«És una final», deia l'entrenador del Melilla, Alejandro Alcoba, abans de viatjar a Manresa. I el seu equip en va sortir vencedor davant un ICL que va jugar molt bé tres quarts però que va perdre el nord en el darrer període, quan va encaixar un parcial 0-14 que el va sentenciar i li va fer perdre més d'un partit. A més de la derrota en si, el conjunt manresà perd el bàsquet average amb els nord-africans, amb qui estan empatats a la classificació (13-6, el mateix balanç que té l'Oviedo). Un cop dur per a l'equip, que va tenir en el debut de Nacho Martín, màxim anotador amb 14 punts, un bri d'esperança per refer-se.
El flamant fitxatge de l'ICL va començar el partit a la banqueta però el va acabar la pista i defensant un dels jugadors que més mal havien fet: Fran Guerra. El pivot canari condicionava el joc a l'inici del partit: intimidava en defensa i obligava l'ICL a fer-li dos contra un. Tot i això, el perill visitant arribava amb els triples de Pablo Almazán, que n'anotava dos sense errada i donava un primer avantage al Melilla (7-8), que a poc a poc obria una escletxa fins a aconseguir la màxima diferència, de set punts (7-14 i 9-16).
Apareix Nacho Martín
La reacció manresana arribava de la mà de Gintvainis, que entrava a pista per donar més sentit a l'atac de l'equip i anotava en una ràpida transició de costat a costat(11-16). I poc després arribava el debut de Nacho Martín. El flamant fitxatge de l'ICL errava el seu primer llançament. Però milloraria molt la ratxa de l'inici del segon quart.
Sense por, i amb ganes d'assumir protagonisme, Nacho Martín anotava 7 punts en el segon quart, vitals per posar l'ICL a l'alçada del Melillla (23-23). En la seva última acció abans de tornar a la banqueta, el val·lisoletà antoava un 2+1 i rebia forts aplaudiments quan era substituït. La seva aprotació, a punt per minut jugat, deixava entreveure què pot aportar a l'equip. Però el seu bon paper era insuficient per deixar enrere un conjunt visitant molt combatiu.
L'alçada dels pivots del Melilla, que jugava molts minuts amb dos cincs purs, era un problema per a l'ICL. I per si no n'hi hagués prou amb la seva intimidació, el Melilla sumava l'encert de Diego Kapelan, que debutava al segon quart i sumava 8 punts en un tres i no res. El canadenc emergia amb la mà calenta i la defensa manresana no sabia com aturar-lo.
Per contrarrestar l'encert exterior i l'alçada del joc interior, l'ICL atacava el rebot amb força i intentava córrer. Dues captures ofensives de Trias donaven segones i terceres opcions als manresans, que aconseguien el seu màxim avantatge fins aleshores amb l'última cistella del quart, una bomba de Gintvainis (35-32).
L'inici del tercer quart era esbojarrat, amb errades per part dels dos equips i amb Hamilton perdent els nervis per reclamar una falta quan intentava recuperar una pilota. La protesta del britànic derivava en una tècnica que, lluny de desconcentrar-lo, el motivava. Un tap seu ajudava l'ICL a protegir la seva cistella, mentre dos triples de Lluis Costa ampliaven de nou la renda (45-37).
La reacció del Melilla
Era un moment de màxim encert manresà que el Melilla sabia refredar per mantenir el partit igualat. El seu entrenador demanava un temps mort oportú i Fran Guerra tornava a fer mal a prop de cistella. A més, apareixia un altre cop Kapelan per rebatre dues cistelles que Nacho Martín, important sempre era que sobre el parquet del Nou Congost.
Gintvainis iniciava el darrer quart repartint joc per trencar la zona visitant: assistència a Sakho, que esmaixava sol, i passada a Álvaro Muñoz, obert per anotar el triple (56-47). Tornava a presentar-se un bon moment per trencar el marcador. Però el Melilla sempre trobava l'encert d'algun jugador, encara que fos inesperat: un triple de Samb a tauler provocava un «ooooh!» de sorpresa a la grada. I tot seguit, el canoner Kapelan tornava a afinar el canell per anotar dos triples seguits i empatar el partit (56-56).
Els decibels de la grada augmentaven quan Hamilton anotava un triple més, al límit de la possessió, i desfeia l'empat. I encara era més celebrada una pèrdua de pilota posterior del Melilla. Quan faltaven de cinc minuts per acabar el partit, cinc punts de marge eren tot un món (61-56). Però trigaven poc a esfumar-se.
Un parcial demolidor
Edu Durán emergia per anotar un triple i dos tirs lliures després de rebre una falta antiesportiva de Noah Allen al contraatac. Partit empatat, possessió per al Melilla i triple de Dani Rodríguez, que fins aleshores havia fallat els tres triples que havia intentat. Però el quart, vital, entrava i avançava els visitants (61-64).
El Melilla es posava per davant en el marcador i continua ampliant el parcial a favor, que arribava a ser de 0-14. Un cop duríssim del qual l'ICL ja no aconseguia refer-se, ni anímicament ni en el marcador. Del 61-56 al 61-70. Nacho Martín apareixia a pista per intentar defensar Fran Guerra, un autèntic malson: 13 punts, 6 rebots i 9 assistències.
Quan restava poc més d'un minut, alguns espectadors començaven a desfilar. Es perdrien un triple de Nacho Martín que posava el 66-72 quan faltaven 50 segons. Tard. En la següent possessió, el Melilla sortia bé la pressió i Samb esmaixava tot sol per sentenciar la victòria davant un ICL que necessitava retrobar-se.
