L'adaptació a una nova realitat era una obsessió entre el quadre tècnic i la directiva de l'ICL Manresa un cop consumat el descens a la lliga LEB Or. El panorama a la segona categoria del bàsquet estatal és ara força diferent del que l'equip es va trobar la temporada 2006-07, la darrera que hi va militar, i evidentment molt menys glamurós que el de l'ACB. El tècnic, Aleix Duran, va insistir molt que calia ser humil, posar-se la granota de treball i saber que res no seria fàcil. I així ha passat. Un ICL en construcció, amb gairebé tota la plantilla nova, ha dut a terme uns primers tres mesos de campionats força consistents que l'han dut al segon lloc i a classificar-se per a la Copa. El rendiment ha estat bo, però no ideal, i hi ha hagut alguns punts a millorar.

Les visites complicades

De les quatre derrotes de l'ICL, tres han estat en pistes molt complicades. A Melilla s'hauria pogut gua-nyar si s'hagués gestionat millor un final a cara o creu, però és una situació perdonable, ja que era a la segona jornada, molt aviat. A Lugo, el Breogán va ser millor i va ser l'únic partit en què els manresans no han tingut possibilitats. L'obsessió per pujar dels gallecs i la seva afició va representar una lliçó per a l'ICL.

Aquí va començar una fase complicada de la lliga, ja que a principi de desembre, poc després, van arribar dues derrotes seguides. L'única al Congost, contra el Corunya, va ser la més sorprenent i la que va demostrar al Manresa que a la LEB també es juga al límit del reglament i que cal baixar al fang. Davant de l'Oviedo, l'ambient d'un pavelló tan atípic com Pumarín va ser invencible en aquella ocasió.

Tots aquests cops s'han notat en els darrers desplaçaments i en el partit final de l'any a casa. A Valladolid es va superar la malaltia de Hamilton i Mugica i es va vèncer en situació precària; contra el Prat, es va guanyar un adversari que planteja reptes complicats i un bàsquet espès i a Lleida, els jugadors es van sobreposar a un 10-0 a l'inici i van obtenir el bitllet a la Copa.

Falten coses per millorar. La tornada d'un millor Gintvainis, la recuperació del nivell de Lundberg, la més gran regularitat dels dos tresos, resoldre l'excessiva dependència de Trias i aconseguir que els que no han aportat tant, ho facin. Tot això ha de succeir, però la nota actual seria que l'alumne, de moment, evoluciona positivament.L' 1x1 de la primera volta

LLUÍS COSTA

Castigat

El base ha hagut de lluitar contra problemes físics i la desconfiança en el seu tir, però ha tingut moments brillants.

JOKUBAS GINTVAINIS

Aturat

La lesió a Lugo va parar una progressió que estava sent lenta però segura. Serà el fitxatge de la segona volta.

DANI GARCIA

Sorprenent

Els seus minuts en pista han estat sempre positius. Té la virtut de mantenir l´equip ordenat i no té por de la responsabilitat.

GABRIEL LUNDBERG

Minvant

La seva temporada té un abans i un després de la marxa amb la selecció. Ha de tornar a les grans actuacions de l´inici.

GUILLEM JOU

Defensiu

L´escorta de Llagostera és útil quan cal prémer més en defensa. Li falta confiança en un tir massa irregular.

ÁLVARO MUÑOZ

Enratxat

Et pot sentenciar un partit amb el seu gran tir, però en depèn massa. Té qualitat per buscar més sovint d´altres solucions.

NOAH ALLEN

Virtuós

Té molta classe i, quan la posa al servei de l´equip, aquest millora exponencialment. Ajuda molt en el rebot. Versàtil.

ASHLEY HAMILTON

Desbocat

Tant per les coses bones, com per les dolentes, és imprevisible. Li sol faltar control, però també resol partits gràcies a això.

JORDI TRIAS

Líder

El seu joc marca les constants vitals de l´equip. Anota, rebota i fins i tot dirigeix des de la zona. Temut per tots els rivals.

JAVI MUGICA

Ignorat

L´equip no ha explotat el seu punt fort, el tir exterior, i això l´afecta durant els partits. Ho intenta, però de moment no pot.

JORDAN SAKHO

Inexpert

Ha fet bons partits, però les faltes comeses han estat la seva creu. Ha d´adquirir jerarquia per ser més important.

ALEIX DURAN

Pacient

L´entrenador ha dit sempre que el moment de l´equip serà a la segona volta i sembla que el temps li dóna la raó.