Matí de despatxos i reunions avui a Madrid, en l'inici d'una setmana clau per al futur de l'ACB. A les deu, representants de la lliga (el president Francesc Roca i tres clubs, València, Estudiantes i Fuenlabrada) es reuniran a la seu del Consell Superior d'Esports (CSD) amb representants de la federació. Sobre la taula, un trencaclosques amb massa peces que no encaixen. Una d'elles, saber quants equips hi haurà la propera temporada a la lliga Endesa. Un punt clau per al futur immediat del Bàsquet Manresa, que també serà present avui a Madrid.

El CSD pretén fer de mitjancer en un conflicte de difícil solució. La federació espanyola defensa els interessos dels equips que aquesta temporada han aconseguit l'ascens de la LEB Or, el Gipuzkoa Basket i el Burgos. A l'altre costat de la taula, l'ACB defensa el seu sistema, amb uns requisits impossibles de complir per part dels clubs que pretenen entrar a la lliga. Però al mateix temps, l'ACB viu una divisió interna: els quatre clubs d'Eurolliga (Barça, Madrid, Baskonia i Unicaja) defensen una reducció del nombre d'equips a la competició.

Aquesta qüestió s'haurà d'estudiar en la segona reunió del dia, la que hi haurà a la una de la tarda a l'AC Hotel Cuzco de Madrid. Allà s'hi celebrarà una assemblea general de l'ACB que, en principi, havia quedat suspesa per la reunió prèvia. Però els clubs es van fer forts: no podien posposar la seva trobada perquè es continuen retardant els terminis per conèixer cap a on va la lliga.Una resposta als LEB

Entre les qüestions que s'han de debatre avui a l'assemblea de l'ACB hi ha la resposta que la lliga ha de donar al Gipuzkoa i el Burhos sobre les condicions per consumar l'ascens de la LEB Or que han aconseguit a la pista. I la opció més probable és que es mantinguin els requisits actuals, els quals l'ACB ha defensat presentant un recurs a l'Audiència Nacional després de la sanció que va rebre per part de la Comissió Nacional de Mercats i la Competència.

Una possibilitat que es contempla, però que és poc probable que es produeixi, és aprovar una proposta exprés de nous cànons per facilitar l'ascens dels LEB Or. Però aquesta opció aniria en contra del que han estat defensant els clubs de l'ACB fins ara.

Els clubs de la lliga Endesa tenen pressa per respondre als LEB perquè aquesta temporada va amb quinze dies de retard respecte del curs anterior: la LEB ha acabat dues setmanes més tard. Ara fa gairebé un any, el Melilla i el Palència, els clubs que havien aconseguit l'ascens, ja sabien quines eren les condicions per pujar i estaven a punt de respondre que no les podien complir.

D'aquell negativa se'n va derivar un ascens en diferit: es va reservar durant una temporada el seu ascens esportiu, però condicionat a què hi hagués un acord entre l'ACB i la federació. Una entesa que encara no s'ha produït i que dificulta la possibilitat que aquests dos clubs siguin la propera temporada a la lliga Endesa. Una opció que, en part, defensa el ministre Íñigo Méndez de Vigo.

El paper del ministre

El responsable de la cartera d'Educació, Cultura i Esports és diputat per Palència i defensa l'ascens del club de la ciutat a l'ACB. «L'any passat hi va haver un acord amb la federació, com tothom sap, per esperar a la temporada següent. Per complir amb els requisits, el Quesos Cerrato [Palència] necessitava remodelar el pavelló municipal i volia prendre una sèrie de mesures internes que afectaven el nombre de socis i altres. Les obres del pavelló estan en marxa, hi ha una partida prevista per a això en els pressupostos generals de l'estat, i ara correspon a la federació, que va ser la que va aconseguir aquell acord, honrar aquell acord. En això estem», ha declarat el ministre a la SER en declaracions recollides per El País, que ahir apuntava la possibilitat que hi hagués una ACB amb 20 equips, contant que en pujarien tres (Gipuzkoa, Burgos i Palència) i que es mantindrien l'ICL Manresa i el Betis, els dos equips que han perdut la categoria.

El sistema de competició

La possibilitat d'una lliga ACB de 20 equips toparia de manera frontal amb l'exigència dels equips d'Eurolliga (Barça, Madrid, Baskonia i Unicaja) de rebaixar el calendari: la propera temporada hi haurà partits de seleccions durant el curs, un fet que provocarà que totes les setmanes estiguin atapeïdes de partits.

Davant aquest panorama, i en previsió d'una lliga regular que començaria una setmana a final de setembre i acabaria el juny, la majoria de clubs ACB que no disputen l'Eurolliga apostaven per reduir els play-off pel títol. Una proposta que els 'grans' no van arribar a discutir, ja que van abandonar la reunió en què es va posar aquesta opció sobre la taula.

Els jugadors alcen la veu

Enmig del conflicte entre l'ACB i la federació, un tercer actor ha alçat la veu: l'Associació de Basquetbolistes Professionals (ABP). L'ens que agrupa els jugadors de bàsquet professionals ha alçat la veu per haver estat exclòs de la reunió per decidir el futur de lliga.

«Matèries com el número d'equips de les properes temporades, el calendari de competició i altres temes relacionats amb el bàsquet professional, es tractaran a esquenes dels jugadors professionals», denunciava l'ABP en un comunicat en què afegia que «els jugadors són silenciats i no poden exposar les seves idees».

Retard respecte a l'any passat

«No descartem que el calendari es pugui dilatar», admet el gerent del Bàsquet Manresa, Carles Sixto, respecte de les dates clau dels estius ACB. Fa un any, el Palència es proclamava campió de la LEB Or el 8 d'abril, el Melilla guanya la final el 27 de maig, i el 14 de juny tots dos clubs ja sabien que no complien els requisits per entrar a formar part de ACB. El 4 de juliol, l'ACB convidava els dos equips que havien baixat, l'Estudiantes si el Gipuzkoa a continuar a la lliga. I el 22 de juliol, el conjunt madrileny era readmès.

Un any després, el més calent és a l'aigüera: el Gipuzkoa va pujar el 22 d'abril, el Burgos ho va fer divendres passat i els clubs encara no saben quin calendari d'esveniments hi haurà.