Quarta victòria consecutiva per a un ICL que ha agafat velocitat de creuer, i no només al Nou Congost, on ha guanyat els tres partits que ha disputat. A fora, l'equip està aprenent a patir per guanyar. I a casa, està aprenent a passar-s'ho bé. I ho demostra el fet que, tret del primer partit contra el Càceres, més igualat, els altres dos duels han acabat amb una victòria còmoda i amb espectacle: per 31 punts davant el Tau Castelló i per 15 contra un Barça B, ahir, que va oferir moments de qualitat però que es va confirmar com un equip massa inexpert.
En la prèvia, Aleix Duran havia demanat als jugadors que comencessin concentrats, sense nervis per voler agradar al públic del Congost. I l'inici no podia ser millor, amb tres triples sense error de Muñoz per obrir una primera escletxa (17-8). Però Duran també havia alertat del perill que podia suposar que els talentosos jugadors del Barça B anotessin amb facilitat. I malgrat que la plantilla estava avisada, els blaugrana es van refer del desavantatge inicial amb tres triples seguits de Dedovic (19-17). Un encert que va provocar la substitució del seu defensor, Noah Allen, a qui Duran demanava més intensitat per dificultar els tirs rivals.
El Barça fins i tot arribava a situar-se per davant en el marcador amb un altre triple, aquest cop del manresà Marc Garcia (19-20). Però l'ICL acabava el primer quart amb inèrcia positiva i preparava el terreny per escapar-se de nou a l'inici del segon.
Jordan Sakho emergia amb força a l'inici d'aquest període per contrarrestar la intimidació de Diagné, colós a la pintura provocant que els jugadors manresans haguessin de canviar molts tirs. Però el pivot congolès de l'ICL imposava la seva llei, amb rebots en atac i anotant a prop de cistella.
L'energia de Sakho es contagiava als seus companys: Gintavinis i Jou intimidaven en defensa amb dos taps que feien aixecar el públic del seu seient. I en ple enlairament de l'ICL, Hamilton se sumava a la festa del tap amb un sobre Gerun, el millor jugador fins ara de la LEB Or en valoració.Innovació en defensa
La millora de l'ICL en defensa, a partir d'una zona amb Sakho o Hamilton pressionant a la part alta, permetia anar obrint una escletxa: el Barça trigava més de cinc minuts a anotar el seu primer punt del quart, amb un tir lliure de Gerun. Quan ho feia, el partit ja estava trencat a favor dels manresans (38-21).
Ben aviat, l'ICL ja doblava els blaugrana (46-23). Un marcador que es produïa al mateix temps que el públic del Congost, coincidint amb el minut 17:14, cridava «Jordis llibertat» demanant l'excarceració de Jordi Sánchez i Jordi Cuixart, els president de l'ANC i d'Òmnium. I dels càntics amb missatge es passava als càntics amb alegria per l'excel·lent resultat del descans (55-31).
A la represa hi va haver certa relaxació per part manresana: amb prou feines 8 punts anotats en els primers sis minuts, un fet que va provocar que el Barça B rebaixés el desavantatge per sota dels 20 punts (63-44). Va ser el moment que Aleix Duran va cridar a capítol els seus jugadors per demanar-los més intensitat.
La mateixa medicina
En aquest moment era el filial barcelonista el què plantejava una defensa en zona, com l'ICL a la primera part. Alfred Julbe, tècnic visitant, buscava la manera d'acostar-se en el marcador. I ho va aconseguir: provocava el col·lapse de l'atac de l'ICL i els tirs visitantstornaven a entrar. La diferència baixava fins als 12 punts després d'un triple del lituà Velicka (63-51). Però en aquest moment apareixia Sakho per anotar sota de la cistella i trencar un parcial de 0-12. I després feia una gran defensa, intimidant Kurucs i agafant el rebot en el tir errat. Dues accions que esperonaven l'equip per tancar el quart de nou amb un avantatge que donava tranquil·litat (70-51).
A l'inici del darrer quart, Marc Garcia intentava agafar la responsabilitat del Barça per liderar una nova remuntada, o com a mínim evitar que la derrota fos més contundent. L'ICL, mentrestant, tornava a viure uns moments de dubtes. Però de nou apareixia el talent per donar tranquil·litat: Jordi Trias començava a distribuir joc als companys i Lundberg anotava un triple (81-62). Però el joc en atac no acabava de ser fluid.
El Barça B, mentrestant, seguia jugant al seu estil, sense por, intercalant grans encerts amb pilotes perdudes de manera innocent. Els joves talents blaugrana demostraven poca consistència per inquietar el marcador final. Però encomanava la irregularitat als manresans, que a la primera part havien mostrat poder aconseguir una victòria per molts punts de diferència.
Patacada amb l'àrbitre
Amb el partit resolt va arribar una acció desafortunada: Lundberg va topar amb el segon dels àrbitres, Hurtado, que va anar-se'n al vestidor amb un trau a la cella i atordit. Un accident que va provocar que només un col·legiat dirigís el darrer minut i mig, ja intranscedent. En aquest punt, Aleix Duran va aprofitar per donar entrada als joves Dani Garcia i Álex Mazaira, els vinculats que estan treient el cap al primer equip en aquest inici de temporada. Però els darrers 20 segons ja no es van jugar. No calia fer més sang. «Bona feina», deia Duran als seus jugadors mentre els aplaudia. La cinquena victòria ja era al sac.
