El debut de l´ICL 16-17 a casa va tenir el caliu de les grans ocasions i el Manresa va saber lluitar davant del Barça. Encara més, va tenir al seu abast guanyar-lo. El poderós rival tenia moltes baixes (és improbable que se´l torni a trobar tan minvat) i va estar llunyíssim del seu nivell d´encert habitual. Els jugadors de l´ICL van sortir motivats però els va faltar més confiança i encert en l´atac per fer saltar la sorpresa, en la línia d´uns percentatges generals en triples els equips van estar per sota de qualsevol partit de minibàsquet. Em quedo, però, la bona actitud del Manresa. Segurament que un any més li tocarà patir, està clar que té els interrogants en l´acoblament dels jugadors i que a Scott Suggs li esperen uns marcatges duríssims. Les bones sensacions s´hauran de confirmar amb caràcter.
Ambdós equips van sortir a la pista amb els mateixos cincs de la Lliga Catalana, a Andorra. I al primer quart es va veure un partit defensiu, amb poquíssims punts de tots dos equips, amb l´ICL frenant el poder ofensiu de l´equip blaugrana. Peno tornava a ser el base del Barça, i es precipitava en excés. Quant a Cvetkovic, en el bàndol manresà, li costava donar ritme al joc. Fins passat el minut 4, Patrik Auda no va poder fer la primera cistella local (2-3). Poc després, abans de ser rellevat per Costa, Cvetkovic va posar davant els d´Ibon Navarro (4-3). Dins de la sèrie d´errors generals en els tirs, Doellman era una excepció, i amb l´afegit d´Eriksson el Barça (ahir de groc i amb les quatre barres) es va posar amb un 4-9 tres minuts abans d´acabar el quart. Només un punt més, de Cakarun (5-9), es va afegir en aquest eixut període, amb el Manresa fent entrada a Trapani, Belemene, Aranitovic i al ja esmentat Cakarun.
Zero de 28 en triples
L´energia que va aportar la segona unitat de l´ICL, amb intensitat en la defensa i corrent a camp obert, va portar a l´empat a 9, gràcies a les cistelles d´Aranitovic i Belemene. El pivot congolès va espifiar dos tirs lliures però Aranitovic va posar el Manresa amb un 11-9 a favor en el minut catorze de partit. Era Tomic el que reflotava els de Bartzokas, amb quatre punts seguits.
Ibon Navarro feia retornar a la pista Cvetkovic, Suggs i Tomàs. El problema continuava sent, sota la cistella manresana, un Ante Tomic que feia estralls (11-15). Per mirar de frenar-lo, va entrar a la pista el també croat Andric, que aviat va haver de tornar a la banqueta, en cometre la tercera falta. L´atac de l´ICL tornava a ser espès i va ser Auda qui va trobar l´escletxa per fer un bàsquet, però els visitants eren dominadors amb un 13-21 quan faltava un minut per al descans. Els del Congost es van acostar més en esmaixar Pere Tomàs la cistella del 15-21. El mallorquí, en una acció ofensiva en la qual va reclamar la falta, va rebre tot seguit tècnica i els forasters van arribar amb 8 punts de marge (15-23) a la mitja part, amb 0 de 28 conjunt en triples.
Tomic manté el Barça
Andric i Cvetkovic van mantenir la lluita igualada a la represa, amb el 19-25 al marcador. Continuaven els errors en el tir exterior i el Barça es mostrava molt més embussat. Auda ho va aprofitar per encistellar el 21-25, i Costa va agafar les regnes en el lloc de Cvetkovic i Georgios Bartzokas posava Oleson de base com a darrer recurs.
Andric feia apropar més l´ICL, a només dos punts (23-25, min 24). El Barça respirava en aconseguir un 0-4, però els manresans no es rendien de cap manera. Suggs (la seva primera cistella) i Auda van fer pujar el 27-31. El frec a frec no es trencava i la manca d´encert que el Barça no es treïa del damunt van fer crèixet els nervis, i Tomic va ser castigat amb una tècnica. Suggs va encertar el tir lliure i Trapani, amb un brillant rebot ofensiu, assolia el 30-33. Un enrabiat Tomic responia i el Barça es va escapar (30-37) amb cistella de Perperoglou. En l´úlitm minut del darrer quart, els homes del FC Barcelona van aconseguir el seu màxim avantatge fins a aquell moment (31-40), gràcies altre cop a Ante Tomic.
Un triple per a cada equip
En començar el darrer capítol del partit, Peno va ampliar a 11 punts la diferència i Vezenkov, quan quedaven vuit minuts i després que entre els dos equips haguessin errat 34 triples, va encertar el primer que venia a decidir el partit (31-45). Els manresans, després d´escoltar en un temps mort Ibon Navarro, van veure com el Barça Lassa podia fer un estrip si no es posaven les piles en el tram final.
Suggs aconseguia el 33-47 robant la pilota però des de fora el Manresa continuava negat. Una oportuna tècnica a Bartzokas va tallar el ritme als blaugrana, però per només uns segons (36-49). Per a l´ICL, la qüestió es resumia a fer defenses dures, a evitar les cistelles en excés fàcils del Barça, que semblava veure que tenia molt ben lligat el triomf. I a l´altra banda de la pista, els manresans tenien Scott Suggs en la funció d´home més decidit, i un 2+1 seu col·locava el 41-49 quan encara faltaven tres minuts.
Andric va ser eliminat per les 5 faltes, i va entrar Cakarun. El Barça errava llançaments però l´ICL no atrapava els rebots i així era molt difícil retallar. En tot cas, Tomàs va anotar des de sota el 43-51 i quedaven dos minuts. Amb un 1´10´´ al cronòmetre, ell mateix va convertir el 45-51. Va ser Tomic, no en podia ser cap altre, qui va decidir amb el 45-53.
El Manresa no volia posar punt final al partit sense un triple i va ser Suggs qui va anotar el 48-53 quan mancaven 35 segons. Oleson, amb tirs lliures, afermava el triomf dels blaugrana i el colofó va ser el bàsquet de Lluís Costa, que va deixar en el marcador un 50-56 d´un matx que es recordarà, sobretot, pels errors en el tir dels equips.
