Per ben poc a l'ICL Manresa se li va escapar la victòria davant del MoraBanc Andorra (91-93). Fins al darrer segon, les últimes 8 dècimes per ser exactes, els jugadors d'Ibon Navarro van tenir possibilitats de sumar un resultat positiu que se'ls resisteix en aquest principi de temporada en el qual al Congost s'ha cedit davant uns adversaris com l'Obradoiro i el Joventut, que són a la zona baixa. Però el cert és que aquesta dinàmica dels resultats negatius a casa ve des de la temporada passada, fins al punt que el Manresa porta un registre inèdit per a un club que tenia en els partits a casa una de les principals armes per salvar les temporades i per mantenir-se a la lliga ACB.

El club ha esmerçat esforços evidents per millorar tant com ha estat possible l'ambient, i des de fa uns partits el so de la batucada torna a ressonar al pavelló. L'afició tampoc no ha desertat malgrat que fa set mesos que no veu una victòria a la lliga, però l'equip no sap trobar la tecla per inclinar al seu favor els resultats a cara o creu al Congost. Inclòs el del Barça, en què no hi va haver possibilitats reals de triomf als últims minuts, l'ICL ha perdut tots els partits de local per 6 o menys punts.

Quan es guanyava el 50%

Des de la temporada 2012-13 que el Manresa transita sempre per les darreres posicions a la lliga. Va ser quan va començar el descens en l'efectivitat del Congost com a pista talismà. Històricament, i també a partir del darrer ascens del 2007, el Manresa signava el percentatge de triomfs al voltant del 50%, per temporades o per anys naturals, com apareix al gràfic adjunt.

Fins i tot alguns anys les xifres eren superiors, com les del 2008, en guanyar 11 dels 16 partits que es van disputar al Congost. Va ser una línia que es va mantenir fins al 2013, que va caure cap al 37%. Va davallar més el 2014 amb tan sols el 23%, amb 4 victòries en els 17 partits acollits a casa.

En canvi, el 2015 es va poder tornar a les dades més tradicionals i positives en el còmput global. En els primers cinc mesos, i sota les ordres de Pedro Martínez, l'equip de La Bruixa d'Or va guanyar 5 de 10 partits al Congost. I el 50% es va mantenir amb l'arrencada d'Ibon Navarro, que va aconseguir vèncer en 3 dels seus 6 primers partits a la banqueta del pavelló manresà; el contrast és l'1 de 15 que té des que va començar aquest 2016 amb paupèrrima collita de l'ICL com a local en espera de poder millorar el balanç després de les visites de l'Unicaja Màlaga, de l'Estudiantes i del Gran Canària.

En el còmput total de triomfs a casa dels equips de l'ACB durant el 2016, l'ICL Manresa és clarament el cuer. Quatre partits va guanyar el Gipuzkoa de gener a maig, tot i quedar últim i finalment renunciar a la competició no per raons esportives sinó econòmiques. El cas més proper a l'ICL és el del Rio Natura Monbus, que també tenia en el Multiusos Fontes do Sar un bastió i que aquest 2016 només hi ha guanyat quatre partits en total i ha estat sempre en les posicions de més perill.

Els canvis de jugadors que hi ha d'una temporada a l'altra, i que la majoria no coneixen la lliga ACB, es nota en una plantilla de l'ICL que ofereix mostres de poder ser més resolutiu però topa amb rivals que saben aprofitar molt bé totes les seves urgències, sobretot quan juga a pista pròpia.

Números en els descensos

Per trobar un números similars als mals registres de l'ICL de local aquest 2016 caldria remuntar-se a la primera temporada de l'ACB, en la qual l'Ebro Manresa va perdre la categoria en caure vençut davant de l'Estudiantes en l'eliminatòria de descens. Aquell 1984, només es va vèncer un cop al Vell Congost de gener fins a març, quan es va consumar el descens, però en tan sols 5 partits disputats a casa.

En els dos últims descensos hi va haver números correctes jugant davant de l'afició tot i el fracàs de baixar. El 2000, quan el tècnic era Xavier Rodríguez, s'assolien 4 victòries en 8 partits. I el 2006, amb el cantàbric Óscar Quintana a la banqueta i amb l'imprevisible Rodney White a la pista, el Ricoh Manresa va guanyar 6 dels seus 10 partits al Nou Congost.