Aquesta setmana ha quedat del tot confirmat que no hi haurà cap ascens des de la LEB Or a l'ACB. Ni el Palència ni el Melilla s'han vist amb cor de poder complir amb els requisits que imposa l'Associació de Clubs als nouvinguts, sobretot els més de 5 milions d'euros que són exigits per entrar en el bàsquet d'elit, al marge del que són mèrits esportius i un pavelló que tingui la capacitat mínima. El Palència i el Melilla han presentat la sol·licitud, però per ser admesos per al curs que ve, el 2017/18.

L'Ourense estava amb una situació similar des de l'estiu passat. Havia aconseguit plaça en superar en els play-off el Breogán de Lugo, però es trobava en situació propera a la fallida econòmica. Va presentar el pavelló com a aval, però l'ACB, sota la pressió del Fuenlabrada que es jugava baixar, no ho va acceptar. La pressió de les institucions, volent evitar un altre contenciós jurídic, va provocar que l'ACB i l'Ourense arribessin al pacte de guardar una plaça per a la campanya 2016-17. Però passat 12 mesos a la ciutat del Miño no han tingut els números ni els recursos a punt per poder fer el salt de categoria.

Els que salven el coll

Encara que oficialment la lliga no estigui tancada, la veritat és que en les últimes cinc temporades un sol equip ha aconseguir pujar a l'ACB des de la LEB Or. I aquest club ha estat el MoraBanc Andorra, amb el suport d'una entitat bancària i un país al darrere. En cinc anys, de 10 possibilitats d'ascens, una sola a la fi s'ha pogut fer realitat.

El Bàsquet Manresa, ICL des d'aquesta temporada, ha estat un dels grans beneficiats d'aquestes dificultats per pujar que tenen els equips de la LEB. Malgrat que en les dues últimes temporades s'ha aconseguit la permanència en la última jornada (per una victòria a la pista del Madrid i de rebot per un nou miracle fa setmanes), en el darrer lustre el Manresa s'integra en un triumvirat d'equips cuers, tres que sempre estan molt a la vora de caure a l'abisme. El campió en no baixar, malgrat haver acabat molts cops dins la zona de descens, és el Gipuzkoa. Tres cops s'ha salvat de la crema; i dos dels històrics que hi ha a l'ACB, el Bàsquet Manresa i l'Estudiantes se n'han escapat en dues ocasions. El club madrileny va acaparar fa unes setmanes molt espai per un descens que al final no s'ha produït.

Descendits i desapareguts

El que ha estat una norma durant els últims anys és que els equips que han perdut el seu lloc a l'elit n'han quedat despenjats. El Menorca, va desaparèixer. El Valladolid s'ha refundat en una altra entitat i és a LEB Plata. El Lucentum Alacant, després de vendre's la plaça al Tenerife, va acabar abandonant les lligues de més nivell.

Un altre calvari és el viscut per equips que no han pogut pujar tot i intentar-ho i insistir. El Tizona de Burgos va rebre tres vegades (del 2013 al 2015) el no de l'ACB i es va acabar fonent, deixant el seu lloc a un altre club de la ciutat i amb menys aspiracions, el San Pablo. Si deixem de banda l'Andorra, han estat el Múrcia i l'Obradoiro els dos darreres en pujar, i ambdós s'han consolidat a la màxima categoria des del 2011. L'Iberostar Tenerife, que va pactar la compra dels drets del Lucentum Alacant el 2012 no ha patit massa per conservar el seu lloc entre els millors. Qui serà el valent que podrà pujar a l'ACB en els propers anys?