Hi ha històries que sembla que ja tinguin el final escrit, i la del final de Montañez en el bàsquet professional no en podia tenir un de millor. El seu equip, l’ICL, li va regalar una victòria èpica, amb l’estil Manresa que sembla oblidat darrerament, remuntant un duel perdut i guanyant en una pròrroga vibrant, amb un públic que semblava que no pensava que l’equip ha fet una mala temporada. Hauria de servir per encarar l’incert futur amb una mica més d’optimisme en el club i en les seves possibilitats, sempre que les coses es comencin a fer millor.

En els primers minuts va semblar que l’equip que s’estava jugant el descens no era l’aragonès, sinó el manresà. El conjunt de Luis Guil va sortir al Congost presa del pànic, es va fer un fart de perdre pilotes i només va poder arreglar mínimament el desastre en la part final del període, quan l’ICL va errar alguns tirs i el Tecnyconta es va activar una mica.

Abans, l’inici va ser més propi de l’Espanya-Malta del desembre del 1983 que no pas d’un partit de la lliga Endesa. Un 12-1 de parcial, amb els cinc integrants de l’equip inicial de l’ICL anotant les cinc primeres cistelles dels locals, amb un triple de Suggs i un altre de Machado, van fer xalar el poc personal que hi havia en aquella hora a la graderia del Nou Congost.

Sortint del temps mort obligat del Tecnyconta, Robin Benzing va tallar la ratxa amb un tir lliure, però la diferència continuaria creixent. Els aragonesos continuaven sent un flam en defensa i Suggs i Auda, aquest amb un triple, farien créixer el resultat fins a un insultant 17-2 just quan s’arribava a l’equador del període. La màxima diferència, però, encara creixeria una mica més, fins al 23-6 que arribava com a conseqüència d’una porta enrere completada per l’acabat d’entrar Lluís Costa i per una cistella posterior d’un molt entonat Suggs, que robava una pilota i aconseguia una inèdita esmaixada.

Parant el cop

A partir d’aquí, el Tecnyconta va començar a adonar-se que, malgrat que era improbable el seu descens, pel calendari seu i el del Betis, s’havia de posar les piles. El primer que ho va entendre va ser el lituà Gecevicius, que va clavar dos triples en la part final del període que va mantenir el seu equip en competició.

Els relleus manresans no van poder tenir un rendiment tan alt com el que havien tingut els seus companys i, tot i els bàsquets de Trapani i de Suggs, un altre triple de Gecevicius i un bàsquet de Knight col·locaven deu punts al primer descans (26-16).

Va ser el preludi de la sequera que va arribar a l’inici del segon període. En aquest va costar molt més d’anotar. De fet, cap equip no ho va fer en els primers 2 minuts i 20 segons, fins que Marcos Knight va recollir un treballadíssim rebot en atac. Aleshores van arribar triples amb comptagotes. Aranitovic i Trapani van respondre el tercer de Gecevicius per situar tretze punts de diferència (34-21), però la dinàmica ja havia canviat. El conjunt saragossà no perdia tantes pilotes, a l’altra banda es tancava millor i trobava més bé els seus referents a l’interior de la zona, Benzing i Norel. El primer va arribar a descomptar per sota dels deu punts per primer cop en molta estona (34-25, a 4.03 per al descans) i el segon va protagonitzar un triple i una elegant entrada a cistella que provocava que la diferència s’escurcés fins als tres punts (38-35).

El duel ja era de poca qualitat, una sèrie d’anades i vingudes que feien veure que es tracta de dos dels tres equips amb menys capacitat de control de partit de la competició. Quan faltava 1 minut i 14 segons per al segon descans, Navarro va fer entrar per primer cop l’homenatjat Montañez per culpa d’una lesió del fins llavors entonat Suggs. La seva presència a pista va acompanyar una esmaixada i un tir lliure de Cakarun, que van situar el 41-35 en arribar al descans.

Històric, però no pel joc

El tercer quart d’ahir passarà a la història perquè va ser el del comiat de Román Montañez. Acabava d’anotar un tir lliure, havia fet una falta després d’entrar a 6.43 per al final del període i la decisió d’Ibon Navarro de fer-lo marxar del partit a 4.22 per al final va semblar sorprendre tothom. Això sí ,el joc es va aturar, com sol passar en aquestes efemèrides, el santjoanenc va començar a saludar tothom i va deixar el seu lloc a un Guillem Jou que representa el relleu. Va ser el millor de deu minuts per oblidar per part de l’ICL, que va anotar a ritme de punt per minut i va permetre que el Tecnyconta el superés en el marcador després d’un 2+1 de Henk Norel, amb la falta de Román (44-45 a 4.43).

El partit cada cop era més soporífer. El Tecnyconta es va avançar, però no va aprofitar l’oportunitat d’escapar-se per la falta de recursos propis. Va situar el 46-51 amb un bàsquet de Knight. A més, el duel es va dilatar inútilment en 13 segons finals d’acudit amb canvis i més canvis d’handbol que van derivar en un tir lliure anotat per Bellas, que va recollir el rebot del segon davant de la passivitat bagenca per situar el 51-56.

Final amb suspens

El darrer període semblava que seria un desastre en el tram inicial. Només Cakarun anotava per una banda i entre Norel i Bellas situaven el 57-69 gairebé definitiu a l’altre. Però Aranitovic, gairebé inèdit durant tota la temporada, es va posar l’equip a l’esquena amb un parell de triples i un dos més un. Ben secundat per Tomàs i Cakarun van comprimir el resultat fins que Auda va empatar a 76 a 30 segons per al final. Aleshores, intercanvi de cistelles i, tres segons abans del final, Jelovac anota un triple que sembla decisiu. Però el balcànic s’encara amb el públic i li indiquen una tècnica estúpida. Entre crits de «tonto, tonto», Tomás anota el tir lliure i Machado, en l’últim segon, porta el partit a la pròrroga.

En el temps suplementari, Machado i Aranitovic van situar el 91-85. El Tecnyconta va reaccionar fins a l’empat a 91, però dos tirs lliures d’Aranitovic, de nou, i un error de Norel van decidir.