D'avui en dos mesos justos es disputa un transcendental ICL Manresa-Cafés Candelas Breogán al Nou Congost. Abans, el 2 o el 3 de febrer, tots dos equips ja s'hauran vist les cares a la final de la Copa Princesa, a Lugo.
Però el duel de la pista manresana pot ser vital per a les aspiracions dels dos màxims candidats a tornar a la lliga ACB. Encara faltarà un mes i mig de competició, però veient el calendari es podria dir que si els homes d'Aleix Duran volen acabar com a líders la fase regular i, segons la normativa vigent, ascendir directament, haurien d'haver pres el primer lloc als gallecs aquell dia. Si no, tot sembla indicar que caldrà lluitar per estar ben ubicats de cara als play-off del maig.
La primera volta de l'ICL ha estat força positiva, però un altre ho ha fet millor. La diferència de dos triomfs, més 17 punts del bàsquet average particular, a favor del Breogán és complicada d'eixugar. L'esperança és que queden 17 jornades i que, en temporades anteriors, hi ha hagut remuntades d'aquest estil. Així, si mirem els deu darrers anys, en la meitat el líder de la primera volta no ha aguantat la posició fins al final. I si busquem els casos en què un conjunt ha arribat a l'equador de la competició amb dues victòries d'avantatge, el percentatge de remuntada és el mateix: la meitat.
L'exemple de l'any passat
El darrer exemple de canvis de la primera a la segona volta el trobem l'any passat. La Unión Financiera Oviedo de Carles Marco va arribar líder a la jornada 17, amb un triomf de diferència sobre el Burgos, a qui va derrotar en la final de Copa, i el Gipuzkoa, que era tercer.
Al final de la competició, els bascos van guanyar la lliga i van pujar directament i els castellans ho van fer a través del play-off, tot i ser tercers a la fase regular. En una temporada de muntanya russa, un dels implicats en la lluita d'enguany, el Breogán, va passar de la quarta a la segona posició final.
El cas s'ha repetit altres vegades, i en algunes amb avantatges com la que el Breogán té ara. En la temporada 2014-15, el Palència era líder al final de la primera volta d'una lliga de 15 equips i el Burgos era sisè, a dos triomfs. En catorze jornades, hi va haver una gran remuntada. Sis anys abans, era l'Alacant el que superava el Valladolid, cinquè, de dos triomfs. L'equip del Pisuerga va dur a terme una gran segona volta i va capgirar la situació. En dos casos més, durant aquest temps, hi va haver remuntada d'un partit, del Múrcia sobre l'Obradoiro i del CAI respecte del Melilla.
El cas contrari, és a dir, que el líder de la primera volta hagi estat campió al final ha succeït cinc cops més. El Palència, l'Andorra, el Burgos, el Canàries [l'actual Iberostar Tenerife] i el CAI Saragossa van ser capaços de defensar la seva privilegiada posició. En alguns casos van obtenir l'ascens i en altres no va poder ser per raons purament econòmiques relacionades amb els cànons.Calendaris similars
Per què és tan important, per al Manresa, ser líder després de l'11 de març? Doncs pel calendari que tenen tant els bagencs com el Breogán. La sort ha determinat que sigui molt similar per a tots dos. Dels deu primers de la classificació, tots dos han de visitar els mateixos rivals forts [el Prat, el TAU Castelló i el Leyma Corunya] i han de jugar a casa contra la resta [Oviedo, Melilla, Valladolid, Araberri i Palència]. La diferència se situa en l'ordre d'aquests partits.
El Breogán té, a priori, una visita fàcil dissabte a la pista de l'Ourense, però cal tenir en compte que és un derbi i que el cuer de la categoria ha guanyat dos partits recentment, des del fitxatge de l'exjugador del Lleida Rozitis. Abans de jugar a Manresa visita el Prat (tercer classificat), Càceres (una pista complicada, on l'ICL actua demà) i Castelló (vuitè) i a casa rep el Valladolid, l'irregular Lleida, el Melilla i el Palència. Un cop superats aquests esculls, ja ve baixada, amb visites a equips de la zona baixa com el Palma, el Clavijo i derbi final contra el Corunya a la penúltima jornada.
L'ICL tampoc no té un calendari gaire millor fins aleshores, amb sortides a Càceres i Castelló i partits a casa contra Melilla i Palència, entre d'altres, però ha de mirar de retallar la diferència per no haver-s'ho de jugar tot al final. I a més, mirar el retrovisor perquè d'altres no l'avancin inesperadament.
