Clar i directe com en el temps en què ha estat entrenador de l'ICL Manresa. Amb to calmat, però sense refusar cap tema, Ibon Navarro va acomiadar-se ahir del seu club dels últims dos anys parlant encara en primera persona del plural, com si encara es mantingués en el càrrec. El seu adéu ja se sabia, però dimecres es va oficialitzar i ahir va aprofitar per agrair el tracte de l'entitat, de l'entorn i de la ciutat, però també per demanar unitat a tothom per poder fer desencallar un vaixell que es troba enmig de dues aigües i sense saber si serà a l'ACB la temporada vinent.
Cap entrebanc
Navarro va explicar que marxa perquè «el meu contracte finalitzava i també perquè hem arribat a la resolució que això era el millor. El club afrontarà canvis en les properes setmanes i és bo que comenci de zero», sense pesos que el llastin des de l'inici perquè els nous gestors puguin actuar sense estar condicionats.
L'entrenador vitorià, que va dir que no s'havia preparat res per al moment del comiat, va fer una llarga llista d'agraïments a tota la gent del club, i va fer especial èmfasi al seu cos tècnic, del qual va dir que «és d'ACB. Si alguna cosa d'ACB té el Manresa potser no és el pressupost, però sí aquesta gent». Va recordar quan va arribar al club. «En les primeres converses se'm va dir que em feien l'oferta sabent que el Manresa potser era la meva última opció i al final es va convertir en la primera».
L'afició i l'entorn
Ibon Navarro va reconèixer, també, que «amb l'afició hem tingut les nostres cosetes durant aquest temps, però ara sabem com som tots dos. Aquí la gent és molt exigent perquè està acostumada a veure bon bàsquet, bons equips i bons entrenadors abans que jo. Està bé tenir aquesta exigència perquè és el que ens fa avançar. Al final de tot, el millor que té el club és l'afició».
De tota manera, també va demanar que «a partir d'ara comenci a treballar tothom a l'una perquè es pugui sobreviure. Us demano a tots que cuideu molt l'equip», en una demanda extensiva no només als aficionats, sinó també a la ciutat i als mitjans de comunicació. «De vegades hem rebut crítiques que penso que han estat immerescudes, com quan hem perdut de molts punts, però amb molts problemes dins l'equip, a la pista d'algun equip que ara juga la final de la lliga [amb referència a la derrota per 100-55 a la pista del València del 29 de desembre passat]. Ja sé que passa a tot arreu i es deixa córrer, però aquí hem d'anar tots en la mateixa línia» perquè hi hagi èxit. En aquest sentit, va afegir que «no hem pogut fer les coses perfectes, i aquí si no les fas perfectes acabes baixant» perquè el marge d'error és petit.
Respecte
El ja exentrenador de l'ICL es va mostrar disposat a parlar amb qui sigui el seu successor, però no «a donar consells, perquè cadascú ha de viure la seva experiència i aquesta també depèn del tarannà de cada persona». Ell, això sí, va voler remarcar «el respecte amb el qual la gent de Manresa ens ha tractat a mi i a la meva família ni que les coses anessin malament. He notat que aquí hi ha cultura de bàsquet». Va negar que el dia a dia al club hagi estat complicat i va vaticinar que els joves que hi ha al club «tenen el millor lloc on créixer i convertir-se en importants. A sota hi ha una bona bossa i ells necessitaran el club, i el club els necessitarà a ells». Tot seguit, es va aixecar i se'n va anar, repartint abraçades i deixant petjada.
