Melilla va resultar ser tot un bany de LEB Or per a l'ICL Manresa. Pavelló petit, amb quatre gats a les graderies (a la ciutat autònoma la Roja tiba molt), però que cridaven força, i un rival que no és un exemple de glamur, però que té el cul pelat de jugar a la categoria. Ja fa catorze anys seguits que hi actua i ahir els va utilitzar per endur-se un partit frenètic, sense cap control que el Manresa no va saber tancar, quan ho hauria pogut fer. Benvinguts al món LEB.

Tal com era previst, el Melilla va començar donant guerra, la del gegant Fran, que va atacar des del primer moment un Jordi Trias més baix i li va anotar dues cistelles i un tir lliure a l'inici. L'ICL, però, va trobar la perfecta rèplica en un Gabriel Lundberg encertadíssim. L'ala danès va anotar deu dels onze primers punts del seu equip, amb dos triples, una suspensió i un contraatac que van situar el momentani 7-11.

Els de Duran pressionaven molt i corrien, fins i tot de les mans de Trias, però van començar a errar sota la cistella i tirs oberts, i aquesta crisi va ser aprofitada pel Melilla per fer penetracions mitjançant Miki Servera, carregar el rebot ofensiu i igualar a 11 mitjançant el mateix Guerra. El duel ja s'havia convertit en un seguit d'errades i anades i tornades. Els manresans van voler castigar el rival amb tot de canvis per mantenir el ritme. Debutava Jou aquesta temporada, Trias i Sakho feien grans taps i tancaven millor la zona, i el Melilla va decidir recór-rer a la seva estrella, un Dani Rodríguez que va debutar amb una safata per empatar el partit a 13.

Els nous actors agafaven protagonisme. Sakho, amb un rebot en atac, i Gintvainis, amb un triple, situaven de nou l'avantatge bagenc en un 16-18, i Mugica, amb un triple en la seva primera intervenció, aconseguia el 18-21. El joc no s'aturava i un altre gegant dels nord-africans, Mamadou Samb, empatava a 21 abans que Jou, amb un triple errat, posés punt final a un primer quart embogit que, a un quart de deu de la nit, quinze minuts després de començar, abaixava el teló.

L'inici del segon quart de l'ICL va ser per anar a dormir. Errades en atac en posicions clares, en tirs de Hamilton i d'Allen que no tocaven anella, i taps de Samb i Fall, que tancaven la zona en absència de Guerra. Els bagencs van trigar tres minuts a anotar, en tirs lliures de Hamilton, i es van beneficiar, també, de la falta d'encert local, la qual cosa va provocar un risible parcial de 2-2 en un duel, ara sí, ja més travat. El mateix Hamilton situava davant per primer cop en el quart el Manresa (23-26) amb un triple tot seguit, però l'ICL era lluny de dominar el ritme, massa frenètic, segurament.

Lucas avançava de nou els melillencs (27-26). Els dos entrenadors van refer els cinc inicials i els visitants insistien en una tàctica del desgast que no els servia per portar la davantera. Amb un joc primari, el Melilla va mantenir mínimes davanteres, va posar el cadenat a la seva cistella i va anar al descans amb quatre punts d'avantatge (36-32) després que Trias tragués partit d'una falta i escurcés el màxim avantatge local.

El gran moment de Muñoz

El tercer quart no va poder començar pitjor. Hamilton i Trias es van atipar d'errar tirs fàcils sota la cistella i el Melilla es va escapar amb un 41-32 per mitjà de Kapelan i Guerra. Afortunadament, el mateix anglès i Muñoz van reduir la diferència i van evitar una primera escapada dels nord-africans, però aquests van refer-se amb un triple de Kapelan i un bàsquet de Dani Rodríguez. La idea de Duran era clara, imposar un ritme altíssim, sense demanar temps morts per no aturar el partit i pensant que, a la llarga, la profunditat de banqueta bagenca l'afavoriria. Va posar a la pista un equip molt físic, amb Muñoz i Allen junts i l'ala d'Àvila va encadenar quatre triples seguits en un gran moment d'inspiració per situar el 52-53, primer avantatge des del període inicial que va quedar anul·lat per un 2+1 de Samb, en una altra errada de concentració en el rebot defensiu que va provocar l'enuig del tècnic, que deixava el 55-53 al final del quart.

El període definitiu va començar amb intercanvi de cistelles i un triple del reaparegut Lundberg que donava avantatge al seu equip (57-58). L'ICL, però, no controlava el rebot defensiu i, quan ho va fer, Allen, que també millorava, va situar el 57-60 a 6.08 per al final. Era el moment de tenir el cap fred, però als manresans els costava de resoldre. Hamilton va situar davant de nou l'ICL (60-62), però l'equip errava dos atacs seguits que li haurien donat aire. Samb i Lundberg van errar un tir lliure cadascun (61-63) i tot era obert a 1.40. Almazán va anotar un triple que va fer molt mal i Muñoz va errar la safata abans d'entrar al darrer minut (64-63).

El públic ja havia embogit, però encara faltava molt després del triple errat per Kapelan a 46 segons. Tretze més tard va aparèixer Lluís Costa en una penetració que va capgirar el resultat, i Alejandro Alcoba, el tècnic local demanava temps mort a 33 segons. L'ICL va evitar el triple posterior de Durán, però no l'enèsim rebot en atac de Guerra (66-65 i 19 segons per acabar). El temps mort d'Aleix Duran sí que va arribar llavors. Djuran va fer una falta infantil a Hamilton molt ràpida. Aquest, però, només va anotar un tir lliure (66-66) i va deixar 17 segons als locals. L'estrella melillenca, Dani Rodríguez, no va perdonar amb una gran penetració (68-66) i els triples finals de Muñoz i Costa van trobar el fer-ro als últims tres segons.