Es previa un vespre d'emocionas al Nou Congost, amb el retorn d'Andrés Nocioni per últim cop a Manresa i la rebuda del públic local a Román Montañez, un dia després d'anunciar la seva retirada. I un va ser més protagonista que l'altre: l'argentí va jugar més de 10 minuts, en què va anotar 3 punts i va agafar 5 rebots per a un Reial Madrid que va fer rotacions. Montañez, per la seva part, va veure tot el partit assegut a la banqueta.

El santjoanenc no va participar ni un segon d'una derrota digna de l'ICL davant un Madrid que en va tenir prou amb 10 minuts per sentenciar. Després, tot i que la diferència es va disparar per sobre de la vintena, els manresans no es va ensorrar i van continuar plantant cara fins als 11 punts finals, tot i que va tenir un parell de tirs per baixar dels 10.

El Chapu, protagonista inicial

Abans de començar el partit, el president de l'ICL Manresa, Jaume Arnau, entrava una samarreta d'agraïment a Nocioni amb el lema «Gràcies, Andrés». Un gest que no va tenir resposta per part del Madrid, sense pietat des de l'inici. L'equip de Pablo Laso va aprofitar la baixa de Xavi Rey per fer mal a la pintura: Cakarun no intimida igual que el català i les primeres cistelles blanques eren a prop del cèrcol.

El Madrid signava un parcial inicial de 0-6 que s'ampliava fins el 2-14 en menys de quatre minuts. Una diferència que obligava Ibon Navarro a aturar el partit amb un temps mort. L'equip de Pablo Laso, sense necessitat de córrer, com es troba més còmode, seguia obrint forat (4-20).

La reacció manresana arribava de la mà del jove Jordan Sakho: el pivot congolès era ovacionat en anotar la seva primera cistella i en la jugada següent clavava un tap imponent a Jonas Maciulis. Dues accions que posaven en peu el públic del Congost (10-21).

Sakho errava després una cistella interior, però en defensa mostrava la seva intimidació i tornava a taponar un intent de cistella del lituà Maciulis. L'entrada del congolès servia de revulsiu per als manresans, que recuperen intimidació a la pintura i podien aturar la sagnia inicial blanca. Però el Madrid reaccionava i tornava a escapar-se a cop de triple (13-33).

Recital de Suggs

A l'inici del segon quart, després de diverses errades, Suggs anotava un triple des de la cantonada que el públic celebrava aixecant els braços com dient «ja era hora». Ni es podien imaginar el que passaria després: l'escorta nord-americà, que no havia estat titular en detriment d'Aranitovic, assumia protagonisme en atac i acabaria anotant 14 punts en el segon quart. Un recital.

I en ple festival de Suggs entrava a pista Andrés Nocioni. Però l'argentí debutava al partit com a part d'un doble canvi, amb Rudy, i la seva entrada passava desapercebuda pel públic local. El públic estava centrat en una possible remuntada, però en un tres i no res, el Madrid tornava a escapar-se en el marcador (30-48). Una diferència que es mantindria malgrat l'estat de gràcia de Suggs.

Alegria per una doble errada

Per acabar el primer temps arribaven dues de les accions més celebrades del primer temps eren les dues últimes del Madrid: un triple de Rudy que es quedava curt i gairebé no tocava anella, i un altre de Doncic, que impactava al tauler i sortia rebotat.

A la represa, el Madrid tornava a sortir amb força. «Patrik!», cridava Ibon Navarro des de la banqueta per esbroncar Auda, que havia deixat Thompkins llançar un triple sol. I Rudy anotava cinc punts més per posar el 38-63. Però qui faria mal al Manresa era Thompkins. El nord-americà, descartat en molts partits de lliga Endesa perquè el Madrid té tres extracomunitaris i només en pot inscriure dos, aprofitava l'oportunitat que li donava Laso. Amb Anthony Randolph descansant, el seu compatriota demostrava la seva qualitat i anotava 10 punts a l'inici del tercer període.

A dos minuts i mig per acabar el tercer quart, amb 53-72, el Manresa es col·locava en una defensa zonal que feia el seu efecte: provocava un error madridista en atac i el consegüent enuig del seu tècnic (56-72). El parany defensiu durava dues jugades, suficient perquè el Manresa es continués acostant (50-75). I de nou arribava un error madridista molt celebrat pel públic del Nou Congost: un triple de Rudy que feia aigua i que desencadenava crits generalitzats de «M-V-P! M-V-P!».

Llull evita un disgust blanc

La remuntada manresana continuava a l'inici de l'últim quart: la diferència baixava fins els 13 punts (62-75). Però de cop apareixia Sergi Llull per anotar un nou triple salvador per al Reial Madrid, que començava a veure com les grades creien en un miracle, en una remuntada davant el vigent campió de lliga i gran candidat a l'Eurolliga.

Els crits de «Resa! Resa!» de l'afició, els primers en tot el partit, acompanyaven una cistella de Pere Tomàs que situava el 66-78. Un miratge perquè els blancs tornaven a agafar aire amb dues acciones interiors de Reyes i Hunter. Però l'ICL no es rendia i seguia plantant cara.

Tot i que el Madrid es jugava el liderat, durant molts minuts havia viscut de rendes, del gran avantatge que s'havia treballa td'inici. I quan semblava que podia patir, apareixia algun detall de qualitat dels seus jugadors per no patir.

No abaixar el pistó

A tres minuts per acabar, Pablo Laso donava entrada a Álex Suárez, un jugador residual a la seva plantilla. Un gest que donava per fet que la victòria no se li escaparia. Mentrestant, a la banqueta contrària, Ibon Navarro demanava intensitat des de la banda en els últims dos minuts. I l'equip responia situant la diferència en només 10 punts (79-89). I l'equip encara tindria pilota per situar-se a 9 però Belemene cometia una falta en atac sobre Nocioni. L'argentí encara intentaria dos triples més en els últims segons.