L'ICL Manresa va començar la temporada a la Lliga Endesa davant la seva afició rebent la visita del poderós Barça, un dels millors equips de tot Europa. El prestigi del rival i la bona pretemporada duta a terme pels homes d'Ibon Navarro (van acumular un balanç de cinc victòries i només tres derrotes) feien preveure que es veuria un bon partit al Nou Congost. Però la realitat va ser ben diferent, ja que el matx serà recordat pel baix percentatge en els triples dels dos conjunts i per la baixa anotació, una circumstància que no és nova per a l'equip bagenc.
En la final de la Lliga Catalana de tres dies abans, el Barça va derrotar els manresans gràcies, en part, a un contundent parcial de 9-25 al final del primer quart. Per tal d'evitar els mateixos errors, el tècnic Ibon Navarro va canviar completament el plantejament del partit, i, segons va explicar a la roda de premsa posterior al partit: "l'hem dut on volíem per poder tenir algunes possibilitats de victòria".
Els manresans van fer un gran treball en defensa i van aconseguir frenar el Barça, però en atac l'encert no va acompanyar. El resultat de tot això va ser una derrota i un joc no gaire vistós, tal com reconeixia Navarro: "el partit no ha estat dels que fan afició, no ha estat atractiu". I és que entre els dos conjunts van anotar un total de 106 punts, només nou més que el duel amb menys puntuació, un Assignia Manresa-Meridiano Alacant de la temporada 2010-11 que es van endur els locals per un sol punt de diferència (49-48).
El Bàsquet Manresa és un habitual de les baixes anotacions, ja que quatre de les sis pitjors marques tenen els bagencs com un dels dos equips participants, i tres van acabar amb triomf manresà. A banda del matx amb l'Alacant, el curs 2010-11 van caure a la pista del Cajasol sevillà (52-48) i van guanyar el CAI Saragossa a casa (58-42). Finalment, la temporada 1993-94 es van imposar a Lleó (47-53). Aquests tres partits presenten una anotació conjunta de 100 punts.
Negats des del triple
Un dels factors que van ser clau en la poca anotació del matx de diumenge va ser el pobre percentatge dels dos equips des de la línia de triple. Els jugadors manresans només en van convertir un dels 24 que van llençar, i va ser quan faltaven només 35 segons per al final a través de Suggs. Fins a nou jugadors van intentar un llançament, i només Cakarun es va quedar sense provar-ho. Per la seva banda, Vezenkov va anotar l'únic triple dels 23 que va intentar el Barça Lassa, repartits entre set homes (només els pivots Tomic i Dorsey i el jove Pol Figueras no ho van provar). Es va arribar al darrer quart amb un registre conjunt de 0/34, i el búlgar va convertir el tir quan s'havien jugat 31 minuts i 20 segons. En total, els dos equips van anotar 2 dels 47 triples que van intentar. En tots tres casos, el percentatge d'efectivitat és del 4%.
Aquests fluixos registres es van acostar als pitjors de la història de l'ACB. La temporada 2003-04, l'aleshores Auna Gran Canària va fallar els 18 triples que van intentar en la derrota davant el Pamesa València (55-76), i en el terreny col·lectiu el Bancobao Villalba i el Reial Madrid es van combinar per errar els nou triples que van llançar en un matx del curs 1987-88.
L'ICL Manresa i el Barça Lassa no només van estar erràtics des del triple, sinó també des del tir lliure (5/12 els manresans i 9/19 els blaugranes). Molt hauran de millorar els percentatges els homes d'Ibon Navarro si volen tenir alguna opció de competir en els propers partits, el primer, dijous a la pista del Betis (20.30 h).
