En una lliga com l'ACB en què no se sap fins a mig estiu quants ni quins equips la disputaran, i en què no queda clar ni quan apareix el calendari, la formació de les diferents plantilles que hi competiran és com un gran trencaclosques. De mica en mica, els conjunts van omplint les fitxes disponibles i ho fan a diferents velocitats.
Els equips més poderosos econòmicament solen anar més ràpid. Acostumen a tenir més elements de les temporades anteriors amb contracte en vigor, ja que els conjunts més petits solen fer vinculacions més curtes amb basquetbolistes que intenten que siguin un trampolí per millorar de cara a posteriors campanyes. A més, triguen més a fitxar, ja que no poden anar a buscar allò que volen, sinó el que no han volgut els altres. Just quan comença agost, tenim un mapa ACB semblant al del mateix dia del 2015, amb pocs equips que superin el doble dígit quant a jugadors disponibles i alguns que encara tenen tota la plantilla per fer.
Vitòria marca el ritme
Entre els equips grans, un dels que han fet més incorporacions és el Laboral Kutxa. L'equip vitorià ha perdut elements importants, com els bases Adams i James i el pivot Bourousis, i ha hagut de confeccionar una nova columna vertebral. D'ells és una de les contractacions més espectaculars, la d'Andrea Bargnani. En total, cinc incorporacions. També s'ha mogut molt l'Unicaja, amb jugadors d'experiència a la lliga, com Lafayette, Waczynski i l'ex del Manresa Dejan Musli. Amb ells vol millorar un any en què no va ser a la Copa i no va arribar a les semifinals de la lliga Endesa.
Tots dos conjunts són del grup amb deu jugadors o més. El completen els habituals Madrid i Barça, el València, un Tenerife que l'any passat no anava tan avançat, el Bilbao i l'Obradoiro.
En els dos grans hi ha dinàmiques diferents. Els blancs, tot i haver perdut Sergio Rodríguez, aposten per la continuïtat, demostrada en la repesca d'un home que ja havia estat al club com Draper, i la contractació d'una estrella com Randolph. Els blaugrana, tot i que mantenen l'esquelet, estan en fase de transformació a causa d'algunes baixes sobtades i hi pot haver algunes entrades i sortides més.
Mitja feina per fer
El gruix d'equips de la lliga té la plantilla a mitges. A més, aquests equips, els que l'any passat van ser a la zona mitjana i baixa, tampoc no tindran un grup de catorze o quinze jugadors, com els que actuen a l'Eurolliga, i no s'han de moure tant.
Els casos més extrems són els dels dos equips que van trigar més a saber si jugarien a la lliga Endesa la temporada vinent. L'antic Baloncesto Sevilla, ara rebatejat com a Betis Energía Plus, va saber dijous el nom del director esportiu, Berni Rodríguez, i de l'entrenador, Zan Tabak. Per això ha començat tard la tasca de fitxar jugadors. De moment, ja ha aconseguit la cessió del manresà Marc Garcia.
L'altre, que va haver d'esperar a la renúncia del Gipuzkoa per ser invitat per l'ACB, és el Movistar Estudiantes, amb tres supervivents del desastre de l'any passat, però amb la seguretat que dóna un patrocinador poderós i renovat. Fins a l'inici de la lliga encara falta molta feina per fer, però sempre seguint la pauta que el peix gran neda amb avantatge.
