Orgull sense recompensa al Congost

El Manresa és més lluny d'una salvació gairebé impossible tot i estar a punt de remuntar disset punts al Bilbao

27.02.2017 | 08:20
Orgull sense recompensa al Congost

Ibon Navarro va explicar en la prèvia del partit d'ahir que durant els quinze dies en què el seu equip no ha tingut partits havien intentat canviar algunes coses i posat en forma tots els elements de la plantilla. Es va notar. L'ICL va semblar haver fet ahir un reset, va fer uns acceptables primers quinze minuts de partit i després va tenir contra les cordes un rival de l'experiència del Bilbao, que va arribar a guanyar de disset punts al tercer quart (38-55). Però aleshores va xocar contra la seva realitat, en forma d'errors i d'inferioritat, i també amb la realitat de la falta de respecte endèmica que el col·lectiu arbitral d'alguns esports sol tenir envers qui ho passa malament.

«És molt fàcil arbitrar ara el Manresa», va dir el director esportiu de l'entitat, Pere Romero, després del partit. El fet cert és que les suspicàcies arriben perquè el col·legiat basc del partit, l'internacional Juan Carlos García González, va ser qui va prendre la responsabilitat, com a principal, d'indicar, habitualment contra el Manresa, totes les jugades dubtoses de l'enfrontament. L'escridassada del públic en el darrer quart, principalment després d'un flopping (simulació) indicada sobre Belemene en una acció precedida d'unes passes catedralícies de Todorovic, demostren que, com a mínim, a la graderia i a la pista no hi ha deixadesa i que, si s'ha de baixar, es farà amb orgull. Una realitat, però, que no ha d'amagar que l'ICL ha guanyat només tres partits en tot l'any i que aquest balanç no es decideix des dels despatxos. Més aviat una cosa (les errònies decisions arbitrals en contra) és conseqüència de l'altra (la mala situació a la classificació). Sempre ha passat i sembla que sempre passarà.


Triples assassins


Uns quants capítols abans del soroll i les protestes, hi va haver un molt bon partit en què els dos equips, si s'ha de jutjar per l'encert del primer quart, no van semblar pagar la inactivitat per la disputa de la Copa. L'ICL va trobar a l'inici un Trapani inspirat, autor d'un triple i d'un 2+1 que situava el 8-5, màxim avantatge local en tot el partit, però els bascos van estar massa inspirats des de la línia de 6,75 metres. Un total de cinc cistelles des del perímetre per superar la segona falta d'un Mumbrú que va iniciar el partit a ritme baix, però que el va acabar com sempre.

Cakarun, amb un alley-oop, va donar el darrer avantatge per als locals abans que dos triples, de Mumbrú i de Nikolic, donessin avantatge als visitants al final dels primers deu minuts (16-21).

Semblava que l'intercanvi de cistelles seria senzill per a l'ICL, però tot i un triple d'un Belemene que aquest diumenge va estar molt bé en defensa, el Bilbao va anar eixamplant la diferència a poc a poc amb una acció simple però efectiva: un bloqueig i continuació que finalitzava sempre amb l'esfèrica a les mans dels pivots, Eric o, sobretot, Buva, i dos punts fàcils o visita a la línia de tirs lliures. El croat va situar el 24-30 a 6.44 per al descans.

Aleshores van aparèixer Alex Cvetkovic i la seva màscara per protegir-se d'una fractura nasal. Com si fos un superheroi, el serbi va clavar dos triples que van tornar a comprimir el resultat (27-30). També va ser important un triple de Suggs, fins llavors inèdit, per posar el 34-36. En aquest moment, però, l'ICL va davallar en defensa, davant de la ràbia del seu tècnic, que va clavar una esbroncada sonora als seus homes que va sentir tot el pavelló mentre la mascota Llumet es passejava per la pista vestida de cocodril. Una imatge curiosa. Malgrat l'esbroncada, el Bilbao va aconseguir la màxima renda (36-47), maquillada en dos punts a la mitja part per dos tirs lliures de Xavi Rey.


La muntanya russa


L'inici del tercer quart va ser dantesc. El Manresa va semblar que s'havia quedat al vestidor i va trigar gairebé quatre minuts en anotar, mitjançant Pere Tomàs. Mentrestant, entre Bamforth i Tabu havien establert el mencionat 38-55 i semblava que la cosa aniria bastant ràpida.

En aquest moment, però, el Bilbao va contagiar-se de la lentitud del partit. Només Mumbrú anotava i, a l'altra banda, van començar a aparèixer homes. Suggs va fer un triple i un parell d'accions que van representar l'inici de la reacció. Van ser Trapani i Cakarun, però, els que millor van personificar l'orgull de l'equip. El nord-americà va haver de sortir de la pista amb 58-66 per haver comès la quarta falta, però havia plantat la la llavor que mantindrien el croat, un molt bon Lluís Costa en la direcció, i un renascut Auda.


L'escàndol ja és aquí


Cinc minuts abans del final, l'ICL ja era a només cinc punts, que van ser dos amb un nou triple de Cvetkovic. I aleshores va arribar l'escàndol. Todorovic fa unes passes de sortida que no veuen els col·legiats, que sí que assenyalen la simulació de Belemene. La cosa ja venia calenta perquè, al final del tercer quart, els col·legiat ja havien anul·lat un bàsquet del congolès en consultar l'instant replay després d'haver-lo concedit.

Ibon Navarro va saltar com embogit, amb la qual cosa va veure com li indicaven una tècnica, i Scott Bamforth va iniciar el seguit de fins a cinc visites a la línia de tirs lliures amb les quals arreglaria un partit discret, fins aleshores, per la seva banda.

També és cert que els tirs lliures s'han d'anotar, i mentre el nord-americà els ficava, Michael Machado, amb un impresentable 2 de 8 des de la línia de 4,60 metres, llançava a la bassa les possibilitats del seu equip. Va estar llest el Bilbao cometent faltes sobre ell.

De tota manera, el Manresa només perdia de tres punts (77-80) a falta d'1.24 per al final. En aquesta situació, però, es va notar quin equip és a dalt i quin és a baix. Pere Tomàs va voler fer un ajut i va deixar sol Àlex Mumbrú, que va anotar un triple que va ser com si clavessin l'últim clau del taüt. La resta del partit ja no va existir, estava liquidat. El Manresa va mostrar orgull i el públic que, tot i ser carn de LEB, encara té ganes de cridar i animar. Potser caldrà agafar-s'hi en un llarg final de temporada.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Notícies relacionades

Enllaços recomanats: Premis cinema