i no es pot donar res per segur abans. Però els últims Barça-Manresa al Palau Blaugrana han seguit més o menys un guió idèntic, el d'una molt clara superioritat local que ahir es va repetir. Són dos equips amb objectius absolutament diferents; ahir van competir realment pocs minuts pel partit que jugaven i es van poder dedicar a preparar les properes batalles. A l'Eurolliga en el cas del Barça; a la visita de diumenge vinent de l'Iberostar Tenerife pel que fa a l'ICL. Els manresans donen una impressió de tenir més confiança després de la victòria a Badalona, l'entrada d'Auda dóna més equilibri i recursos, i ahir hi va haver estones prou bones en la defensa. Però diumenge caldrà la duresa mental que ha mancat en molts partits al Congost. Hi ha en joc la permanència.
Ahir, els equips es presentaven amb absències. En l'ICL, hi havia les ja conegudes de Montañez i de Sandul més la de Chase Simon, que no va poder superar la seva amigdalitis; en canvi, sí que hi va ser Dejan Musli, tot i les molèsties al tendó d'Aquil·les. En el Barça, els que no van disputar el partit d'ahir van ser Justin Doellman i Navarro (reservats per a Kaunas) ni tampoc els lesionats Pau Ribas i Lawal.
Amb aquest panorama previ, el tècnic Ibon Navarro va treure un cinc format per Álex Hernández, Je'Kel Foster, Grigonis, Flis i Dejan Musli. Els manresans no trobaven anella en els dos primers atacs (tirs errats de Flis) i en el tercer també es va perdre la pilota. En defensa, però, es mantenia el tipus i Flis va anotar el 2-2 als tres minuts de joc. Musli avançava l'ICL en una acció individual brillant (2-4). Un intent triple de Grigonis quedava lluny de l'objectiu i el marcador es movia a pas de tortuga. Samuels posava el 6-4 a l'equador del primer quart i Xavi Pascual buscava motivació fent entrar el jove Vezenkov. Qui va obrir forat va ser Oleson anotant el triple del 9-4. Álex Hernández va reduir diferències gràcies a un tir lliure però Tomic clavava un tap a Musli i Satoransky esmaixava per convertir el 13-5, el Barça posava la directa.
Després d'un temps mort que va demanar Ibon Navarro, Foster (que estava jugant d'escorta) va encertar des de 6,75 , tot i que de nou Satorsanky es va exhibir per fer pujar el 15-8. Musli no tenia unes bones posicions en atac i, a més, es carregava amb la segona falta. El va substituir el txec Patrik Auda. Amb llançaments des de la personal, el lituà Grigonis col·locava un 17-10 mentre en el Barça s'afegien al joc Marcus Eriksson i el poderós Joey Dorsey. El suec Marcus Eriksson, exjugador del Manresa, va anotar un triple marca de la casa i aquest primer quart es va esgotar amb un clar 20-10 per als locals.
Estira-i-arronsa blaugrana
Ruslan Otvertxenko es trobava ara en pista pels manresans i va fer el triple del 20-13 en començar un segon període amb el base Lluís Costa portant la batuta a l'ICL. Es movia la banqueta i el dominicà Juan José García participava en el partit pel bàndol del Manresa que es mantenia més intens darrere que encertat en els llançaments. Auda es penjava de l'anella i es mantenia el marge de 10 punts en contra (25-15, min 15). Foster es va reincorporrar, ara de base, i tenia uns minuts Barrera. Els blaugrana premien una mica l'accelerador i un triple d'Arroyo i el 2+1 aprofitat per Vezenkov van culminar el 8-0 parcial que eixamplava el marge (33-15). Els del Congost van recuperar Musli, que va ajudar amb dues cistelles seguides; i era Álex Barrera, amb un triple, qui acostava més els manresans (33-22, min 18). Una antiesportiva d'Àlex Abrines l'aprofitava l'ICL per poder sumar dos punts a càrrec d'Auda i al descans es va arribar amb un meritori 38-26 que hauria pogut ser encara millor si la qualitat d'Àlex Abrines, amb un triple en el darrer segon, no hagués aparegut.
L'ICL Manresa va reprendre el partit amb el mateix cinc de l'inici, tan sols amb el canvi de Costa per Álex Hernández en la direcció. Massa aviat el FC Barcelona es va tornar a escapar, ara amb el màxim avantatge (45-26), en el minut 23. Ibon Navarro reunia els jugadors en rotllana per activar-los; almenys es despertava Musli, que anotava 5 punts seguits, amb triple inclòs! De 6,75 també encistellaven després Otvertxenko i Grigonis i col·locaven un 51-37 al marcador del Palau. El que havia de demanar temps era Xavi Pascual. El Barça de nou es posava les piles en atac (60-41) mentre Musli continuava oferint detalls de classe sota cistella, no hi ha dubte que el Palau és molt bon aparador. Els amfitrions van assolir el 64-43 amb un pletòric 3+1 d'Oleson i el període es tancava amb un dolorós 69-43, amb altre cop Abrines amb el canell calent al darrer segon.
Final digne
Un tap de Dorsey a Auda, amb l'excés de gesticulació del pivot americà, hauria pogut acabar molt malament però el txec es va contenir. El seu company ara, en el joc interior a l'ICL, era Juan García. Auda, amb bona actitud, hi posava coratge i Foster va posar el 73-50 (min 33).
Amb 79-50, l'entrenador de l'ICL va tornar a posar en pista Musli, el seu jugador més efectiu. El Barça va arribar als 30 punts de marge en encertar (mira que li costa!) Joey Dorsey un tir lliure (80-50). Havia de ser Musli qui trenqués l'estona de sequera dels manresans i es va reduir més amb el triple anotat per Auda (80-55, min 27).
Els dos equips ja tenien signat des de feia minuts l'armistici i van jugar uns darrers compassos amb esperit de tràmit, amb el Manresa mirant que la derrota no fós més àmplia de 30 punts, i se'n va sortir (84-57). I Deng i Jou van poder gaudir de jugar una estona al Palau. L'ICL necessita tancar la sèrie de derrotes casolanes, diumenge en un partit vital.
