Toni Ten, l'entrenador del Tau Castelló, va declarar en la prèvia del partit que un equip que tingui Jordi Trias i Nacho Martín en el joc interior és «una passada». De Trias, ja es coneixien les seves prestacions. Però les de l'ala-pivot castellà encara poden ser millors. Ahir va semblar un gegant al costat de nans. Va fer el que va voler en els minuts que li va donar l'entrenador i va impulsar el seu equip amb punts, assistències i jerarquia. Fins i tot els aficionats castellonencs van ovacionar-lo en abandonar la pista. Ha caigut a la LEB per culpa d'una lesió i vol deixar empremta. Ahir, de moment, va conduir l'ICL a un triomf necessari després de dues derrotes consecutives.
El partit va començar amb vint minuts de retard perquè, amb els deu jugadors dels quintets inicials a la pista, es va descobrir que els rellotges de possessió, els dels 24 segons, no funcionaven. A la megafonia sonava Eye of the tiger, de la pel·lícula Rocky, per exemplificar el KO del mecanisme, sobretot el de la dreta de les banquetes, que es va negar a reiniciar-se. Es van haver de situar a terra, en un homenatge vintage als anys 80.
Aleix Duran va sorprendre amb un cinc inicial revolucionari, amb Allen i Sakho i sense les estrelles, Trias i Nacho Martín. El congolès, precisament, ho va fer tot en els tres primers minuts abans de ser rellevat per Trias: el bàsquet inicial, una esmaixada, dues faltes i dos taps atemoridors. Toni Ten, l'entrenador castellonenc, va haver d'aturar el partit després d'un 1-11 amb bàsquet de Costa.
De fet, en els primers deu minuts l'ICL va arribar a tenir una màxima diferència de tretze punts en dues ocasions. La primera va ser després d'un triple de Muñoz (1-14), i més endavant amb un altre de Gintvainis (11-24). Enmig, Duran va anar rotant tot l'equip, i tots hi van aportar. Per la banda local, només un parell de triples de Faner i d'Ott i alguna acció afortunada propiciava que els locals no marxessin del partit. Un tir lliure de Cain va acostar el Tau amb un 15-24, però Nacho Martín, que va jugar els dos darrers minuts i mig, va clavar un triple i els manresans van marxar al primer descans amb dotze punts d'avantatge (15-27) i amb bones sensacions.El xou de l'estrella
En el segon quart va seguir la dinàmica. Semblava que el Tau Castelló remuntava lleugerament amb un triple de Bas i un bàsquet de dos de l'acabat d'entrar Edu Gatell (20-29), però els locals es van comportar com el que diu el nom oficial del club, un grup d'Amics, en atac. Ho van aprofitar Nacho Martín i Lluís Costa, qui, amb un triple, va situar un diàfan 20-36, màxima diferència, que va créixer fins a 17 (22-39) amb el segon triple de Nacho Martín.
El val·lisoletà va ser el protagonista d'aquesta fase de partit i el va trencar. Primer va fer dos bàsquets. Després, un altre triple en transició i, finalment, va córrer un contraatac i va cedir d'esquena perquè Trias esmaixés l'esfèrica a la cistella (29-50). Les torres bessones ja es trobaven amb la mirada i amb els fets, i el Tau va fer prou suportant el vendaval i anant al descans amb només 19 punts de dèficit (35-54). Primera meitat per emmarcar dels bagencs.
El tercer quart va iniciar-se amb la resurrecció dels rellotges de possessió, als quals els van fer una reanimació reeixida. Aleix Duran va repetir amb el mateix cinc inicial a la represa i Sakho amb dos tirs lliures fallats, una falta extreta a Gatell, una falta comesa, la tercera, i un tap catedralici a l'ex del Manresa Juan José García.
Lamentablement, el congolès va cometre la quarta tot seguit i Trias el va haver de rellevar.Resistint els locals
En atac, els problemes els tenia un Hamilton a qui el seu nou rol sembla que li pesi massa. Menys tres de valoració i tot massa encallat. Una sèrie d'accions de molt contacte fins i tot van semblar que desvetllaven el fins aleshores letàrgic públic local, i Duran va haver d'aturar el partit després d'un bàsquet de Steinarsson (39-54). L'ICL es va menjar un atac més a 6.15 per al final i Nacho Martín va haver de tornar a pista. Ara tenia damunt un gos de presa com García. Va aturar el cop amb dos bàsquets en suspensió, però el Castelló s'havia animat i es va arribar a situar a 11 punts amb dos tirs lliures d'Ott (49-60). Aleshores, van aparèixer dos actors secundaris, Álvaro Muñoz amb un triple i Gintvainis amb restes de la gastroenteritis que el va afectar tota la nit d'ahir per donar tranquil·litat amb dos triples (51-66). I, si no, després d'un triple de Cain, tornava a prendre la responsabilitat el de sempre, Nacho Martín, amb el seu quart triple (54-69), que Costa estiraria d'un punt al final del tercer quart.
El darrer període no va començar malament. Un triple de Jou situava el 56-73. Però aleshores l'ICL es va descontrolar. Gintvainis va veure una tècnica absurda quan era a la banqueta i el Tau es va tornar a acostar a dotze punts quan faltaven més de sis minuts per al final (61-73). Un temps mort de Duran va ser suficient per reaccionar. Dues safates, de Costa i un trobat a faltar Lundberg obligava Toni Ten a aturar ell el rellotge amb un 61-77 en contra. A més, Martín tornava a la pista i va saludar tothom amb un fade away que situava el 61-79 i ho deixava tot enllestit. Els darrers minuts ja van sobrar. Martín va engreixar xifres i l'ICL va tenir minuts per gaudir d'un triomf que ha de donar ànims per a una segona volta que havia començat malament.
