En el bàsquet hi ha una màxima que diu que si les coses no surten bé, cal abaixar el cul. Es refereix al fet que, si no hi ha encert, hi ha d'haver treball i intensitat defensiva. Ahir, l'ICL Manresa va sumar la quarta victòria en cinc partits a la lliga LEB Or gràcies a això, a posar-se la granota de treball davant d'un rival que enganya. Amb un pavelló que semblava més una festa escolar, la de la presentació dels seus vint equips de base, que no pas l'escenari d'un duel d'elit, el conjunt bagenc va reaccionar a temps i, amb un punt de sort necessari, va sumar una victòria que el farà créixer si n'extreu les conclusions adequades i que, a més, el va situar com a líder.

Ritme equivocat

El partit va començar just com no volia que comencés Aleix Duran a la prèvia. L'Araberri va poder córrer gràcies a errades en el tir de l'ICL, que va adquirir les primeres davanteres amb anotacions de Lundberg i Hamilton (4-6), però que no va poder aturar la font de punts que per als vitorians són els dos directors de joc, Wintering i Dee. Set punts de cadascun d'ells, amb un triple per cap, van suposar el 14-8, el primer temps mort del tècnic egarenc i l'entrada de Noah Allen per buscar un cinc més alt i més físic.

Aquesta variant tàctica va tenir un resultat immediat, tot i un altre triple de Dee que va situar la màxima diferència basca (17-8). Van ser els dos pivots titulars dels manresans, Hamilton i Trias, els que van buscar situacions properes a la cistella i van igualar el partit a 17. Els relleus de final de quart, però, van penalitzar l'ICL ja que Gintvainis, Jou i Mugica van errar tres triples oberts i l'Araberri va aconseguir un altre parcial de 6-0, ja amb el debutant Pechacek a la pista, per marxar amb un 23-27 al primer descans.

L'inici del segon període no va poder ser més desencertat per als visitants. Tot i que el punt inicial va ser de Sakho, que reduïa la distància, ja es veia que el quintet que tenia a la pista Aleix Duran era massa erràtic i aquest fet va ser aprofitat bàsicament per dos homes, que van prendre el relleu dels dos bases de l'inici.

Les continuacions i els bàsquets en segon esforç del jove Leo Cizmic, cedit pel Betis, i sobretot del poderós quatre Kedar Edwards van ser impossiles de controlar per la defensa manresana. El nord-americà va fer un cop de dits espectacular i poc després un dos més un, en què afortunadament no va encertar el tir lliure, per situar el 36-23. Abans, només Hamilton havia donat senyals de vida amb un altre 2+1 i Trias tornava per intentar arreglar els problemes. La realitat, però, és que l'Araberri arribava a 38 punts en 15 minuts i Pechacek ho reblava amb una esmaixada.

Quan les coses anaven pitjor, però (38-25), Duran va imposar un equip molt físic, amb Hamilton i Sakho a dins i la força exteriors de Jou, Gintvainis i Allen. El joc bagenc no va ser excels, però la intensitat i el fet de deixar en dos punts durant quatre minuts el rival va suposar acostar-se en el marcador (40-34). Lamentablement, un tir lliure de Lorenzo i un bàsquet a última hora d'Araujo van deixar un 43-34 molt perillós.Feina de formiga

La intensitat defensiva va seguir com a norma irrenunciable al tercer quart. L'ICL va provocar un parell de faltes en intents de rebots ofensius de l'Araberri, però en atac encara costava. Un alley-hoop de Muñoz i un bàsquet de Lundberg deixava el Manresa dins del partit (43-38) però costava de retallar del tot l'avantatge vitorià. Així, en sis minuts els locals només podien anotar sis punts, però l'ICL no era capaç d'aprofitar-ho. Era cert que Allen, desaparegut fins aleshores, situava el 47-43 amb un triple, però l'atac no funcionava amb dues pilotes perdudes de Trias, que donaven aire a l'Araberri (51-43) amb un porta enrere d'Uclés.

Però els darrers minuts van ser els de Lluís Costa. El base barceloní va liderar uns minuts espectaculars, doblant dues pilotes extraordinàries a Trias i Sakho, anotant un triple i conduint un contraatac que tancava Allen amb el primer avantatge des del minut 3 (53-54). L'Araberri va parar el cop amb un bàsquet inversemblant de Wintering, que el feia anar al darrer descans amb 55-54.

Els primers minuts del darrer quart van ser els millors de l'ICL. Va començar un carrusel d'avantatges. Wintering mantenia el seu equip i Sakho i Mugica, ahir vitals en molts moments per les ganes de superar-se que van tenir, donaven la resposta a l'altra banda fins que un bàsquet de Lundberg i un triple, per fi, de Muñoz, situaven la màxima diferència (59-63).

Però ni així va saber fer l'estirada decisiva l'ICL. La falta de continuïtat en les accions d'atac, resoltes amb massa precipitació, el llastava sobretot per la gran feina d'Edwards, que va liderar dues reaccions, primer aquesta, i després amb un encara més clar 65-71 a falta de 3.39, quan tot feia presagiar l'ensorrament de l'Araberri.

Així, en els 219 segons finals el Manresa no va anotar. Per contra, l'Araberri ho va fer amb un bàsquet de Mitrovic i un triple d'Edwards que va precedir un final ple d'errades en atac. En els 2 minuts i 26 segons finals, Trias va errar, Wintering tampoc no va encertar, Lundberg va enviar al ferro un tir de mitjana distància, Mitrovic, una mitja volta fàcil, Lundberg una mena de bomba i, a l'últim segon, Edwards un triple forçat que hauria fet pair millor el berenar als centenars de nens de les graderies del vetust Mendizorrotza.