Per obligació o per convicció. Així es pot fer el pas enrere d´abandonar l´ACB si s´acaba en posicions de descens. Si algun equip aconsegueix formalitzar l´ascens, cas poc freqüent els últims anys, et converteixes automàticament en equip de la LEB Or. Però també hi pots acabar per convicció, com va fer el Gipuzkoa l´estiu passat: va ser últim i cap equip va consumar l´ascens, però els bascos volien fer un pas enrere per fugir d´una ACB massa exigent per a la seva economia i «per tornar als orígens», a l´essència.

Un pas enrere que, esportivament, ha estat reeixit: campió de la lliga regular a la LEB Or, s´ha guanyat el dret a tornar a l´ACB. Però l´ascens assolit a la pista depèn ara dels despatxos. I l´economia del club tanca la porta. Què passaria si l´ICL Manresa també baixés a la LEB? Com seria el seu camí de retorn? A continuació expliquem els passos que ha seguit el Gipuzkoa per fer-nos-en una idea, comparant-los amb els que podria fer el club manresà.

De moment, des de l´ICL ja s´obre la porta a jugar la LEB Or, una opció que es desdramatitza. «Si el Bàsquet Manresa és a la LEB farem un equip el màxim de competitiu perquè doni el màxim de victòries», ha assegurat Pere Romero al programa de ràdio Basket al dia. I afegeix: «fer un pas enrere no estaria malament per tornar-te a estructurar, crear coses noves i fer un pas endavant».

Aquest pas és just el que va fer el Gipuzkoa. I el seu èxit esportiu ha tingut un cost ben baix: el seu pressupost per a aquesta temporada era de 850.000 euros, molt lluny dels 3,5 milions que va tenir l´any passat, quan va ser el cuer de l´ACB, i també molt lluny dels 2,4 milions d´euros que tenia el Bàsquet Manresa l´últim cop que va ser a la LEB, fa una dècada.

Deute i LEB, mals amics

La segona categoria del bàsquet estatal és, ara mateix, molt més barata que fa anys. Tenir un equip competitiu a LEB Or costa molt poc, en comparació de les xifres que es mouen a l´ACB o les que tenia fa anys la mateixa LEB. Però això també va en consonància amb els ingressos que s´obtenen. I una disminució dels diners que entren a les arques del club implicaria, molt possiblement, desviar-se del pla de viabilitat traçat pel Bàsquet Manresa per eixugar deute: es preveia passar de 4 a 3 milions en tres anys, segons es va explicar en l´assemblea del mes de desembre passat.

Els dirigents manresans comptaven continuar a l´ACB i mantenir una estabilitat en la despesa (més ingressos per patrocini i televisió), reduir deute i complir amb els compromisos financers. Una missió gairebé impossible de complir si es baixa a la LEB.

Ja s´ha comprovat que marxar de l´ACB amb tant deute carrega massa la motxilla. I per això ens tornem a fixar en el Gipuzkoa, que ha reconegut un deute de 2,9 milions d´euros. Una quantitat que, ara mateix, pesa com una llosa a l´hora de pujar.

Per fer efectiu el retorn a l´ACB, el club basc hauria de tornar a posar els 1,8 milions d´euros del fons de regular ascensos i descensos que va cobrar l´estiu passat i que van servir per pagar part del seu deute. Aquesta figura econòmica sembla improbable que desaparegui, com sí que ho pot fer el cànon (o com a mínim, reduir-se considerablement dels més de 3,1 milions més IVA que costa ara).

A més, el Gipuzkoa hauria de tornar a fer una ampliació de capital, ja que els seus accionistes van decidir baixar dels 1,4 milions que tenien a només 99.000 euros. I per competir a l´ACB cal arribar, com a mínim als 1,5 milions. Per tant, haurien de buscar diners per aquest concepte i d´altres: caldria un pressupost superior als 3 milions d´euros, i només tenen garantida una aportació de 930.000 euros entre la Diputació i l´Ajuntament en cas d´ascens.

L´economia del Bàsquet Manresa no és la mateixa, però fer un pas enrere obligaria a una reinvenció en aquest aspecte. I també en l´esportiu. I, en cas de guanya-se l´ascens, a treballar fort.