La confirmació va arribar a Andalusia, on aquesta temporada l'ICL ha viscut grans contrastos. El conjunt manresà va certificar anit el seu descens esportiu a la LEB Or en perdre amb l'Unicaja. Una derrota i una consumació del descens, però, que no ha d'enfosquir el bon partit dels manresans, que van plantar cara durant molts minuts, van mostrar la seva millor versió i van posar la por al cos al públic local.
Per desgràcia, el desenllaç era previsible tenint en compte com ha anat la temporada: només faltava saber quan se certificaria el trist final. Com a mínim, l'equip va oferir bona imatge. Però no va poder trencar la ratxa com a visitant: només ha guanyat un partit, a Andalusia, més concretament a Sevilla, en la segona jornada. I, ironies del destí, aquella víctima, el Betis, té molts números d'acompanyar els manresans en les posicions de descens un cop acabi la temporada regular.
Des d'aquella primera i única victòria visitant, el 6 d'octubre, ha plogut molt. Això sí, ahir no va ploure a Màlaga, que va rebre l'ICL amb un temps esplèndid: autòctons i turistes omplien les terrasses de la ciutat aprofitant el bon temps, el sol i la calor (més de 25 graus), aliens al fatídic desenllaç que viuria l'ICL al vespre al seu majestuós pavelló.
L'equip d'Ibon Navarro encadenava la dotzena derrota seguida com a visitant: el balanç lluny del Nou Congost és d'1-12, en espera de jugar a Badalona i viatjar a la pista de l'Iberostar Tenerife, la gran revelació del curs ACB.
Anit, a Màlaga, l'equip va protagonitzar un inici com demanava l'entrenador en la prèvia: amb confiança, amb treball, sense por, posant en pràctica tot el que s'entrena. I malgrat uns primers minuts amb dubtes, tots els jugadors es va anar entonant.
Als dos minuts i mig, Ibon Navarro ja movia la banqueta: Lluís Costa ja entrava per Machado, que tenia problemes per dirigir i havia perdut alguna pilota de manera inexplicable. Després, el base nord-americà tornaria més entonat, ja com a escorta.
Les imprecisions incials manresanes van portar a un 15-8 en els primer minuts. L'Unicaja penalitzava molt les pèrdues de l'ICL: obria un primer forat amb dos contraatacs seguits, un d'ells culminat per Jamar Smith després d'una passada per l'esquena de Kyle Fogg. El públic començava a gaudir i Navarro demanava temps mort per aturar la sagnia.
Reacció fulgurant
Després de les instruccions rebudes, l'equip responia amb un parcial de 5-17 per tancar el primer quart al davant (20-25). Especialment inspirat estava Pere Tomàs, que anotava tres triples seguits, el primer, a tauler, molt aplaudit pels seguidors del Carpena. Després, quan els aficionats locals veien que la ratxa seguia, no els feia tanta gràcia.
A l'inici del segon quart, l'Unicaja penalitzava més de tres minuts de sequera manresana i es posava al davant (26-25). Un avantatge momentani, perquè Aranitovic anotava una safata per frenar la reacció local (26-27). Però aquesta bona cistella la seguien dos triples que no tocaven ni anella, el segon amb la possessió esgotant-se. I a l'altre costat, tot i que l'Unicaja estava erràtic, aconseguia obrir una primera escletxa que feia reaccionar el públic (32-28).
Tres punts en més de sis minuts era un pobre bagatge per intentar contenir el campió de l'Eurocup. Però l'equip ho continuava intentant, sense donar-se per vençut (32-31). I de nou apareixia Aranitovic per anotar un triple des de la cantonada molt celebrat per Suggs. L'equip seguia plantant cara (37-34). Una bona feina que se n'anava en orris en pocs instants: 5 punts seguits i una assistència per Okouo disparaven l'Unicaja just abans que l'ICL es jugués l'última possessió del segon quart. Els dos llançaments finals, dos triples, de Suggs i Aranitovic, els repel·lia l'anella.
A la represa, els manresans tornaven a fer el que els havia funcionat: jugar sense por, amb força. Així aconseguien evitar que la mà calenta de Jamar Smith els castigués. Pere Tomàs continuava aportant caràcter, Trapani esmaixava al contraatac i Machado anotava un 2+1 que obligava el públic local a reaccionar i fer-se sentir per despertar els jugador de l'Unicaja (45-41). Però qui seguia en ratxa era l'ICL, i en especial Pere Tomàs, que anotava dos triples més (46-47). Aquesta vegada, el públic ja no l'aplaudia: preferia xiular-lo per intentar refredar-li el canell.Desesperació del públic
El que havia començat com un partit que semblava de tràmit per a l'Unicaja es va convertir en un suplici per a la seva afició. Cada vegada més nerviosa. I la millor recepta que trobaven per calmar-se eren els triples de Kyle Fogg, que donaven aire a l'Unicaja i trencaven la bona dinàmica manresana (56-50). I amb un 2+1 d'Omic, els locals obligaven Ibon Navarro de nou a aturar el partit.
Després, més triples de Fogg per mantenir la diferència al voltant dels 10 punts. I per si això no fos prou, el nord-americà castigava l'ICL amb un triple sobre la botzina del tercer quart, després d'un gran tap de Belemene, el cedit per l'Unicaja al Congost.
La diferència va arribar a ser de 18 punts durant el darrer quart. Un càstig immerescut per la bona imatge de l'equip. Per això Ibon Navarro intentava imprimir caràcter a l'equip, per acabar amb el cap ben alt. I els seus jugadors responien amb triples que pretenien replicar el domini sota la cistella de l'Unicaja en aquests minuts.
Una darrera demostració de caràcter manresana per evitar un marcador més gruixut. Era necessari acabar amb el cap ben alt, amb bones sensacions malgrat la mala notícia que arribava amb la botzina final: l'equip perd la categoria. Ara només falta saber com es resoldrà als despatxos aquest càstig que altres temporades no ha comportat jugar a la LEB. A l'ICL li toca esperar i, mentrestant, mantenir la bona imatge mostrada a Màlaga en els últims quatre partits del curs. Per sobre de tot, respecte per la samarreta.
