He decidit que és el moment de retirar-me. Ho faig acabant la temporada al club de la meva vida al què vaig arribar amb 12 anys gràcies a Ricard Casas. Tanco la meva carrera amb 38 anys on la vaig iniciar, on sempre em vaig imaginar acabar-la i no en puc estar més orgullós i agraït.
Gràcies a tots els entrenadors, companys i persones de club amb qui he patit i gaudit durant aquests anys. Valladolid va ser la meva segona casa, a Bilbao vaig passar dos anys meravellosos, a Girona vam formar un gran equip, a Andorra vaig tenir l'oportunitat de retrobar-me i a Fuenlabrada vaig descobrir una ciutat que viu pel bàsquet. Sempre he intentat ser honest i defensar al 100x100 cadascun d'ells.
Gràcies als meus pares i la meva germana per deixar que gaudís des de petit d'aquest esport sense pressió, per convidar-me a divertir-me amb ell i per estar sempre al meu costat.
Gràcies a tu, Gemma. Sense tu, res hagués estat igual. Tu has sabut entendre les meves frustracions i gaudir amb mi les alegries, sempre recolzant-me de manera incondicional. Gràcies a tu no em vaig retirar fa 4 anys quan ja pocs creien en mi. Tu i la Vera sou el meu tot, us estimo.
Finalment, gràcies bàsquet per tot el que m'has donat; mai vaig creure que la nostra relació duraria tant. M'acomiado de tu feliç i orgullós d'haver convertit la meva passió en professió.
Seguim!
Román
